ca

Demostren efectes protectors del resveratrol contra alteracions cel·lulars de l’alzhèimer

 

Des de fa temps es parla dels efectes saludables del resveratrol, compost que es troba de forma natural en fruites com el raïm o algunes plantes. Treballs previs havien observat que pot reduir la patologia de tipus Alzheimer en cultius cel·lulars i en rosegadors, però no s’havien trobat els mecanismes moleculars que podien demostrar-ho. Ara, un treball dirigit des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), centre del CSIC i de l’IDIBAPS, i publicat a la revista Molecular Neurobiology, ha trobat aquests mecanismes.

“El nostre treball”, explica Coral Sanfeliu, investigadora del IIBB-CSIC i de l’equip Neurofarmacologia i Neuropatologia Experimental de l’IDIBAPS que lidera el treball, “demostra que el resveratrol potencia els mecanismes protectors que degraden les proteïnes anormals”. El treball ha comptat amb la participació de científics de Grup de Recerca en Envelliment i Neurodegeneració de la Universitat de Barcelona. L’equip forma part dels laboratoris CIBERNED (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives) i CIBERESP (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Epidemiologia i Salut Pública).

En l’experiment, realitzat amb ratolins transgènics d’alzhèimer, els científics van afegir resveratrol a la dieta de dos grups de rosegadors, un grup de control i un altre amb patologia d’Alzheimer. En ambdós casos es va observar una resposta millorada en l’aprenentatge. En el cas dels afectats d’Alzheimer, es va veure un efecte de protecció contra la pèrdua de memòria i contra la patologia.

 

Potencia els mecanismes de degradació de proteïnes anormals

Però el més interessant i nou és que, en posteriors anàlisis, els científics van observar un augment en l’activitat de proteòlisi, és a dir, els mecanismes de degradació de proteïnes anormals com la β-amiloide i la tau hiperfosforilada. Aquestes proteïnes són les principals causants de la mort de les neurones. L’acumulació de β-amiloide i de tau en plaques amiloides i cabdells neurofibril·lars, respectivament, són els senyals diferencials de l’Alzheimer en el teixit cerebral.

Així, l’equip d’investigadors va veure que els rosegadors que havien pres resveratrol en la dieta presentaven, a nivell cel·lular, d’una banda, un augment de l’enzim neprilisina, que degrada la proteïna β-amiloide i, d’altra banda, un augment del proteosoma, un complex proteic que trenca les proteïnes anormals. També van observar en les cèl·lules dels rosegadors una disminució de l’enzim β-secretasa que inicia la formació de β-amiloide.

“A més, hem comprovat que resveratrol activa la via molecular de neuroprotecció de sirtuïna 1”, explica Rubén Corpas, investigador del CIBERESP a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), i primer autor de l’estudi. Aquest controvertit mecanisme d’acció de resveratrol contribueix, sens dubte, a la millora detectada en els ratolins control i transgènics.

 

Contribueix a mantenir la salut cerebral

Els resultats d’aquestes anàlisis, explica Coral Sanfeliu, són “concloents” i obren la porta a considerar el resveratrol, o els compostos derivats que s’estan sintetitzant per millorar la biodisponibilitat, com a preventius o alentidors de la malaltia d’Alzheimer.

El resveratrol ha revertit l’Alzheimer de ratolins, però la malaltia en humans és molt més complexa i severa i difícilment podria ser curatiu, com moltes altres teràpies experimentals que no han resultat actives en arribar a les proves en malalts. Queda un llarg camí per trobar un fàrmac eficaç contra l’Alzheimer, potser serà una barreja de fàrmacs.

Els investigadors destaquen que “l’activació dels mecanismes de proteòlisi i de sirtuïna 1 en els ratolins sans és un fet molt significatiu”. Això demostra que és possible adquirir una certa “resiliència cerebral” contra futures patologies neurodegeneratives.

 

Resveratrol Induces Brain Resilience Against Alzheimer Neurodegeneration Through Proteostasis Enhancement. Rubén Corpas, Christian Griñán-Ferré, Eduard Rodríguez-Farré, Mercè Pallàs, Coral Sanfeliu. Molecular Neurobiology https://doi.org/10.1007/s12035-018-1157-y

 

Font: http://www.idibaps.org