El grup de Javier Sáez Valero, de l’Institut de Neurociències d’Alacant, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández i el CSIC, estudia els mecanismes moleculars alterats en la malaltia d’Alzheimer i en altres demències. I acaben de posar una altra peça en el complicat puzle de la malaltia d’Alzheimer.
Pioner en l’estudi del paper d’una proteïna anomenada Reelina, que podria participar en la pèrdua de memòria i la dificultat d’aprenentatge característiques de la malaltia d’Alzheimer, el grup de Sáez Valero acaba de desxifrar part del mecanisme pel qual aquesta proteïna falla en la seva important funció.
“En estudis previs havíem demostrat que els nivells de Reelina estan augmentats en el cervell de les persones amb malaltia d’Alzheimer. Posteriorment vam veure que, tot i aquest increment, paradoxalment la Reelina fallava en les seves funcions, que estan relacionades amb els processos de memòria i plasticitat sinàptica “, explica Javier Sáez Valero.
La plasticitat sinàptica, que està deteriorada en la malaltia d’Alzheimer, és un procés pel qual les connexions entre les neurones (sinapsis) es debiliten o reforcen en funció de l’experiència quotidiana. Gràcies a aquesta plasticitat podem memoritzar, aprendre i adaptar-nos a situacions noves.
En aquest nou treball, publicat a FASEB Journal, els investigadors de l’Institut de Neurociències d’Alacant UMH-CSIC han constatat que l’augment ineficaç de la Reelina observat en les persones amb alzhèimer es deu a un error induït per la proteïna beta-amiloide, característica de la malaltia d’Alzheimer.
En condicions normals, la Reelina s’uneix a un receptor de les neurones denominat ApoER2 per exercir la seva funció i alhora mantenir la seva producció en nivells adequats. “Al cervell de les persones amb malaltia d’Alzheimer, encara que hi hagi més Reelina, aquesta no interacciona correctament amb el receptor ApoER2, a causa de la interferència que provoca la proteïna beta-amiloide. Aquesta interferència fa que es generi un bucle que permet la sobreproducció de Reelina que no és funcional “, explica el doctor Sáez Valero.
També han trobat que el mecanisme que controla a la proteïna Reelina funciona de manera diferent en les persones portadores de l’al·lel ApoE4, principal factor genètic de risc de patir Alzheimer. El ApoE4 sembla interferir de manera addicional en el control de la proteïna Reelina, implicada en la memòria i l’aprenentatge.
El següent pas en aquesta investigació es centrarà en ApoE per desxifrar si la propensió a desenvolupar Alzheimer té a veure amb aquests errors en la Reelina que han detectat. L’equip de Sáez Valero considera determinant aclarir aquestes alteracions ja que puguin afectar la capacitat de la Reelina per protegir el cervell contra la toxicitat de la proteïna beta amiloide característica de la Malaltia d’Alzheimer.
Aquesta investigació ha estat codirigida per la investigadora de l’Institut de Neurociències, la doctora Immaculada Ganivet Ibáñez, que juntament amb la doctora Trinitat Mata Balaguer són les principals autores del treball. També han participat en la investigació dels doctors Miguel Calero, de la Unitat d’Alzheimer del Centre Nacional d’Investigació, i i Isidre Ferrer, de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Tots ells són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).
Font: aquienelche.com // Traducció al català: X. R.
