Una proteïna anomenada ASC és clau en la progressió de la malaltia d’Alzheimer, segons una investigació liderada per la Universitat de Bonn (Alemanya) que es presenta avui a la revista científica Nature.
En experiments realitzats amb ratolins, bloquejar aquesta proteïna amb un fàrmac ha frenat la formació de plaques de proteïna beta-amiloide, que és una lesió distintiva de la malaltia. Tot i que encara no es disposa de cap fàrmac contra l’ASC que es pugui administrar a persones, la investigació ofereix una nova estratègia per desenvolupar tractaments contra l’alzheimer.
A més del seu potencial per millorar les teràpies, la investigació suposa “un avanç important en la comprensió de la malaltia”, destaca José Luis Molinuevo, director científic de Barcelona Beta, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. “Des de fa anys sabíem que la inflamació té un paper rellevant en l’alzheimer i que la proteïna beta-amiloide també el té. Però no sabíem quina relació tenen entre elles “. La proteïna ASC està relacionada amb la inflamació, de manera que “aquesta nova investigació posa en contacte la via inflamatòria amb la via amiloide -destaca Molinuevo-. És un treball excel·lent que comença a respondre a una pregunta que estava en l’aire “.
La investigació parteix precisament de l’observació que l’alzheimer s’acompanya de processos inflamatoris que afecten el cervell. Això podria explicar per què l’obesitat, que provoca una inflamació de baix grau en tot l’organisme, augmenta el risc d’Alzheimer.
L’equip de la Universitat de Bonn va descobrir fa quatre anys en ratolins que l’absència d’una proteïna anomenada NLRP3 protegeix parcialment davant del Alzheimer. Aquesta proteïna provoca la producció de molècules inflamatòries al cervell. Però no actua sola, sinó associant-se a altres proteïnes. Entre elles, l’ASC, que havia estat poc estudiada fins ara.
La investigació obre la via a desenvolupar una vacuna per prevenir el deteriorament cognitiu
En una nova sèrie d’experiments, els investigadors han descobert que, quan es posa en contacte la proteïna ASC amb la beta-amiloide, aquesta tendeix a agregar-se de manera similar al que passa en el cervell de les persones amb Alzheimer. Els experiments, realitzats en cultius cel·lulars al laboratori, han revelat que, com més gran és la concentració d’ASC, més agregats de beta-amiloide es formen.
Per comprovar si en el cervell passa el mateix, els investigadors han treballat amb ratolins modificats per estudiar l’alzheimer. En aquells ratolins que no poden produir la proteïna ASC, tot just es formen plaques de proteïna beta-amiloide en el cervell. A més, quan realitzen tests d’orientació espacial, obtenen millors resultats que els ratolins que sí produeixen ASC. Atès que la capacitat d’orientació és una de les aptituds que abans i més es deteriora en l’alzheimer, aquest resultat suggereix que la proteïna ASC intervé en la progressió de la malaltia.
Finalment, per explorar la possibilitat de desenvolupar fàrmacs que actuïn sobre l’ASC, els investigadors han tractat a un altre grup de ratolins amb anticossos contra aquesta proteïna. Per assegurar que anaven a patir la versió ratonil de l’alzheimer, a alguns d’ells els van injectar extractes del cervell de ratolins afectats per la malaltia. De nou, els ratolins que van rebre els anticossos contra l’ASC van desenvolupar menys plaques de proteïna beta-amiloide i menys neurodegeneració que els que no van rebre el tractament.
Tot i que els anticossos que s’han administrat als ratolins no són aptes per a tractar persones, “en aquest moment hi ha diversos anticossos contra l’ASC en desenvolupament per assajar en pacients, així com diversos fàrmacs inhibidors de NLRP3”, va informar ahir Michael Heneka, director de la investigació, en entrevista telefònica des de Sevilla, on va participar en un congrés.
Abans d’iniciar assajos clínics en persones, adverteix, serà necessari valorar la seva eficàcia i toxicitat en animals. En particular, caldrà comprovar si són capaços de creuar la barrera hematoencefàlica -la frontera que ha de traspassar la sang per accedir al cervell-.
“És impossible predir quan es podran realitzar assaigs clínics, ja que encara no tenim dades de toxicitat, però esperem que sigui un termini d’entre cinc i deu anys”, declara Heneka.
Una dificultat addicional és que, perquè el tractament eviti el deteriorament cognitiu, hauria d’administrar abans que les plaques de proteïna beta-amiloide causin danys extensos en el cervell. És a dir, abans que es manifestin els símptomes de la malaltia. No obstant això, en absència de símptomes, és difícil identificar les persones que es podrien beneficiar d’un fàrmac contra l’ASC o la NLRP3.
Una estratègia alternativa als fàrmacs, assenyala Heneka, és “desenvolupar una vacuna contra l’ASC. Pensem que aquesta proteïna no és necessària en el cervell, de manera que una vacuna podria ser un mètode eficaç per prevenir la malaltia “.
Malgrat les dificultats, “és esperançador tenir un mecanisme acabat de descobrir en la recerca de tractaments per a la malaltia d’Alzheimer”, afirma Richard Ransohoff, neuròleg de l’Escola de Medicina de Harvard (EUA) que no ha participat en la investigació , en un altre article publicat a Nature. Ransohoff recorda que “fins ara tots els assaigs clínics de fase 3 de teràpies per modificar el curs de la malaltia han fracassat”, el que reflecteix la “temible complexitat” de l’alzheimer.
La filantropia impulsa l’estudi de la malaltia
El filantrop Bill Gates va anunciar el 13 de novembre que ha donat 50 milions de dòlars de la seva fortuna personal (42 milions d’euros) a la Fundació Dementia Discovery per investigar sobre l’Alzheimer. Gates va anunciar la donació en un article publicat al seu bloc en què va explicar: “És una cosa que conec bé perquè hi ha homes de la meva família que han patit Alzheimer”. Tot i que el cofundador de Microsoft ha fet quantioses donacions a la lluita contra malalties infeccioses a través de la Fundació Bill i Melinda Gates, aquesta és la primera vegada que inverteix en la investigació d’una malaltia no transmissible.
També a Espanya, les donacions filantròpiques estan contribuint de manera decisiva a la investigació sobre l’alzheimer. La Fundació La Caixa destaca amb una aportació de 11,2 milions d’euros en el decenni 2008-2017. La previsió de l’entitat és incrementar la inversió i destinar 15 milions en els propers quatre anys a la recerca en Alzheimer.
La Fundació Pasqual Maragall, una de les principals beneficiàries d’aquestes aportacions, es finança també gràcies a les donacions dels seus 16.000 socis, “que són el 40% del nostre pressupost”, explica Jordi Camí, director general de l’entitat. Els socis contribueixen a finançar les investigacions del Centre Barcelona Beta per millorar la comprensió de l’alzheimer, el seu diagnòstic precoç i el seu tractament.
Font: La vanguardia.com // Traducció al català: X. R.
www.lavanguardia.com
