Actualment, 55 milions de persones al món tenen alguna forma de demència, i més del 60% viu a països d’ingressos baixos i mitjans. Com que la proporció de persones grans està augmentant a gairebé tots els països, s’estima que els casos de demències, especialment de la malaltia d’Alzheimer, podrien augmentar a 78 milions el 2030.
L‟edat, els antecedents familiars il‟herència poden ser factors de risc per desenvolupar aquesta malaltia. No obstant això, hi ha nous estudis que suggereixen que les mesures de prevenció poden influir en la reducció del risc del trastorn, segons va assenyalar l’organització Alzheimer International, amb seu a Chicago, Estats Units.
Gairebé tots els casos de malaltia d’Alzheimer tenen lloc com a resultat d’interaccions complexes entre els gens i altres factors de risc. L‟edat, els antecedents familiars il‟herència són factors de risc que no podem canviar. Ara, les investigacions comencen a revelar claus sobre altres factors de risc sobre els quals podem influir mitjançant l’estil de vida general, les opcions de benestar i el maneig efectiu d’altres afeccions”, van afirmar els experts de l’organització.
La malaltia dAlzheimer afecta la memòria, el pensament, lorientació, la comprensió, la capacitat daprenentatge, el llenguatge i el judici. El deteriorament de la funció cognitiva sol anar acompanyat, ia vegades precedit, pel deteriorament del control emocional, del comportament social o de la motivació.
Consultat per Infobae, Conrado Estol, especialista argentí en neurologia, salut i benestar i fundador de la Clínica Breyna a Buenos Aires, gran part dels factors de risc de la malaltia d?Alzheimer són modificables. “Evitar o deixar el consum de cigarreta amb tabac en qualsevol de les seves formes i controlar sedentarisme, l’obesitat, el colesterol elevat, la diabetis i la hipertensió són algunes de les accions que s’orienten a la prevenció del trastorn neurodegeneratiu. També cal reduir al mínim o evitar el consum d’alcohol”, va afirmar l’especialista.
L’expert va assenyalar que el tamponament progressiu de les artèries del cos humà, que es coneix com a aterosclerosi, és una causa del deteriorament de les funcions cognitives.
El cervell s’alimenta a través de les xarxes de gots sanguinis més importants del cos. I el cor és responsable de bombar sang a través d’aquests vasos sanguinis fins al cervell.
Al Regne Unit es va fer un estudi sobre l’associació de l’estil de vida i el risc genètic amb la incidència de demència. Hi van participar 200.000 adults més grans de 60 anys que no tenien una alteració cognitiva.
Es va comprovar que un estil de vida saludable disminueix el risc de demència independentment de la presència d’un risc genètic alt per tenir la malaltia. L’estudi va ser publicat a la revista JAMA.
“Aquestes troballes són molt importants perquè qüestionen el nihilisme dels que creuen que en tenir un component genètic no poden fer res per evitar la demència d’Alzheimer”, va sostenir el metge Estol.
L’evidència generada a partir d’aquest estudi va demostrar que, “encara que la genètica no es pot canviar, portar un estil de vida saludable i una nutrició protectora cerebral, anomenada MIND –que és semblant a la dieta Mediterrània-, disminueix el risc de demència i /o alteracions cognitives en persones sanes i joves”, va afirmar el doctor Estol.
També se sap que tenir accés a un nivell alt d’educació, una interacció social intensa al llarg de la vida, i l’interès per desenvolupar activitats diverses a més de la professional (com a música, jocs de taula i altres hobbies) augmenten l’anomenada “ reserva cognitiva”. Això ajuda a endarrerir anys laparició de demència comparat amb persones amb menor educació, activitat social i absència dinteressos diversos.
L’organització Alzheimer International també va recomanar parar atenció a la prevenció de traumatisme al cap. “Podria existir un vincle fort entre les lesions greus al cap i el risc futur de patir Alzheimer, especialment quan el traumatisme es repeteix o inclou pèrdua de coneixement. Per protegir el cervell, feu servir el cinturó de seguretat, feu servir casc quan practiqueu esports i feu de la vostra llar un espai a prova de caigudes”, van afirmar.
“La malaltia d’Alzheimer és la forma més comuna de demència entre la gent gran. És un trastorn cerebral que pot afectar la capacitat duna persona de dur a terme les seves activitats diàries. Però ara sabem que les persones i les seves famílies poden fer molt per reduir el risc de desenvolupar Alzheimer des de la infància així com també per desaccelerar el seu avenç si es diagnostica a temps”, va dir a Infobae el doctor Ricardo Allegri, investigador del Conicet i cap de Neurologia Cognitiva, Neuropsicologia i Neuropsiquiatria de Fleni a Buenos Aires.
No dormir prou per trastorns com ara l’insomni o les apnees del son pot provocar problemes de memòria i pensament. Alguns estudis relacionen els antecedents de depressió amb més risc de deteriorament cognitiu. Per això es recomana consultar per tractament mèdic si una persona té símptomes de depressió, ansietat o altres problemes de salut mental. A més, cal intentar controlar l’estrès, va assenyalar l’organització amb seu als Estats Units.
“Quan un individu, cognitivament normal, em pregunta com conservar el seu cervell saludable i eficaç, li recomano no fumar i controlar la pressió arterial, el colesterol i la glucèmia”, va dir per part seva a Infobae el neuròleg Raúl Arizaga, exlíder del grup de recerca de la Federació Mundial de Demències.
“També s’hauria de fer una caminada de quaranta minuts cinc cops per setmana. “Mantenir-se laboralment i intel·lectualment actiu i amb la major socialització possible, evitar l’aïllament i la rumiació de pensaments negatius són altres mesures de prevenció d’Alzheimer”, va sumar Arizaga.
Per a Fernando Taragano, professor, doctor en salut mental, metge neuropsiquiatre i director de la Residència i Clínica Neurogeriàtrica La nostra Senyora de les Neus a Argentina, “entre les diferents recomanacions que es poden donar per a prevenció d’Alzheimer, em semblen importants l’activitat física, entrenament mental i interacció social amb altres persones”.
Pel que fa a l’activitat física, Taragano va comentar en diàleg amb Infobae que moure’s ajuda a la circulació de la sang al cervell i també per a la millora de l’ànim, entre altres beneficis. “L’entrenament mental també és útil per agilitzar el cervell que es tradueixen en noves connexions entre les neurones”, va afegir.
“El COVID-19 va afectar les interaccions socials. Per això avui és clau que les persones tinguin en compte que la vida social també és important per a la prevenció de demències”, va ressaltar el doctor Taragano.
Claves para prevenir la enfermedad de Alzheimer, según los expertos – Infobae
