L’arribada de l’estiu genera inquietud a aquelles persones que conviuen amb un malalt d’Alzheimer i s’encarreguen de les seves cures. Podem anar de vacances? Quin és el millor destí? El desestabilitzarem? Com afrontem el viatge? Què necessitarà? Els experts asseguren que l’ «ideal» és que el malalt d’alzheimer mantingui sempre la mateixa rutina, en el mateix entorn. A l’hivern i a l’estiu.
No obstant això, la duresa de la malaltia, sobretot per a qui s’encarrega diàriament del pacient, obliga el cuidador a «prendre aire, a desconnectar i a gaudir d’uns dies de vacances» per poder afrontar la rutina de l’any des d’una altra perspectiva.
Les vacances no han d’estar renyides amb la cura d’un pacient d’Alzheimer que pot viatjar i gaudir també d’un altre entorn diferent sempre que, això sí, es tinguin en compte una sèrie de recomanacions que, com cada any, et recordem per aquetse dates.
És cert que el millor per a un malalt d’Alzheimer és no sortir del seu entorn, de la seva rutina. Però tots necessitem vacances i si es tenen en compte una sèrie de recomanacions no té per què haver-hi problemes. Això sí, si la destinació és un lloc conegut per a ells (la casa del poble, per exemple), millor. No obstant això, si el poble es troba a 800 quilòmetres, potser és millor evitar-ho.
Per al viatge, millor en vehicle propi que amb autobús o tren; és positiu fer-lo partícip dels preparatius i mantenir una mica la rutina (aixecar-se a la mateixa hora, esmorzar …); i cal tenir en compte que és millor no mostrar presses ni accelerar el seu ritme. Això sí, si el destí està molt lluny o implica un viatge en avió és millor deixar al familiar en una residència i explicar-li, tantes vegades com sigui necessari, que només es quedarà uns dies perquè està de vacances. Un cop al destí, és millor posar-se en contacte amb una associació de familiars propera, fer servir un mètode d’identificació per si es desorienta i compartir les cures del malalt amb altres familiars.
Tots els consells s’han d’adaptar segons el grau de deteriorament del malalt. No és el mateix una fase primerenca que una avançada, òbviament.
Claus a tenir en compte abans i després del viatge:
En cotxe propi
El viatge, en vehicle particular per fer les parades necessàries en llocs sense excessiu enrenou.
Evitar grans distàncies
Una destinació coneguda pel malalt (com la casa del poble) és l’ideal, tot i que si aquesta es troba a 800 quilòmetres no, ja que no es recomanen llargues distàncies.
Partícip dels preparatius
Es recomana fer un exercici de reminiscència i recordar com ells preparaven les vacances, per exemple. És preferible no anticipar els plans amb molt de temps per no posar-lo ansiós.
Informació a la família
Qui hagi d’estar en contacte amb el pacient ha de saber les particularitats de la malaltia, ja sigui els veïns del pueblo o els empleats de l’hotel.
Mètodes d’identificació
Amb una polsera o un penjoll amb el seu nom i telèfon del cuidador.
Trenca el mínim nombre possible de rutines
Especialment amb els horaris de menjars o les hores de son, com la migdiada.
Objecte personal
Per minimitzar la desorientació endueu-vos alguna foto, roba que li agradi o un coixí que l’enamori…alguna cosa a la que estigui habituat i es pugui traslladar, perquè li doni seguretat.
Contacta amb associacions de familiars
Les entitats obren a l’estiu i poden donar consells o ajudar a resoldre situacions difícils.
Rutina
Fer sempre el mateix, també a l’estiu i mantenir la rutina d’esmorzar, passeig, piscina … (per exemple)
Hidratació
Ha de seguir una dieta equilibrada i amb suficient líquid per evitar la deshidratació.
Estimulació i afecte
Realitzar activitat física i estimular al pacient. Cal dedicar-hi temps i compartir les cures.
Deixa’t ajudar
Compti amb el suport de familiars i amics per facilitar que el cuidador principal pugui tenir també un període de descans.
