ca

Desenvolupen un test de memòria visuo-verbal per donar suport al diagnòstic de l’Alzheimer en persones amb baix nivell d’escolaritat.

 

Un grup d’investigadors del Centre de Gerociencia, Salut Mental i Metabolisme de Xile (GERO) ha validat la utilitat clínica d’un test de memòria visuo-verbal per donar suport al diagnòstic de l’Alzheimer en persones analfabetes o amb baix nivell d’escolaritat, l’aplicació permetrà millorar els resultats de les avaluacions neuropsicològiques, el principal examen per al diagnòstic de la malaltia en aquest tipus de pacients.

I és que, tal com afirma la Dra. Andrea Slachevsky, subdirectora de l’GERO, aquesta eina contribuirà a millorar l’ús clínic en la detecció de la patologia, la taxa de mortalitat s’ha duplicat en els últims 20 anys a Xile, ja que “si no tenim una avaluació neuropsicològica adequadament validada, no podrem fer bons diagnòstics”.

Les conclusions d’aquesta investigació, liderada per Dra. Andrea Slachevsky i publicades a la revista científica Journal of Alzheimer ‘s Disease, suposen la validació científica de dues versions d’un test, mostrant que baixos rendiments en les dues versions del test s’associen amb atròfia de les estructures hipocompales i parahipocompales, que són una de les primeres a fer-se mal a la demència tipus Alzheimer.

Per a la Dra. Slachevsky, la realització d’aquest estudi obeeix a una doble motivació, “primer, dissenyar una versió d’aquest test que pogués ser aplicada en població amb baix nivell escolar, de tal manera que la seva aplicació no requerís llegir; i la segona, vam voler veure si en les dues versions del test, tant verbal com d’imatges, els rendiments efectivament reflectien una alteració coincident en les regions hipocampals “.

Així, l’objectiu d’aquest estudi va ser establir el correlat neuronal de les versions visual i verbal del test, creat l’any 2016 per un equip liderat per la Dr. Slachevsky. Aquesta investigació ha permès comparar els resultats de les dues modalitats d’aplicació. Les conclusions van mostrar que paràmetres com el record lliure i la recuperació total en les dues versions no van diferir significativament, la qual cosa permet generar un mecanisme per donar suport al diagnòstic en pacients amb un baix nivell d’escolaritat o analfabets.

“En l’article demostrem com els baixos rendiments en les dues versions s’associen amb la pèrdua de neurones en regions hipocampals, que són les primeres compromeses en la patologia. El test posa de manifest que el trastorn de la memòria detectat es pot atribuir al dany generat per l’Alzheimer. Això té molta importància clínica perquè el diagnòstic, d’acord a l’actual estat de coneixement de la malaltia, s’ha de basar en una avaluació neuropsicològica, en cas que els antecedents clínics del pacient generin dubtes “, explica la sotsdirectora del GERO. Segons el parer d’aquesta experta, aquesta línia d’investigació “ha permès obtenir bones eines per a ús clínic immediat, millorant la seva utilitat i amb validesa científica, per diagnòstics més apropiats”.

En aquesta investigació, encapçalada pel Centre d’Gerociencia, Salut Mental i Metabolisme, han participat també la Dra. Carolina Delgado (Hospital J.J. Aguirre); Paulo Barraza (Centre Investigació Avançat en Educació – CIAE de la Universitat de Xile); Eduardo Bravo i Maurici Farías (Servei de Neuroradiologia Institut Nacional de Neurocirurgia); i el col·laborador internacional, Dr. Michael Hornberger (responsable del Departament de Medicina de l’Escola de Medicina de la Universitat de Norwich, Anglaterra).

Cal recordar que l’Alzheimer és una de les principals patologies de la memòria que afecten els xilens, i la seva prevalença s’ha duplicat en els últims 20 anys. L’any 2013, de cada cent mil morts, 20,4 es van registrar com a conseqüència d’aquesta malaltia. Les xifres coincideixen amb el progressiu envelliment de la població en aquest país, que el 2050 tindrà un 25% de persones majors de 60 anys.

 

Un test que millora la certesa del diagnòstic

El test -que consisteix a mostrar al pacient paraules o imatges d’objectes (segons la modalitat escollida) associats a una determinada categoria semàntica. Per exemple, si a la làmina apareix un elefant s’ha de relacionar amb la categoria “animal”. Si l’avaluat no respon, l’administrador pot donar una clau semàntica per veure si aquest pot buscar la paraula.

Segons afirmen els investigadors, aquest mecanisme d’ajuda és rellevant per millorar la certesa del diagnòstic, en reduir els errors per incomprensió de la informació, desatenció o distracció. Basat en conceptes, categories i claus semàntiques aquest procediment assegura que el pacient obtingui resultats vinculats exclusivament als seus problemes de memòria i no a circumstàncies atencionals per nerviosisme o falta de costum amb processos diagnòstics.

Aquesta eina està sent actualment testejada a la ciutat peruana de Callao en població analfabeta pel Dr. Nilton Custodi, neuròleg de Lima, a l’espera d’avaluar els seus resultats durant aquest any. “Hi ha una manca d’eines diagnòstiques i pre diagnòstiques adequades a la realitat local, i si no tenim avaluacions adequadament validades no podrem fer bons diagnòstics. Creiem que aquesta aportació pot ser molt important per a pacients tant al país com a la resta del continent “, conclou Slachevsky.

 

 

Font: geriatricarea.com