La Fundació Centre d’Investigació de Malalties Neurològiques (CIEN), dependent de l’Institut de Salut Carles III i recolzada per la Fundació Reina Sofia, avança en el diagnòstic precís de l’Alzheimer mitjançant biomarcadors sanguinis i ha confirmat la connexió entre els nivells en sang de la proteïna fibril·lar glial àcida (GFAP, per les seves sigles en anglès) i el desenvolupament de la malaltia, establint per primera vegada en humans la relació entre aquesta proteïna i l’activació dels astròcits al cervell, clau en els processos inflamatoris de la patologia.
L’estudi de la Fundació CIEN, publicat aquest dijous a la revista ‘Brain’, s’insereix en un context d’investigació més ampli entorn dels astròcits, cèl·lules cerebrals que envolten les “plaques” i “ovillos” de lesions de proteïnes anormals amiloide i tau que caracteritzen la malaltia.
Els astròcits constitueixen el “tercer element” de l’Alzheimer i intervenen en la inflamació cerebral i el manteniment de l’ambient neuronal. Estudis recents suggereixen que la seva activació és un esglaó necessari entre la patologia amiloide i la tau que condueix a la mort neuronal.
L’estudi de CIEN es basa en l’anàlisi dels nivells de GFAP en sang i el dany cerebral de la malaltia d’Alzheimer a partir de dades d’una cohort prospectiva de pacients amb demència residents al Centre Alzheimer Fundació Reina Sofia. Gràcies al al qual CIEN té les seues instal·lacions en aquest complex residencial els seus investigadors compten amb accés directe a dades clíniques, mostres biològiques i estudis d’imatge dels pacients, la qual cosa va permetre reduir significativament a penes 139 dies el temps entre l’anàlisi de sang i l’estudi del cervell.
L’equip, liderat pel director científic de la institució i membre del grup d’estudi de demències de la Societat Espanyola de Neurologia, Pascual Sánchez Juan, va estudiar els nivells de GFAP en tres moments diferents (ingrés a la llar d’avis, en un moment intermedi i en l’avaluació pre mortem) i els va relacionar amb diversos indicadors de la progressió de la malaltia d’Alzheimer (deteriorament cognitiu i pèrdua de volum de la massa cerebral), així com amb les lesions al cervell en anàlisi post mortem.
Els resultats revelen que els nivells alts de GFAP s’associen amb una major progressió de la malaltia, major deteriorament cognitiu i un menor pes del cervell. A més, mostren que els nivells de GFAP s’associen a l’activació dels astròcits al cervell, i suggereixen que aquest “tercer element” funciona com un nexe entre la patologia amiloide i la patologia tau.
Sánchez Juan subratlla la importància dels resultats sobre “el paper d’aquesta proteïna com a biomarcador per al diagnòstic i el seguiment de l’Alzheimer, fins i tot en pacients amb demència avançada i patologia mixta, mostrant de forma fefaent, per primera vegada, la correlació de la GFAP amb l’activació astrocitària en cervells humans. Aquestes troballes impliquen que els astròcits són una diana terapèutica molt prometedora en la recerca de tractaments”.
L’estudi aplana el camí per comprendre millor els mecanismes de l’Alzheimer i ofereix una valuosa perspectiva per a la detecció precoç i possibles tractaments, en un context com l’actual, en el qual nous fàrmacs, els enfocaments de medicina personalitzada i la investigació de biomarcadors en sang renoven l’esperança en la lluita contra una patologia que afecta al voltant de 800.000 persones a Espanya.
