La malaltia d’Alzheimer (EA), que afecta més de 800.000 persones només a Espanya segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, és la forma predominant de demència en ancians. Un dels principals problemes a què s’enfronten metges i pacients a l’hora d’abordar el seu tractament i prevenció és la dificultat de detectar-la precoçment. De fet, es calcula que entre un 30 i un 40% dels afectats està sense diagnosticar.
Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) han participat en un estudi internacional que ha identificat un nou biomarcador clau per detectar precoçment la malaltia mitjançant ressonància magnètica.
Quan a un pacient se li diagnostica Alzheimer, l’atròfia ja està ben establerta en el cervell: els volums de l’hipocamp s’han reduït en un 15-25%
“Cada vegada és més evident que, quan a un pacient se li diagnostica Alzheimer, l’atròfia ja està ben establerta en el cervell. En els individus afectats, els volums entorrinales ja s’han reduït en un 20-30% i els volums de l’hipocamp en un 15-25% “, explica Consol Gonzalo, del Centre de Tecnologia Biomèdica de la UPM i una de les autores de l’estudi .
No obstant això, les estimacions de la progressió de l’atròfia, entre un 0,8 i un 2% anual, suggereixen que aquest procés -associat a la malaltia en àrees com el lòbul temporal mig- ha d’haver estat actiu durant un període de diversos anys abans del diagnòstic o fins i tot la presència de símptomes, de manera que ser capaços de detectar aquestes petites anomalies inicials és vital per avançar en un diagnòstic precoç de la malaltia.
D’acord amb diferents estudis se sap que, tot i que és difícil identificar l’Alzheimer en els estadis inicials, sí que s’han arribat a detectar cabdells neurofibril·lars i dipòsits de placa beta amiloide (Aß). El resultat principal d’aquestes alteracions és la destrucció de les sinapsis, seguida de la degeneració dels axons i, en última instància, l’atròfia de l’arbre dendrític i del pericarion, el que condueix a l’atròfia en regions específiques del cervell, com ara l’hipocamp.
El procés de degeneració pot visualitzar-se mitjançant diferents modalitats d’imatges mèdiques i ha demostrat ser un valuós biomarcador de l’etapa i l’agressivitat potencial de l’aspecte neurodegeneratiu de la patologia de la malaltia d’Alzheimer.
«Els grans avenços en neuroimatge han proporcionat oportunitats per estudiar malalties relacionades amb la neurologia. La tomografia per emissió de positrons (TEP) i la ressonància magnètica (RM) s’utilitzen àmpliament en estudis relacionats donada la seva àmplia disponibilitat, la seva naturalesa no invasiva i l’absència relativa de molèsties per al pacient, explica Consol Gonzalo ».
Més a prop del diagnòstic precoç
No obstant això, els canvis en l’etapa inicial són subtils i és difícil distingir els patrons mitjançant l’avaluació radiològica convencional. Per tant, segueix sent difícil establir biomarcadors fiables per al diagnòstic i el seguiment de la progressió de la malaltia, especialment en els primers estadis. Això ha portat al desenvolupament de nombrosos mètodes automàtics per a l’avaluació de l’atròfia cerebral. I és, en aquesta línia, en la qual es mou el treball de la UPM.
Els resultats experimentals obtinguts han demostrat una millora significativa en la classificació de la malaltia d’Alzheimer front al deteriorament cognitiu en comparació amb altres aproximacions trobades a la literatura.
«Encara que donades les diferències d’edat, sexe, deficiència o qualitat d’imatge entre les poblacions d’estudi és impossible fer una comparació directa, en general, podem afirmar que els resultats obtinguts són comparables o millors que els de mètodes texturals similars», explica.
«Les dades obtingudes amb el mètode proposat suggereixen l’extensió de l’estudi a altres casos, com la discriminació entre el trastorn cognitiu normal i lleu o per predir l’evolució del trastorn cognitiu lleu a la malaltia d’Alzheimer, així com l’expansió i refinament de la mostra mitjançant la seva extensió a altres bases de dades », conclou la investigadora.
Com a proposta de futur, els autors tenen en ment la millora de la capacitat de discriminació de la característica textural presentada en aquest treball aplicant-la només a àrees específiques del cervell.
font:www.abc.es
