Gairebé 1,2 milions de persones conviuen amb l’Alzheimer d’una manera o altra, el 80% des dels seus propis domicilis, i només dos de cada deu d’aquestes famílies tenen la casa adaptada a les seves necessitats, segons la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA). Els experts consideren que l’arquitectura pot fer més amigable les llars amb petits gestos com la disposició del mobiliari, el contrast dels colors a les parets o l’amplada de les portes.
Sanitas Mayores i la Universitat Pompeu Fabra van organitzar la jornada Arquitectura i Innovació per a les persones amb demència, on van tractar amb experts internacionals propostes per adaptar els ambients a les necessitats de persones que viuen amb demència, malalts i cuidadors. “Vivim en societats cada vegada més envellides, la realitat és que la demència és avui un dels grans reptes globals de salut amb 46,8 milions d’afectats al món”, explicava Graham Stokes, director de Cures d’Demència de Bupa.
Per Stokes, els afectats viuen en entorns urbanitzats, en grans ciutats i adaptar aquests espais a aquestes persones “és una mesura més per fer front a aquest repte”. A la jornada van destacar que un terç dels cuidadors de malalts d’Alzheimer es troba alguna barrera física almenys un cop al dia, segons dades de l’estudi ‘Sanitas barreres físiques’.
Per als experts reunits, com l’arquitecte Mauro Costa, considerava necessari prendre algunes mesures, tan senzilles com adaptar textures, colors o eliminar i controlar elements de risc físic. Aquestes són algunes de les que es poden tenir en compte per facilitar el dia:
- Optar per una decoració més casolana i confortable. Per a això, serà important que tingui en compte uns estàndards de disseny contemporanis als usuaris.
- Disposar de mobiliari adequat. S’haurà de prescindir d’elements innecessaris que puguin suposar un obstacle com, per exemple, les catifes.
- Canviar el llit. És imprescindible que el llit estigui adaptada al malalt, en alçada i amb ergomonía.
- Control d’accés a la casa. Disposar d’un control d’accés en portes de comunicació amb l’exterior i nuclis de comunicació vertical.
- Rampes i ascensors. Per facilitar la mobilitat per a la llar, caldrà adaptar els desnivells o pisos amb rampes, plataformes elèctriques o rampes. Els sòls han de ser, a més, antilliscants i sense irregularitats.
- Ample de les portes. L’ample recomanable de les portes és de 90 centímetres de pas lliure.
- Evitar elements de perillositat. Cantonades, elements punxants, miralls … Tot el que sigui sensible que pugui fer mal al malalt caldrà evitar-los o protegir-los cobrint el que pugui comportar una situació perillosa.
- Intensitat de la il·luminació. Col · locar sensors en, per exemple, el bany és útil per adaptar la intensitat i temperatura del color de la llum. Es considera una il·luminació suficient la qual dóna 120 lux a 120 centímetres del terra.
- Amplitud de les estances. Com a mínim, les estances comunes (cuina, bany, dormitori principal) han de comptar amb 1,50 metres de diàmetre en acció.
- Aixetes i sanitaris adaptats. Per adequar-se a la mobilitat reduïda dels pacients caldrà canviar les aixetes i els sanitaris. Les més recomanades són les ‘monocomandament’ o les que tenen el mànec llarg. A més, els estris de la neteja han d’estar reduïts a la mínima expressió i sempre en el mateix lloc i de la mateixa manera.
- Contrast dels colors de les parets. És convenient que les parets es pintin de manera uniforme i, especialment, en zones estretes. Els colors, a més, influiran en el seu comportament: si no es distingeix el color de la paret amb el del sòl pot provocar angoixa i confusió.
@Natalia Bravo
Font:www.idealista.com/
