I si el que succeeix en els ulls pot anticipar una malaltia neurodegenerativa tan freqüent com l’Alzheimer? En tot just uns minuts i a través d’una senzilla exploració ocular no invasiva amb la que a part de realitzar una revisió de la vista, el metge també pogués constatar la salut cerebral del pacient. Segons una nova investigació, publicada a la revista Ophthalmology Retina ‘, la pèrdua de vasos sanguinis a la retina podria ser senyal d’aquest tipus de demència.
No és la primera vegada que s’associa l’estudi de la capa més interna del globus ocular amb la predicció del risc d’Alzheimer abans dels primers símptomes clínics. Tot va començar fa aproximadament una dècada. Tenint en compte que “les cèl·lules de les que deriva la retina són les mateixes de les que es genera el cervell en l’embrió, és a dir, comparteixen un mateix origen embrionari, es va començar a pensar en el fons d’ull com una ‘finestra’ al cervell “, argumenta Ayoze González, portaveu del grup d’estudi de Neuro-oftalmologia de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i també responsable de la Unitat de Neuro-oftalmologia de l’Hospital Universitari Gran Canària Doctor Negrín.
Com? A través d’una tomografia de coherència òptica (OTC), una tecnologia que mitjançant ones de llum de diferents fonts mostra el flux de sang i permet estudiar en profunditat les diferents capes de la retina. Avui en dia, assegura aquest expert, “s’utilitza molt en Oftalmologia i Neurologia per detectar patologies com el glaucoma o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE)”.
Aquesta mateixa tècnica és la que s’està emprant en el marc de la investigació per analitzar fins a quin punt els canvis en el teixit cerebral propis del deteriorament cognitiu poden reflectir-se en la retina. Primer, es va descobrir que l’aprimament d’algunes capes nervioses de la retina podria estar associat a problemes en el cervell que justifiquen la demència.
Ara, a tenor de l’treball realitzat per un grup d’especialistes del Eye Center of Duke a Durham, el més ampli realitzat fins a la data, a aquest marcador es suma un altre nou, relacionat amb els canvis vasculativos.
En l’estudi es van analitzar i comparar les retines de 200 persones (sanes, amb deteriorament cognitiu lleu i amb Alzheimer). En els cervells sans, els vasos sanguinis microscòpics formaven una xarxa densa a la part posterior de l’ull dins de la retina. Aquesta xarxa era menys densa, fins i tot escassa en els cervells afectats. “Les diferències de densitat van ser estadísticament significatives tot i tenir en compte factors com l’edat, el sexe i el nivell d’educació”, apunta la principal autora de la investigació, l’oftalmòloga i cirurgiana Sharon Fekrat.
Segons aquesta especialista, “és possible que aquestes alteracions en la densitat dels vasos sanguinis de la retina puguin revelar el que està succeint en els diminuts vasos sanguinis del cervell (més petits que l’ample d’una unitat de pèl humà), potser abans de que es presenti qualsevol manifestació clínica de la malaltia “.
Així, ja són dos els paràmetres, encara en estudi, que serien més accessibles, ràpids i rendibles per conèixer l’estat del cervell abans d’iniciar-se els problemes de memòria en el dia a dia. “Si aquests marcadors són molt importants és perquè oferirien la possibilitat de posar mesures preventives per a, en la mesura del possible, retardar el desenvolupament de l’Alzheimer”, assenyala l’espanyol González en comentar aquest treball nord-americà. “Se sap que la dieta sana, l’activitat física i cognitiva adequades, el control de la tensió arterial, no fumar ni beure alcohol i reduir el consum del sucre, entre d’altres suggeriments, ajuda a demorar les senyals de deteriorament cognitiu”. L’Alzheimer no té cura, “però sí que es pot endarrerir”, assevera.
D’altra banda, afegeix el neuròleg de la SEN, el descobriment de marcadors facilita la comprensió dels processos que van implícits en la progressió de l’Alzheimer. “Si coneixem bé els canvis, és possible investigar fàrmacs més efectius”.
En aquest capítol, puntualitza Lorena Castell, responsable del departament de Neuro-oftalmologia de l’Institut Català de Retina (ICR), “els pocs tractaments que hi ha actuen durant l’etapa inicial amb l’objectiu d’alentir l’avanç de l’Alzheimer. D’aquí la importància de fer un diagnòstic precoç “.
En l’actualitat, el diagnòstic de l’Alzheimer no és d’hora. Es realitza sobre la base de la història clínica, preguntant pels símptomes, mitjançant l’exploració de la funció cognitiva i amb ressonància magnètica per descartar altres problemes i confirmar si hi ha atròfia en l’hipocamp (un marcador de progressió de l’Alzheimer).La detección precoz, por lo tanto, es todo un reto, “una gran necesidad insatisfecha”, subraya Fekrat. A nivel de investigación, se pueden emplear técnicas de medicina nuclear (gammagrafía cerebral) y la punción lumbar, pero éstas resultan invasivas, poco económicas y conllevan algunos riesgos. En este sentido, la tomografía de coherencia óptica vendría a postularse como una opción rentable, segura y rápida para identificar el deterioro cognitivo antes de que los síntomas de pérdida de memoria sean evidentes. En palabras de los autores del trabajo, “aunque no existe cura, el diagnóstico temprano permitirá a los investigadores estudiar nuevos medicamentos que puedan ser más efectivos cuando se administran temprano. También facilitaría a los pacientes y sus familiares la planificación de su futuro”.
La detecció precoç, per tant, és tot un repte, “una gran necessitat insatisfeta”, subratlla Fekrat. A nivell de recerca, es poden emprar tècniques de medicina nuclear (gammagrafia cerebral) i la punció lumbar, però aquestes resulten invasives, poc econòmiques i comporten alguns riscos. En aquest sentit, la tomografia de coherència òptica vindria a postular-se com una opció rendible, segura i ràpida per identificar el deteriorament cognitiu abans que els símptomes de pèrdua de memòria siguin evidents. En paraules dels autors del treball, “encara que no existeix cura, el diagnòstic d’hora permetrà als investigadors estudiar nous medicaments que puguin ser més efectius quan s’administren d’hora. També facilitaria als pacients i els seus familiars la planificació del seu futur”.
LAURA TARDÓN
fuente:elmundo.es
