Un estudi de la UCM confirma que el deteriorament cognitiu no és progressiu, sinó bidireccional
Fins ara, l’Alzheimer s’ha estudiat com una malaltia neurodegenerativa que progressivament va deteriorant les capacitats cerebrals fins a arribar a la demència. Tot i això, un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid i publicat a ‘Alzheimer and Dementia’ ha descobert que pot existir un procés bidireccional, ja que en un 11% de la mostra analitzada existia una reversió des de la fase de deteriorament cognitiu lleu cap a l’anterior, la sana cognitivament.
Un procés sense continuïtat
La investigació tradicional de l’Alzheimer ha comunament distingit entre tres fases consecutives; una primera fase de cognició normal, anomenada la fase preclínica; una segona en què es va aguditzant el deteriorament cognitiu, la fase prodròmica; i una fase final en què s’instaura la demència. Des de la UCM es van proposar investigar si aquestes fases eren un continu o podia haver-hi un gir a l’evolució de la malaltia.
Una investigació de 5 anys
Per dur a terme l’estudi, es van utilitzar dades procedents d’una mostra de 985 persones de més de 70 anys que pertanyen al Projecte Vallecas, un programa de recerca de base poblacional i metodologia observacional que es desenvolupa a les instal·lacions del Centre Alzheimer Fundació Reina Sofía.
Els participants de lestudi van ser sotmesos a un extens protocol davaluació clínica compost per un examen neurològic, una valoració cognitiva, una anàlisi sanguínia i una ressonància magnètica cranial. A més, van rebre seguiment anual durant un total de cinc anys.
A l’11% de la mostra, els pacients van mostrar millors condicions cognitives que quan se’ls va diagnosticar el deteriorament cognitiu: “Les dades indiquen que la probabilitat anual de transitar “cap endavant”, des de la fase de pèrdua cognitiva fins a la de demència, és aproximadament la mateixa que la de transitar “cap enrere”, des de la prodròmica fins a la preclínica”, assenyala José María Ruiz Sánchez de León, investigador del Departament de Psicologia Experimental, Processos Cognitius i Logopèdia de la UCM.
Trets comuns dels pacients en reversió
Entre els factors comuns a l’11% de pacients que van manifestar reversió es van trobar alguns no modificables com l’edat (entre 70 i 79 anys), el nivell socioeconòmic o els nivells d’apolipoproteïna E -una proteïna la presència de la qual es considera un factor de risc per a el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer-, així com altres de modificables, com l’entrenament cognitiu o absència de depressió. En més de 80 anys, amb prou feines es van detectar casos de reversió.
“A partir de les nostres troballes, les línies de treball futur passarien per intentar identificar i confirmar de manera experimental els factors modificables de l’estil de vida implicats en el fenomen de la reversió. Això obre una porta a l’esperança en una patologia tan devastadora com sense tractaments eficaços”, conclou Ruiz Sánchez de León.
¿Es posible revertir el alzhéimer en fase prematura? (65ymas.com)
