Hi ha diverses maneres de diagnosticar la demència de la malaltia d’Alzheimer. Sovint aquesta malaltia es diagnostica com un examen mèdic. Els metges avaluaran els seus signes i símptomes, i us faran diverses proves. És possible que parlin amb familiars i amics per saber més sobre els símptomes i el comportament.
És important tenir un diagnòstic precís de la malaltia d’Alzheimer, que és el tipus més comú de demència. El diagnòstic correcte és el primer pas important per obtenir el tractament, l’atenció mèdica, l’educació familiar i els plans adequats per al futur.
Els primers signes i símptomes de demència d’Alzheimer
Alguns dels primers signes i símptomes de demència per malaltia d’Alzheimer són:
- Deteriorament de la memòria, com per exemple, dificultat per recordar esdeveniments
- Dificultat per concentrar-se, planificar o resoldre problemes
- Problemes per completar tasques diàries a la casa oa la feina, com escriure o utilitzar utensilis per menjar
- Confusió pel que fa als llocs o al pas del temps
- Dificultades visuals o d’espai, com per exemple, no comprendre distàncies en conduir, perdre’s o extraviar coses
- Problemes de llenguatge, com ara problemes per trobar paraules o vocabulari reduït en parlar o escriure
- Mal judici en prendre decisions
- Retreure’s d’esdeveniments laborals o compromisos socials
- Canvis en l’estat d’ànim, com ara depressió o altres canvis en el comportament i la personalitat
- La demència per la malaltia d’Alzheimer pot afectar diversos aspectes de la teva vida diària.
Quan apareixen senyals d’advertència d’aquesta malaltia, és important obtenir un diagnòstic ràpid i precís.
Diagnòstic de demència d’Alzheimer
Per diagnosticar demència per malaltia d’Alzheimer, el metge de capçalera, un metge capacitat en afeccions cerebrals (neuròleg) o un metge capacitat per tractar adults grans (geriatre) revisaran els símptomes, els antecedents mèdics i els medicaments que has pres, i entrevistaran algú que et conegui bé, com un familiar o amic proper. El metge també et farà un examen físic i diverses proves.
Durant la cita, el metge avaluarà el següent:
- Si presentes deteriorament de les habilitats de memòria i raonament (cognitives)
- Si presentes canvis de conducta o personalitat
- El grau de deteriorament de la memòria o el raonament, o canvis en ells
- La manera com els problemes de raonament afecten la teva capacitat de desenvolupar-te en la vida diària
- La causa dels teus símptomes
Els metges poden sol·licitar altres anàlisis de laboratori o proves per imatges del cervell, o indicar-te una anàlisi detallada de la memòria. Aquestes proves poden brindar als metges informació útil per al diagnòstic, com ara el descart d’altres afeccions que causen símptomes similars.
Descartar altres malalties
Els metges faran una avaluació física i verificaran que no tinguis altres afeccions que podrien estar causant o contribuint al progrés dels teus símptomes, com ara signes d’accidents cerebrovasculars passats, malaltia de Parkinson, depressió, apnea del son i altres afeccions mèdiques.
Avaluació de problemes de memòria i altres símptomes
Per avaluar els símptomes, el metge et pot demanar que responguis preguntes o facis tasques relacionades amb les teves habilitats cognitives, com ara la teva memòria, pensament abstracte i habilitats de resolució de problemes, ús del llenguatge i altres habilitats relacionades.
- Proves d´estat mental. El metge pot fer proves d’estat mental per avaluar les teves habilitats de raonament (cognitives) i memòria. Els metges fan servir els resultats d’aquestes proves per avaluar el grau de deteriorament cognitiu.
- Proves neuropsicològiques. Et pot avaluar un especialista capacitat en afeccions cerebrals i de salut mental (neuropsicòleg). L’avaluació pot comprendre proves exhaustives per avaluar-ne les habilitats de memòria i raonament (cognitives). Aquestes proves ajuden els metges a determinar si tens demència i si pots fer tasques diàries de forma segura, com prendre medicaments segons el que s’ha indicat i administrar les teves finances. Ofereixen informació sobre allò que encara pots fer i també sobre el que podries haver perdut. Aquestes proves també poden determinar si és possible que la depressió estigui causant els símptomes.
- Entrevistes amb familiars i amics. Els metges poden fer preguntes als teus familiars o amics sobre tu i el teu comportament. Buscaran detalls que no s’ajusten al teu nivell de funcionament previ. En general, els teus familiars o amics poden explicar com han canviat les teves habilitats de raonament (cognitives), les capacitats funcionals i els comportaments amb el pas del temps.
Aquesta sèrie d’avaluacions clíniques, l’examen físic i el marc (l’edat i la durada dels símptomes progressius) solen proporcionar informació suficient als metges per fer un diagnòstic de demència per malaltia d’Alzheimer. Tot i això, quan el diagnòstic no és clar, és possible que els metges necessitin sol·licitar proves addicionals.
Proves de diagnòstic per imatges del cervell
La demència de l’Alzheimer es produeix per la pèrdua progressiva (degeneració) de neurones cerebrals. És possible que aquesta degeneració aparegui a les exploracions del cervell de diverses maneres.
Tot i això, aquestes exploracions no són suficients per donar un diagnòstic per si soles. Les exploracions no es fan servir per fer un diagnòstic de l’afecció, perquè el que els metges consideren canvis normals al cervell relacionats amb l’edat tenen coses en comú amb els canvis anormals.
Tot i això, les proves per imatges del cervell poden ajudar al següent:
- Descartar altres causes, com hemorràgies, tumors cerebrals o accidents cerebrovasculars
- Distingir diferents tipus de malalties cerebrals degeneratives
- Establir un valor de referència sobre el grau de degeneració
Les tecnologies de proves per imatges del cervell que es fan servir amb més freqüència són les següents:
- Imatges per ressonància magnètica. Una ressonància magnètica utilitza ones de ràdio poderoses i imants per crear una imatge detallada del cervell.
- Tomografia computeritzada. Una tomografia computada utilitza raigs X per obtenir imatges transversals del cervell.
- Tomografia per emissió de positrons (PET, per les sigles en anglès). Una tomografia per emissió de positrons utilitza una substància radioactiva coneguda com a marcador radioactiu per detectar substàncies al cos. Hi ha diferents tipus de tomografies per emissió de positrons. La tomografia per emissió de positrons més comú és la tomografia per emissió de positrons amb fluorodesoxiglucosa. Aquesta exploració pot identificar regions cerebrals amb un metabolisme de la glucosa disminuït. El patró de canvis en el metabolisme serveix per distingir diferents tipus de malalties cerebrals degeneratives.
Recentment s’han desenvolupat tomografies per emissió de positrons que detecten grups de proteïnes amiloides (plaques) o proteïnes τ (cabdells neurofibril·lars), que estan associades amb la demència de l’Alzheimer. Aquests tipus de tomografies per emissió de positrons es fan servir generalment en l’àmbit de la investigació.
El futur del diagnòstic
Els investigadors estudien nous mètodes per diagnosticar abans la demència de la malaltia d’Alzheimer. Noves proves podrien diagnosticar aquesta malaltia quan els seus símptomes són molt lleus o fins i tot abans que apareguin. Actualment, els investigadors estan desenvolupant proves per mesurar la proteïna amiloide i la proteïna tau. Aquestes proves són prometedores i es podrien fer servir per establir qui corren risc de tenir demència per malaltia d’Alzheimer i si aquesta malaltia és el que provoca demència en una persona.
Els científics estan estudiant diversos marcadors i proves de diagnòstic per a aquesta malaltia. Entre els biomarcadors s’hi inclouen gens i proteïnes, com la proteïna tau, relacionats amb la malaltia d’Alzheimer. També es desenvolupen noves proves per imatges. Aquestes podrien ajudar a indicar si tens demència per malaltia d’Alzheimer i què tan avançada hi ha la malaltia. No obstant això, cal més investigació sobre aquestes proves.
Beneficis del diagnòstic precoç
Quan tu o familiar tenen problemes de memòria, és possible que tinguis por de consultar un proveïdor d’atenció mèdica. Algunes persones, o els seus familiars, amaguen els símptomes. Pot ser difícil bregar amb allò que es perd per la demència de la malaltia d’Alzheimer. Això pot incloure pèrdua de memòria i capacitat per conduir.
Tot i que no hi ha cura per a la malaltia d’Alzheimer, el diagnòstic primerenc continua sent útil. Saber què pots fer és tan important com saber què no pots fer. Si els problemes de memòria es deuen a una altra afecció que es pot tractar, els proveïdors datenció mèdica poden iniciar un tractament.
Per a persones amb demència per malaltia d’Alzheimer, els metges poden oferir intervencions amb medicaments i sense medicaments per controlar els símptomes. Els metges solen receptar medicaments que retarden el deteriorament de la memòria i altres habilitats cognitives. També podríeu tenir l’oportunitat de participar en assaigs clínics.
A més, els metges els poden ensenyar a tu i als teus cuidadors estratègies per fer més segura la teva llar, establir rutines, planificar activitats i controlar els canvis en les habilitats per reduir l’efecte que té la demència de la malaltia d’Alzheimer a la teva vida diària.
El diagnòstic primerenc també els ajudarà a tu, a la teva família i als cuidadors a planificar el futur. Podràs prendre decisions informades sobre diversos temes, com ara:
- Els recursos i serveis comunitaris adequats
- Opcions d’atenció residencial i cura a casa
- Plans per manejar assumptes financers
- Expectatives sobre l’atenció mèdica i les decisions mèdiques futures
En comunicar-vos a tu i als teus familiars el diagnòstic de malaltia d’Alzheimer, el metge us ajudarà a comprendre la demència que provoca aquesta malaltia, respondrà les vostres preguntes i els explicarà què poden esperar. L’equip d’atenció mèdica us pot ajudar a trobar la manera de mantenir la vostra independència, salut i seguretat.
Diagnosticar enfermedad de Alzheimer: cómo se diagnostica la enfermedad de Alzheimer – Mayo Clinic
