Segons l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cardiovascular és la causa número u de mort al món. La malaltia d’Alzheimer i altres demències també es troben dins de les deu principals causes de mort a nivell mundial. Aquestes malalties comparteixen molt més que un lloc d’honor en aquest trist rànquing.
Des de fa temps se sap que els factors de risc cardiovascular, com la hipertensió, els nivells elevats de sucre i de colesterol en sang, el sobrepès, fumar, el sedentarisme, etcètera, també augmenten el risc de patir demència. Alois Alzheimer, el metge alemany que va descobrir aquesta malaltia fa més d’un segle, ja va definir la presència d’aterosclerosi en els vasos cerebrals d’Auguste D., la primera pacient amb aquesta malaltia neurodegenerativa. Durant molts anys aquest component vascular ha estat ignorat.
Gràcies a una col·laboració entre el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall Barcelona Beta Brain Research Center, ara sabem que la relació entre ambdues malalties, la cardiovascular i la cerebral, comença 15-20 anys abans que els primers símptomes apareguin. En individus aparentment sans de 50 anys d’edat ja hi ha una associació entre la presència de factors de risc cardiovascular, en particular la hipertensió, amb un metabolisme reduït en zones cerebrals implicades en el desenvolupament de demències, especialment de tipus Alzheimer. El metabolisme cerebral, per tant, es veu afectat des dels primers moments en què l’individu s’exposa a factors de risc cardiovascular. Les alteracions metabòliques cerebrals que presenta una persona hipertensa segurament contribueixin al fet que el seu cervell no sigui capaç de tractar amb el desenvolupament d’una malaltia neurodegenerativa de forma tan eficaç com ho faria una persona sense hipertensió.
La societat sap que cal controlar tots els factors de risc cardiovascular per prevenir un infart de cor o un ictus. Però la realitat és que seguir hàbits de vida saludable també és beneficiós per mantenir una funció cognitiva òptima. No es tracta de morir abans o després, sinó d’envellir amb qualitat de vida. I el realment important és que el seguir o no aquest tipus de vida saludable és una decisió individual, ja que controlar aquest tipus de factors depèn, en la majoria dels casos, d’un mateix.
Valentín Fuster/ Marta Cortés Canteli. Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC).
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/opinion/2021/05/04/cuida-tu-corazon-cuidaras-tu-cerebro/0003_202105G4P20995.htm
