La Confederació Espanyola d’Alzheimer i altres Demències (CEAFA) insta els partits polítics que posin en marxa una Política d’Estat d’Alzheimer de forma urgent. Així ho ha volgut manifestar l’entitat amb motiu de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol. D’aquesta manera, demanen quel’azhèimer i altres demències siguin reconegudes com un problema sociosanitari de primera magnitud.
L’Alzheimer i algunes demències suposen una gran problemàtica social i sanitària que se sol incloure dins de col·lectius com el de la gent gran o el de la discapacitat en compartir certs aspectes. No obstant això, d’acord amb la Confederació, “ha de ser considerat de manera específica o particular, atenent la seva idiosincràsia, com la prioritat sociosanitària que és”. Per això, demanen que els governs actuïn en conseqüència.
CEAFA expressa que “pot i s’ha de dir que Espanya ha perdut cinc anys en la lluita contra l’alzhèimer i en la defensa dels drets de gairebé cinc milions de persones afectades”
Entre les propostes de CEAFA, destaca la renovació del Pla d’Alzheimer (2019-2023). Aquest Pla va ser aprovat pels Consells Territorial de Serveis Socials i Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el 2019, però mai va ser dotat pressupostàriament, per la qual cosa no es va poder posar en pràctica. Per això, des de l’entitat expressen que “pot i s’ha de dir que Espanya ha perdut cinc anys en la lluita contra l’Alzheimer i en la defensa dels drets de gairebé cinc milions de persones afectades”.
D’altra banda, cada vegada són més les persones diagnosticades en fases primerenques de la malaltia i a edats joves inferiors a 65 anys. Malgrat aquest increment, els recursos existents no són suficients per respondre a les necessitats específiques dels nous perfils. Per remeiar aquesta problemàtica, CEAFA afirma que “és imprescindible fer una revisió en profunditat dels serveis, recursos, atencions específiques per a aquest creixent col·lectiu de la població que està canviant radicalment el concepte que tradicionalment s’ha tingut de l’alzhèimer i de les seves conseqüències en les persones i en la societat”.
A més, recorden que és important estar preparats per afrontar les noves situacions generades per l’aprovació de medicaments que alenteixen l’evolució de la malaltia. Així, caldrà articular mesures que afavoreixin la seva inclusió en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut. També és fonamental que estiguin a disposició de totes les persones que els puguin necessitar independentment de l’ àmbit geogràfic en què resideixin.
L’ alzhèimer afecta, a més de la persona diagnosticada, el conjunt de la família, amb especial incidència el principal cuidador. En aquest sentit, CEAFA reivindica que es posi la persona en el centre d’atenció, buscant la satisfacció i respecte als seus drets individuals en tots aquells àmbits que siguin d’aplicació. Així, pretenen que “totes les polítiques, plans, programes, serveis i recursos, que es disposin per atendre l’alzhèimer, contemplin de manera inseparable aquest binomi i les necessitats de codependència que genera”, subratlla CEAFA.
CEAFA: “Segueix sent necessari incrementar el finançament específic per a la investigació en tota la seva extensió: bàsica, clínica, translacional, sociosanitària, social”
A aquestes reclamacions, s’ afegeix la de revisar la cartera de serveis i recursos de la Llei de Dependència, buscant la seva adaptació les necessitats de les persones amb demència en les seves diferents fases o etapes d’ evolució. La petició també passa per contemplar mesures que abastin des de la promoció de l‘ autonomia personal fins a la protecció de la dependència.
Finalment, la Confederació reivindica la necessitat d’ impulsar la recerca, tant biomèdica com sociosanitària, per millorar les condicions de vida de les persones. “Continua sent necessari incrementar el finançament específic per a la investigació en tota la seva extensió: bàsica, clínica, translacional, sociosanitària, social”, conclouen des de CEAFA.
LES DEU PROPOSTES DE CEAFA ALS PARTITS POLÍTICS
- Reconeixement de l‘ alzhèimer en particular i de la demència en general com un problema sociosanitari de primera magnitud que ha de ser posat en l’ agenda política de l’ Estat.
- L’alzhèimer no ha de ser inclòs o considerat de manera conjunta amb altres col·lectius com el de la gent gran o el de la discapacitat.
- Posar la persona (binomi) en el centre d’atenció, buscant la satisfacció i respecte als seus drets individuals en tots aquells àmbits que siguin d’aplicació.
- Nous perfils, noves necessitats i noves respostes.
- Impuls a la recerca biomèdica i sociosanitària enfocada a la cura o prevenció de la malaltia la primera, i a la millora de les condicions de vida de les persones la segona.
- Aprovació de nous medicaments.
- Revisar la cartera de serveis i recursos de la Llei de la Dependència de manera urgent, buscant la seva adaptació a les necessitats de les persones amb demència en les seves diferents fases o etapes d’ evolució, contemplant mesures que abastin des de la promoció de l’ autonomia personal fins a la protecció de la dependència.
- Potenciar l’ aplicació de l‘ Estratègia de Malalties Neurodegeneratives del Sistema Nacional de Salut i, en particular, de l’ estratègia específica de demència que aquella contempla, buscant la seva implantació en tots els territoris de l’ Estat.
- Renovar el Plan Nacional d’Alzheimer (2019-2023) i assolir una Política d’Estat d’Alzheimer.
- Incorporació a l‘ Aliança de Polítics per l’ Alzheimer.
