A Espanya hi ha unes 800.000 persones que tenen algun tipus de demència, la majoria d’elles Alzheimer. Un de cada deu majors de 65 anys ho pateix i un terç dels que supera els 85, també. Qui té prop a un malalt sap que una de les estratègies per mantenir a ratlla el deteriorament cognitiu consisteix a mantenir una rutina, uns horaris … tenir, en definitiva, un món estructurat que aporti certa seguretat a l’malalt. I la rutina és precisament el que va saltar pels aires fa 15 dies, quan l’estat d’alarma va confinar a milions d’espanyols a casa seva.
La Fundació Alzheimer Catalunya va alertar en un recent comunicat que el confinament potencia la desorientació en el temps i l’espai dels malalts. Les conseqüències més immediates són l’increment de l’nivell d’ansietat i malestar i a la llarga poden sorgir «problemes conductuals».
Des de la Fundació Pasqual Maragall recomanen a tots els cuidadors que, per difícil que sigui, generin noves rutines malgrat la qual atípic de la situació i la limitació de la mateixa. És clar que sortir a la balconada, a l’pati o treure el cap per la finestra per caçar un raig de sol no és el mateix que fer una passejada o anar a supermercat, però cal instal·lar en el dia a dia de l’malalt activitats que es repeteixin i no oblidar l’exercici físic.
Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora tècnica de l’Àrea Social i de Divulgació de la Fundació, destaca el nivell de «estrès extra» a què es veuen sotmesos els cuidadors. «Abans de l’confinament molts malalts passaven certes hores als centres de dia, un temps que els cuidadors usaven per ocupar-se de la casa i de si mateixos i que ara, amb el tancament d’aquests centres, ha desaparegut». A aquesta complicació s’afegeix una altra: com la majoria de malalts d’Alzheimer tenen una edat, és habitual que pateixin altres patologies i això els concerti en població de risc. «Si a això li sumem que moltes vegades el cuidador és la parella de l’malalt, i que per edat és probable que també sigui grup de risc, la pressió es redobla i amb això l’ansietat i el malestar psicològic de l’cuidador. S’han d’extremar les precaucions sanitàries ».
Des de la Fundació recorden que l’ansietat i l’estrès poden provocar la disminució de les defenses i afectar el sistema immunològic en uns moments en què aquest ha d’estar ben fort. Als cuidadors se’ls recomana «procurar vies d’alleujament alternatives i tenir petits espais per a un mateix».
Com afronten la pandèmia els malalts? «Depèn de cada cas. Hi ha cuidadors que ens diuen que s’han estalviat explicar la situació perquè veuen als seus malalts tranquils, com sempre. En altres casos no és així. Nosaltres recomanem que davant les preguntes o els comportaments estranys, com ara el fet d’estar a casa i anar a la porta tota l’estona, es doni una resposta adaptada a l’alteració cognitiva de cada malalt. Si tenen la necessitat de saber, cal donar-los una resposta. Tampoc s’ha de convertir en el monotema de conversa. És un equilibri complicat que requereix grans dosis de paciència ».
Davant la restricció de les visites a les residències, el contacte dels familiars amb els malalts (les trucades de telèfon o videotrucades) s’han convertit en un dels moments més delicats i esperats. La Fundació recomana planificar mínimament què direm i com a el malalt, ja que és important transmetre tranquil·litat i positivisme per evitar l’anomenat «contagi emocional». Escriure una carta o crear un àlbum amb fotos o records també pot ser una bona idea.
Gramunt lamenta que l’onada de notícies negatives associades a les residències de la tercera edat dels últimes dies augmenti l’ansietat dels familiars. «Conec bé a aquest col·lectiu professional i puc dir que el nivell de vocació és altíssim. Per treballar amb gran només cal un grau d’empatia i de calidesa humana enormes, més enllà dels coneixements professionals. La qualitat de l’atenció en la majoria de residències és altíssima, però lamentablement només surten a la llum les negligències. Em sap greu perquè és un col·lectiu que mai ha rebut la consideració necessària i el que escoltem aquests dies no ajuda a tranquil·litzar les famílies ». Gramunt opina que el govern hauria de «enfortir la cobertura» a les residències de la tercera edat com més aviat millor.
Com psicòloga, recomana centrar-se en l’ara. «Ningú sap el que va a succeir, així que tots hauríem d’intentar, en la mesura del possible, asserenar-nos i esforçar-nos per aconseguir la millor qualitat de vida possible en les actuals circumstàncies. El que vingui, ja ho anirem veient. Tenim clar que serà temporal i aprendre de l’adversitat ens farà més resilients. En comptes de preocupar-nos tant pel futur hauríem apartar el «pre i ocupar-nos de l’ara».
LETICIA BLANCO
Fuente: https://www.elmundo.es/cataluna/2020/04/19/5e9b326821efa0e2558b45de.html
