València acomiada el VII Congrés de Recerca i Innovació en Malalties Neurodegeneratives (CIIIEN) amb un balanç positiu i una mirada optimista cap al futur, ja que diversos científics han posat de manifest que creuen viable una cura per l’Alzheimer en un termini de cinc a deu anys
El congrés, inaugurat per la reina Sofia dimarts passat i que acaba en la vigília del Dia Mundial de l’Alzheimer, ha reunit aquests dies a més de dos-cents científics i altres tants professionals sanitaris i familiars de pacients, que han posat en comú la seva batalla contra aquestes malalties, especialment l’Alzheimer.
Segons un comunicat del congrés, els experts han fet balanç positiu dels avenços en malalties neurodegeneratives i han ressaltat que la cura per l’Alzheimer s’albira en tractaments combinats de fàrmacs que permetin frenar l’avanç de la malaltia, pas previ a la reversió de les seves efectes degeneratius. Aquest tipus de tractaments podrien començar a utilitzar-se en només quatre o cinc anys, encara que la vacuna trigaria més, uns quinze anys, segons diversos científics.
Així ho sostenen l’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i de l’CIBERNED, José Ramón Naranjo, i l’investigador principal de CIBERNED i professor de la Universitat de Barcelona, Isidro Ferrer, que han coincidit que la clau segueix estant en millorar les tècniques per a la detecció precoç.
En aquest camp, la investigadora Agneta Nordberg del Karolinska Institute d’Estocolm va explicar com la utilització de biomarcadors nous a través de la tecnologia PET (tomografia d’emissió de positrons), permet monitoritzar l’interior del cervell mentre la persona viu i mesurar la quantitat d’amiloide i tau (les dues molècules de proteïna l’agregació defineix a l’Alzheimer).
En la mateixa línia el director científic adjunt de CIBERNED i Investigador del Projecte Vallecas del Centre Alzheimer Fundació Reina Sofia, Miguel Medina, va destacar que, després d’anys d’esforços per trobar una cura farmacològica, una part important dels recursos actuals es dediquen a identificar biomarcadors que permetin una detecció precoç.
Paral·lelament, s’intenta desenvolupar molècules que retardin o bloquegin el progrés de la malaltia, el que seria, ha dit, un canvi de paradigma: d’intentar curar un pacient després de ser diagnosticat, quan el dany cerebral ja és irreversible, a intentar ” guarir per avançat “a qui encara no ha desenvolupat símptomes.
L’investigador de l’Gladstone Institute of Neurological Diseases de Sant Francesc Jordi Palop va incidir en la importància d’entendre que malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer no afecten conjunts aïllats de cèl·lules nervioses, sinó a la xarxa neuronal que constitueix el complex entramat del funcionament del cervell.
La investigadora de l’CIBERNED i de la Universitat de València Isabel Fariñas va ressaltar els avenços més prometedors en la teràpia amb cèl·lules mare, que tenen a veure amb l’estudi d’alteracions cel·lulars i moleculars provocades pel deteriorament de la capacitat del cervell per generar dopamina, una cosa comú a diverses malalties neurodegeneratives.
La xarxa d’investigació CIBERNED ha reconegut per la rellevància internacional dels seus treballs a dos joves científics espanyols, a atorgar el Premi al Jove Investigador a Alberto Parres, pel seu treball que relaciona mecanismes moleculars que operen tant a Huntington com en els de les malalties de espectre autista.
Raúl Martínez-Fernández ha rebut el Premi Jove Investigador Clínic gràcies a l’assaig clínic d’una tècnica innovadora no invasiva que utilitza ultrasons per a un subgrup de malalts de Parkinson, per estimular zones del cervell on opera des de fora del mateix i produir petites interferències que el frenen .
font:https://www.lavanguardia.com/vida/20190920/47500796244/cientificos-cura-alzheimer.html
