A la dècada del 80 ja s’insinuava una pregunta entre els estudiosos del cervell i especialment entre els que treballaven en Alzheimer: per què algunes persones semblen arribar molt més lúcides i amb el cervell intacte a la vellesa, disminuint la possibilitat d’aparició dels trastorns cognitius i les demències?
Les estadístiques semblaven demostrar que les persones amb major nivell d’estudis podien aspirar a una millor vida activa, és a dir, amb més autonomia i bon estat físic. De tota manera, això era només una hipòtesi científica i no es podia anar més enllà en l’establiment d’una relació causa-efecte. En realitat, els que tenien menys anys d’estudi segurament patien de pitjors serveis de salut i ingressos més limitats, el que també podia influir en el seu estat de salut.
Així les coses, calia trobar una població homogènia per poder generar hipòtesis vàlides. Va ser llavors quan l’expert en epidemiologia David Snowdon se li va acudir convertir un monestir en un gegantí tub d’assaig.
El convent oferia les condicions ideals per a la seva investigació. Per començar, es tractava d’una comunitat estable en la qual era possible realitzar un estudi a llarg termini, ja que en general els hàbits religiosos es prenen per a tota la vida. Però el més important era que allà monges amb diferent nivell educatiu portaven un estil de vida similar i saludable: menjaven pràcticament el mateix, tenien uns horaris semblants, comptaven amb una atenció mèdica idèntica i, si eren disciplinades, no fumaven, no bevien i no havien de patir l’estrès físic de l’embaràs.
La germana Maria i el seu teixit
A principis del mil·lenni unes mans molt arrugades apareixien teixint a la portada de la revista National Geographic. El subtítol que l’acompanyava resava: “La germana Maria, 103, teixeix en punt per caritat”. Allà s’explicava la integritat mental i vocacional d’aquesta dona anciana i el seu profund desig d’ajudar els altres, de continuar consagrant la seva vida a la causa d’auxili als necessitats.
Explica el fotògraf que va retratar les seves mans que ella estava molesta i es negava a que apareguessin a la portada: “estan molt arrugades” deia coqueta.
La germana Maria va ser part de l’esmentat estudi de Snowdon juntament amb les 600 monges majors de 75 anys que vivien a l’Escola de Germanes de Notredam, Minnesota, Estats Units. Com que és una població homogènia amb similars costums i hàbits, constituïen una mostra excel·lent per a l’estudi.
Snowdon va tenir accés a tres fonts per investigar l’envelliment d’aquestes dones: d’una banda, informació pel que fa als seus arxius de joventut, que consistien principalment en diaris que elles escrivien sobre el que els passava diàriament en la vida del convent. D’altra banda, va poder realitzar-los una avaluació cognitiva anual durant molts anys per valorar el funcionament dels seus cervells i finalment, va aconseguir en la majoria dels casos (i quan les monges així ho autoritzaven) examinar el cervell d’aquelles que morien amb un estudi neuropatològic post-mortem.
Encara que el grup era homogeni, desenes de variables podien considerar-se en l’estudi i era important no extraviar-ne l’anàlisi de cap. Calia considerar els antecedents de salut de cada germana (diabetis, problemes cardíacs, etc.) i factors que van poder afectar-en el transcurs de les seves vides.
El que protegeix el cervell
L’investigador i el seu grup van descobrir una cosa curiosa: aproximadament el 80% de les monges l’escriptura de les quals es va mesurar com de baixa habilitat lingüística ( sorgida dels escrits dels seus diaris) va desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en la vellesa. Per la seva banda, del grup de monges la habilitat lingüística de les quals va ser alta, només el 10% va patir més tard la malaltia”. També aquest estudi va suggerir que un estat emocional positiu pot contribuir al fet que visquem més. Segons aquests investigadors, monges que en els seus escrits de joventut havien expressat major nombre d’emocions negatives van tenir menys anys de vida i una freqüència major de malaltia d’Alzheimer.
Així va cobrar interès la hipòtesi que una major “reserva cognitiva” podia fer més resistent al cervell per enfrontar-se al dany neuronal. De fet, el post mortem de la germana Maria va evidenciar una cosa curiosa: el seu cervell tenia un Alzheimer avançat que semblava ser controlat per aquesta reserva cognitiva que li permetia mantenir una entrevista amb els investigadors uns dies abans de la seva mort o resoldre amb èxit moltes de les proves dels tests.
Aquest concepte explicaria, bàsicament, per què algunes persones amb un envelliment cerebral anormal poden estar intactes intel·lectualment mentre que altres sí experimenten símptomes clínics. Els científics de la universitat sueca de Umea van desenvolupar un concepte complementari a aquest que van denominar “manteniment cerebral”. Segons ells, aquest seria un dels factors més importants per aconseguir un envelliment cognitiu reeixit i van destacar el fet que els cervells d’alguns adults majors semblen envellir més lentament en mostrar poca o cap patologia cerebral. Les persones amb un treball intel·lectual exigent poden gaudir d’un avantatge en termes cognitius, però els beneficis ràpidament disminuirien si la persona es “jubila intel·lectualment”, com diu el neurocientífic Facundo Manes, és a dir, deixa de fer activitat cognitiva regular. Un compromís permanent amb l’exigència intel·lectual seria un dels camins més eficaços per al manteniment cerebral llavors.
Consells per mantenir el cervell actiu
És inevitable considerar aquests suggeriments per arribar, com la germana Maria, als 103 anys esplèndids:
- Fer activitat cognitiva permanent (en el possible desafiant, com aprendre idiomes).
- Realitzar algun tipus d’exercici físic.
- Mantenir una dieta saludable.
- Controlar l’estrès (pensem en la meditació com una eina fonamental).
- Tenir vincles i una vida social activa.
Aquestes conductes, mantingudes i transformades en hàbits, elevaran el nostre nivell de benestar i molt possiblement ens ajudin a buscar el tan preuat assoliment de ser feliços.
*Martín Reynoso , psicòleg i coordinador de Mindfulness a INECO.
Font: www.clarín.com // traducció al català X.R.
