Habitualment, els titulars els protagonitza la malaltia d’Alzheimer, però la degeneració lobular frontotemporal (DLFT) causa demència i ataca en la plenitud de la vida de les persones; habitualment a aquells que tenen entre els 45 i els 65 anys. A la DLFT també se la coneix com a demència frontotemporal (DFT) i es tracta d’una condició neurodegenerativa que afecta diversos aspectes importants en els éssers humans. Així, es poden veure alterats el llenguatge, la capacitat de prendre decisions, la personalitat i el moviment, sobretot.
Però aquí no acaba el drama de la DFT, sinó que una vegada es presenta, pot acabar en la mort del malalt en menys de deu anys mentre pel camí es produeix un veloç deteriorament físic i cognitiu.
Però, una vegada més, la ciència torna a aportar esperança. I en aquest cas, als qui pateixen la mutació genètica que desemboca en la demència frontotemporal. Així ha quedat reflectit en una nova investigació que ha estat publicada a la revista Alzheimer’s and Dementia.
L’estudi
Els científics van reunir 105 persones voluntàries portadores de la mutació genètica que provoca la DFT. Tots ells eren asimptomàtics o tenien símptomes lleus en l’etapa inicial. Però, a més, formar part de l’estudi 69 persones més que no tenien la mutació genètica.
Se’ls va realitzar una sèrie de proves cognitives i de memòria. Se’ls va preguntar sobre els nivells actuals d’activitat mental i física. Això incloïa coses com socialitzar, llegir i caminar. També els van fer ressonàncies magnètiques del cervell que es van utilitzar per avaluar el grau de degeneració cerebral.
Un any després del començament de la investigació, unes noves exploracions de ressonància magnètica de seguiment van mostrar que l’estil de vida que van portar no tenia un impacte significatiu en la degeneració cerebral a causa de la DFT. Tanmateix, aquells que eren més actius mentalment i físicament van tenir el doble de resultats en les proves cognitives que els que es van mostrar menys actius.
Es va descobrir que els portadors de mutacions genètiques que tenien estils de vida més actius tenien un empitjorament d’un 55 per cent menys que els altres. Un resultat molt important i significatiu perquè les possibilitats de tractament en la DFT són limitades.
Segons els autors, el paper de l’activitat física en el manteniment de la salut del cervell és molt important en una anàlisi tan meticulosa com la que van realitzar amb la DFT, en la qual es van tenir en compte aspectes com la salut física, el mindfulness i l’exercici mental.
Per això, relaten els investigadors, mai no és massa tard per fer canvis en l’estil de vida, que s’ha demostrat en aquest tipus de demència primerenca que és més poderós que els fàrmacs o els tractaments mèdics. Així, recomanen aprendre idiomes o un instrument musical, mantenir converses amb altres persones regularment o fer puzles, entre altres gimnàstiques mentals.
Referent al físic, aconsellen 150 minuts setmanals o més d’activitat aeròbica moderada i un entrenament lleuger amb pesos dos dies a la setmana. Finalment, assenyalen la importància de dormir les hores necessàries i que aquestes hores de son siguin de qualitat.
Font: https://www.elnacional.cat/es/salud/reducir-riesgo-demencia-adultos-jovenes_460641_102.html
