A causa dels canvis que es produeixen al cervell, les persones amb demència tipus Alzheimer poden tenir al·lucinacions o deliris. La demència pot afectar la manera com una persona percep el món. Pot ser que una persona amb demència pensi que pugui veure o sentir alguna cosa que no hi és, o que cregui alguna cosa que és falsa en realitat. També poden ser desencadenats per infeccions o altres malalties mèdiques, dèficits nutricionals o presa de determinats fàrmacs.
Què són els deliris a Alzheimer?
Els deliris són una creença falsa del que està passant a la realitat. Un pacient amb demència pot creure que estan intentant enverinar-lo o que la seva família li roba. Ocasionen molta frustració als cuidadors i són una causa important d’institucionalització. Són molt diversos, des de sensacions de perjudici personal, que els han robat, d’infidelitat, que la casa on viuen no és la seva, d’abandó, que les persones no són les que diuen ser, que a la seva casa viuen estranys o que les persones que surten a la televisió entren a casa.
Poden aparèixer en qualsevol moment de la malaltia, i fins i tot ser el primer símptoma. Són més freqüents en fases intermèdies i avançades. Els pacients amb deliris tenen més ansietat i conductes agressives, i presenten més alteracions en activitats de la vida diària que els que no en tenen.
Si els deliris causen conductes anòmales, agressivitat, por o agitació, i afecten les seves relacions domèstiques o socials, necessitaran tractament farmacològic.
Deliris: consells per al familiar i/o cuidador d’Alzheimer
- No rebatre constantment el pacient, ja que provocarà conflictes innecessaris.
- Si la persona està espantada cal tranquil·litzar-lo.
- Distreure el pacient, desviar la seva atenció amb una altra activitat, fer una passejada, escoltar música, dibuixar, mirar un àlbum de fotos…
- Consulteu el metge sobre les possibilitats de tractament amb fàrmacs.
Què són les al·lucinacions a Alzheimer?
Són la percepció d’una sensació que passa sense que hi hagi un estímul real que la provoqui. Una persona amb al·lucinacions pot veure, sentir, olorar o tenir sensacions tàctils de coses que no passen al món real.
A la malaltia d’Alzheimer, la freqüència de les al·lucinacions és menor que la dels deliris. Les al·lucinacions més freqüents són les visuals, seguides de les auditives i, finalment, les olfactives. Les visuals poden ser de persones o animals, i les auditives adopten sovint la forma de veus i sorolls.
S’ha d’avaluar també si hi ha defectes sensorials (defectes visuals o auditius), que si escau caldrà corregir. Les al·lucinacions es tracten amb fàrmacs específics en el cas que tinguin una intensitat i característiques amenaçadores per al pacient i familiars.
Al·lucinacions: consells per al familiar i/o cuidador d’Alzheimer
- Reaccionar amb calma.
- Evitar convèncer el malalt que no percep fets reals; això provoca irritació i agressivitat. Per ell la seva percepció és real.
- No cal dir que s’hi està d’acord. És millor no contestar o donar respostes neutres.
- La millor actitud és distreure el malalt.
- El contacte físic pot tenir un paper tranquil·litzador.
- Modifiqueu l’entorn (que hi hagi prou llum a les habitacions, que no hi hagi massa distraccions -per exemple, encara que una ràdio i un televisor poden ser distractors per a algunes persones, també poden causar que el pacient pensa que està escoltant veus-; si la persona insisteix que veu una persona estranya al mirall, és possible que la persona no reconegui el seu propi reflex).
Rosa María Rodríguez Fernández
Delirios y alucinaciones en el Alzheimer. Consejos a cuidadores (knowalzheimer.com)
