ca

Com guardar el món en 20 centímetres cúbics.

Com pot cabre el món sencer dins el nostre petit cervell? Només cal tancar els ulls i reconstruir, en la nostra realitat interna, que és interna però és realitat, la casa on vivim, el trajecte fins a la parada d’autobús, la cantonada on ahir a la nit es besava una parella, la ciutat més enllà de la parada, el país més enllà de la ciutat, el castell que un nen va fer dissabte en una platja, l’onada que se’l va emportar i, encara més enllà, el mapa del món, la lluna en la seva òrbita, la galàxia, l’Univers … Tot a l’interior d’un crani que no cubica més d’un litre i mig. 

Kant filòsof que la nostra aptitud per percebre els llocs és innata, és a dir, independent de l’experiència. Gràcies a aquesta aptitud, raonar, la nostra ment percep i organitza el món exterior. Dos-cents anys més tard, els investigadors del cervell van començar a estudiar amb experiments científics el problema filosòfic de la percepció de l’espai-i el problema més fonamental de realitat subjectiva enfront de realitat objectivament. 

En aquest context s’emmarquen les investigacions dels tres científics que han guanyat aquest any el Nobel de Medicina. John O’Keefe va descobrir el 1971 que un petit grup de neurones situades en l’hipocamp, en la base del nostre cervell, elabora mapes dels llocs on som. 

Mai-Britt Moser i Edvard Moser van descobrir el 2005 que un altre grup de neurones situades en el còrtex entorrinal, al costat del hipocamp, elabora patrons dels llocs pels quals transitem. 

Aquests dos grups de neurones, que no superen els 20 centímetres cúbics, són els que ens permeten orientar-nos en l’espai, arribar a destinació sense equivocar-nos i fer que el món sencer (o més exactament una imatge del món) ens càpiga al cap. Quan a una persona se li deterioren, com passa en la malaltia d’Alzheimer, comença a desorientar amb facilitat ja perdre en llocs que li eren familiars. 

Com destaca l’Assemblea Nobel en un comunicat, més enllà de la filosofia, les investigacions dels premiats “poden ajudar-nos a comprendre el mecanisme que causa la devastadora pèrdua de memòria espacial en les persones amb aquesta malaltia”. 

 

 Josep Corbella, La Vanguardia Digital.