ca
Notícies

CEAFA i Alzheimer Europe insten líders europeus a prioritzar la demència en la propera legislatura.

CEAFA i Alzheimer Europe demanen que durant la pròxima legislatura el Parlament Europeu adopti mesures polítiques efectives per millorar la qualitat de vida de persones amb demència, subratllant la importància del Manifest de Hèlsinki i la necessitat d’una major inversió en recerca.

La Confederació Espanyola d’Alzheimer i altres Demències (CEAFA) donarà suport a la iniciativa d’Alzheimer Europe per posar al centre de l’agenda política europea el tema de la demència en la pròxima legislatura. En el marc d’aquesta campanya es destaca el Manifest de Hèlsinki, un document que advoca per diverses mesures concretes per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la demència, així com de les seves famílies i cuidadors.

Entre els punts clau del Manifest s’ inclou l’ exigència que els líders europeus i nacionals prenguin accions específiques per assegurar l’ adequat suport a les persones amb demència, així com als seus familiars cuidadors, amb l’ objectiu que puguin viure de la millor manera possible amb aquesta malaltia.

En aquesta mateixa línia, es demana una inversió en millores per facilitar el diagnòstic oportú, la qual cosa inclou l’accés a imatges, proves de biomarcadors i noves opcions terapèutiques.

Per tant, tant des de CEAFA com des d’Alzheimer Europe es fa una crida als líders de la Unió Europea perquè situïn la demència com una prioritat en la pròxima legislatura (2024-2029), implementant les mesures proposades al Manifest de Hèlsinki:

Resum executiu del Manifest d’Hèlsinki
L’any 2025, 9,1 milions de persones viuran amb demència a la Unió Europea. El 2050, aquesta xifra s’estima que arribarà  als 14,3 milions. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la tercera
causa de mortalitat a Europa i la setena a nivell mundial. A més, segons l’OMS, el cost social de la demència a Europa va ascendir a 392.000 milions d’euros el 20193.

Una sèrie de compromisos polítics assumits a nivell internacional i europeu, inclosos els del Pla d’acció mundial sobre la resposta de la salut pública a la demència 2017-2025, no s’han complert i la demència ha estat desprioritzada com a qüestió política a nivell europeu en els darrers anys. Per tant, Alzheimer Europe va adoptar el Manifest d’Hèlsinki que estableix les prioritats polítiques clau per al nou mandats del Parlament Europeu i de la Comissió Europea després de les eleccions europees de 2024.

Aquestes accions cobreixen quatre àmbits clau: Salut; Recerca; Discapacitat i drets socials; i, cuidadors informals.

En particular, Alzheimer Europe i les seves organitzacions membres demanen les següents accions clau a la UE i nivell nacional.

A nivell de la UE:
• Incloure una “missió de recerca” dedicada a la demència en el programa de recerca de la UE de  ciència bàsica, clínica i assistencial
• Augmentar el finançament assignat a la investigació sobre la demència de manera proporcional al seu cost social. Portar el finançament total com a mínim al nivell d’altres Malalaties No Transimisibles.
• Prioritzar la demència en futurs programes de salut amb finançament específic per a projectes i actuacions en línia amb altres malalties no transmissibles (per exemple, càncer)
• Introduir un Pla d’Acció Europeu contra la Demència, per coordinar els esforços i els programes a tot el territori en els àmbits de la salut, la recerca i els afers socials

A nivell nacional:
• Desenvolupar i implementar estratègies nacionals de demència totalment finançades en estreta col·laboració amb associacions nacionals d’Alzheimer i persones amb demència, d’acord amb el Global de l’OMS.
Pla d’acció sobre la demència.
• Invertir en millores per donar suport al diagnòstic oportú, inclòs l’accés a imatges i biomarcadors, proves i noves opcions de tractament
• Millorar els programes nacionals de recollida de dades per a la demència garantint la interoperabilitat de sistemes i intercanvi eficient de dades
• Assegurar la plena implicació de les persones amb demència en les decisions que els afecten, tant a nivell polític/estratègic i en les decisions relacionades amb l’atenció i el tractament
• Reformar la legislació i la pràctica en relació a la presa de decisions, allunyant-se dels models de presa de decisions indirecta cap a la presa de decisions amb suport.

 

Per donar suport a aquesta campanya, es convida a signar una petició fent clic aquí.