(EFE) .- Un equip de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha liderat el desenvolupament d’un nou biomarcador basat en nanopartícules funcionalitzades, que contribuirà al diagnòstic d’hora i no invasiu de la malaltia d’Alzheimer mitjançant imatge de ressonància magnètica.
Prenent com a base la presència de dipòsits de ferro en el cervell d’aquests pacients, que constitueix una de les característiques d’aquesta malaltia, el Centre de Tecnologia Biomèdica de la UPM ha obtingut un nou agent de contrast per imatge de ressonància, en col·laboració amb altres grups de recerca biomèdica madrilenys.
Aquest resultat, publicat a la revista ACS Chemical Neuroscience, pot obrir la via a “noves investigacions per aconseguir mètodes de diagnòstic d’hora i no invasiu d’aquesta malaltia neurodegenerativa, el que avui en dia no és possible”, assenyala la UPM en un comunicat.
Aquesta patologia neurodegenerativa progressiva, que afecta uns 47 milions de pacients en el món, no té actualment un diagnòstic definitiu, que només és possible després de la mort del pacient en determinar “la presència de cabdells i plaques amiloides en el parènquima cerebral mitjançant tècniques histològiques “.
Les pràctiques de diagnòstic actuals inclouen avaluacions de l’historial del pacient per detectar canvis en el comportament juntament amb proves neuropsiquiàtriques i de neuroimatge que faciliten “un diagnòstic probable” de la malaltia.
Cap de mètodes coneguts, sol o en combinació, proporciona amb alta precisió el diagnòstic precoç de la patologia, o no són molt adequats per fer un seguiment del curs de la malaltia per la utilització de radioisòtops, afegeix la Politècnica.
Per això, actualment s’investiga intensament en la recerca de biomarcadors que indiquin la presència de l’Alzheimer emprant mètodes no invasius, com la ressonància magnètica que té una resolució espacial més gran que el PET i, a més, l’avantatge de no utilitzar radiotraçadors.
Diversos grups de recerca han pogut visualitzar acumulacions de plaques de pèptid beta-amiloide en el cervell de ratolins transgènics utilitzant el contrast endogen de les plaques atribuït a un alt contingut en el ferro associat a elles, explica la UPM.
No obstant això, aquesta tècnica requereix una alta concentració de ferro acumulada i llargs temps per a l’obtenció d’imatges, impedint la seva aplicació en pacients per a la detecció primerenca; d’aquí la necessitat de nous agents de contrast.
La doctora Milagros Ramos ha liderat l’equip amb participació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), de la Universitat Carlos III, de l’hospital Gregorio Marañón, a més dels centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).
En el seu estudi, han descrit “la presència incrementada de ferro i de la proteïna que l’emmagatzema -la ferritina- en una àrea de l’hipocamp de ratolins transgènics” mitjançant un nou agent de contrast nanoconjugado que “s’uneix de forma específica a les acumulacions de ferritina “, conclou la universitat. (EFE)
Font: www.lavanguardia.com
