ca

«España no entén que invertir en ciència és com invertir en educació»

 

A Nova York va trobar la forma de fer ciència amb la qual sempre va somiar i allà es va quedar. La científica corunyesa Sandra Barral es dedica a desxifrar els enigmes de l’Alzheimer en un dels laboratoris de referència sobre la matèria, a la Universitat de Columbia. Aquesta investigadora va apostar fa 15 anys per especialitzar-se en les bases genètiques de la malaltia i, avui dia, la seva taula de treball està plena d’estadístiques d’ADN, cromosomes i genotips. Com et despistis, et seqüència el genoma en un obrir i tancar d’ulls.

 

-Arribarem algun dia a veure la cura de l’Alzheimer?

-Sí. És una qüestió de temps, però es lluita contra una malaltia de la que desconeixem la causa. No sé si la nostra generació ho arribarà a veure. La dels nostres fills espero que si.

-És només una qüestió de temps?

-De temps i d’inversió. Com més investigació hagi, més ràpid avançarem. Davant l’envelliment de la població, als Estats Units fa temps que es van adonar que les malalties neurodegeneratives són una prioritat.

-Què investiga vostè?

-Intento entendre quin paper juga la genètica en l’Alzheimer. Sabem que hi ha variants genètiques que incrementen el risc [Barral treballa braç a braç amb la investigadora que va descobrir la variant genètica més fort que incrementa el risc d’Alzheimer, l’APOE-E4] i també hi ha un nou corrent que està centrada en saber si pot haver factors protectors, perquè hi ha persones que, tot i tenir aquestes variacions, no desenvolupen la malaltia. En el nostre grup estem treballant també amb aquest tema.

-Però si tens una mutació genètica, no et lliura ningú, no?

-Si tens una mutació genètica en un dels gens que coneixem en la forma primerenca de la malaltia, la vas a desenvolupar. I, de vegades, molt aviat. Hi ha pacients amb la malaltia d’Alzheimer d’aparició primerenca tan joves com amb 30 anys

-Quines altres certeses tenen?

-Que la població d’origen afro-americana i la caribenya tenen més risc de patir Alzheimer. Això és una cosa que hem demostrat en el nostre grup.

-Com més es conegui el mapa genètic, millor serà per a la comunitat científica. Quant de temps es triga a seqüenciar un genoma humà?

-En l’actualitat, la tecnologia permet fer-ho en dies. El primer esborrany del genoma humà va trigar 15 mesos (1999-2000) i el cost estimat va ser de 300 milions de dòlars. Divuit anys després, et porta només unes hores i hi ha companyies privades que ho fan per 1.000 dòlars.

-Què fa mal Espanya en el seu sistema de ciència?

-No tenir cura dels seus investigadors i no entendre que invertir en ciència és com invertir en educació. És que és creixement per a un país. Els científics són els que et van a curar les malalties.

-És la seva una professió menys prestigiada del que hauria de ser.

-A Espanya, al científic no se’l valora prou. Tots admirem a Àngel Carracedo, però hi ha un munt d’investigadors que ni en el seu entorn més immediat se’ls reconeix el mèrit que tenen. I, moltes vegades, estan cobrant precàriament o treballant sense cobrar.

 

«Allà hem donants privats que demanen més investigadors»

La cultura del mecenatge «és la principal diferència» amb els Estats Units, diu Sandra Barral.

-Aquí hi ha qui fins i tot critica Amancio Ortega per això.

-Ja ho sé. Doncs a la meva universitat són molt habituals les donacions privades. A vegades et demanen que no gastem els diners en màquines, sinó en contractar investigadors.

-Per què se’n va anar a Nova York?

-Per simple frustració. Tenia la sensació que a ningú li importava el que feia. El meu pla era anar un any i, si no funcionava, deixar la ciència.

-Es penedeix d’haver-se anat?

-Em penedeixo de no haver-me anat abans! Si hagués fet la formació universitària als Estats Units hauria estat tot més fàcil.

-Hauria arribat encara més lluny.

-Sense el període previ d’adaptació personal, hauria d’esprémer més aquests anys. Si estudies allà, estàs dins el sistema, i l’idioma deixa de ser un obstacle.

-Quant de temps el va portar dominar l’anglès?

-Per tenir una conversa fluida com aquesta, dos anys.

-En quin idioma somia?

-No em recordo del que son. Quan estic sola parlo en anglès.

– «Tornar és anar-se’n», va escriure María Luisa Elío. Sent això quan passeja per la Corunya?

-És una sensació estranya. He passat 30 anys de la meva vida aquí.

-Se sent desubicada?

-Una mica. Ja no és només la teva carrera la qual t’uneix a l’altre país. Jo m’he casat amb un americà, el meu fill és americà … Els meus llaços són molt més profunds. Però no em suposa un conflicte. Sóc corunyesa i sóc gallega.

-Quan va ser la primera vegada que va pensar a ser científica?

-De nena ja volia ser biòloga.

-Es veia ja amb la bata blanca i el microscopi al laboratori?

-Sí, en Biologia Molecular, del que va ser la meva tesi a Santiago i el primer postdoctoral a la Corunya.

 

 

 font: www.lavozdegalicia.es  // Traducció al català: X. R.

 

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google
Spotify
Consent to display content from Spotify
Sound Cloud
Consent to display content from Sound