De vegades un somni reparador es refereix més a la qualitat del son que a les hores. En les últimes setmanes s’ha parlat molt de les hores que hem de dormir per prevenir el risc cardíac o l’alzheimer, però ara una investigació que es publica en «Science Advances» crida l’atenció sobre la qualitat del useño. El seu estudi conclou que no tot el somni és igual a l’hora de netejar el cervell.
La nova investigació mostra com la profunditat del son pot afectar la capacitat del nostre cervell per netejar de manera eficient les deixalles i les proteïnes tòxiques. La informació podria ser una explicació als vincles existents entre vincles entre l’envelliment, la manca de son i el major risc de malaltia d’Alzheimer a causa de que la son, sovint, es torna cada vegada més lleuger i amb més interrupcions a mesura que envellim.
«El somni és fonamental perquè funcioni correctament el sistema de neteja del cervell. Aquest estudi mostra que, com més profund és el somni, millor », assenyala l’autor principal de l’estudi, Maiken Nedergaard, de la Universitat de Rochester (EUA).
L’estudi mostra que l’activitat cardíaca i cardiopulmonar lenta i constant, associada amb el somni profund no REM, és la més òptima per a la funció del sistema glifático -el procés únic del cervell que neteja els desechos-. Les troballes també poden explicar per què algunes formes d’anestèsia poden dur a deteriorament cognitiu en les persones grans.
Nedergaard i els seus col·legues van descriure el sistema glifático el 2012. Abans d’aquest moment, no s’entenia com el cervell, que manté el seu propi ecosistema tancat, eliminava les deixalles. L’estudi va revelar un sistema de canonades que s’acumula en els vasos sanguinis i bomba el líquid cefaloraquidi (LCR) a través del teixit cerebral per eliminar les deixalles. Un treball posterior va demostrar que aquest sistema funciona principalment mentre dormim.
A causa de que l’acumulació de proteïnes tòxiques com la beta amiloide i la tau en el cervell s’associen amb la malaltia d’Alzheimer, els investigadors han especulat que el deteriorament del sistema glifático per la interrupció del son podria ser un factor determinant de la malaltia. Això s’ajusta als estudis recents que mostren una associació entre la privació de la son i un major risc d’Alzheimer.
En aquest treball realitzat en ratolins, els científics van emprar 6 règims anestèsics diferents. Mentre els animals estaven sota anestèsia, van rastrejar l’activitat elèctrica cerebral, l’activitat cardiovascular i el flux de neteja del LCR a través del cervell.
L’estudi planteja diverses qüestions clíniques importants. A més, reforça el vincle entre el somni, l’envelliment i la malaltia d’Alzheimer. Se sap que a mesura que envellim es fa més difícil aconseguir constantment el somni no REM profund, i l’anàlisi dóna suport a la importància del son profund per a la funció adequada del sistema glifático.
Possible teràpia
També demostra que el sistema glifático pot manipular millorant la son, una troballa que pot apuntar a possibles enfocaments clínics, com la teràpia del son o altres mètodes per millorar la qualitat del son, per a les poblacions en risc.
Una altra valuosa informació que aporta l’estudi és que, pel fet que diversos dels compostos utilitzats eren anàlegs als anestèsics utilitzats en entorns clínics, també fa llum sobre les dificultats cognitives que els pacients majors solen experimentar després de la cirurgia i suggereix classes de medicaments que podrien usar-se per evitar aquest fenomen.
«El deteriorament cognitiu després d’anestèsia i cirurgia és un problema important», reconeix el coautor de l’estudi Tuomas Lilius, de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca). «Un percentatge significatiu de gent gran que se sotmeten a cirurgia experimenten un període postoperatori de deliri o tenen un deteriorament cognitiu nou o empitjorat al moment de l’alta».
font:www.abc.es
