Alguna vegada us heu preguntat per què dormim? Passem un terç de la nostra vida fent-ho i tot i que els científics han fet nombrosos estudis sobre aquest tema, les respostes divergeixen entre elles: per estalviar energia, per reparar el sistema cel·lular del cervell o simplement per recuperar forces.
Segons un recent estudi, de la Universitat de Wisconsin i publicat a la revista Science, dormim per oblidar. Els científics ho nomenen ‘smart Forgetting’ (oblit intel·ligent), i és una funció que ajuda a desfer-se de tota aquella informació irrellevant que aprenem al llarg del dia.
Quan estem desperts les connexions entre les neurones -sinapsis- creixen afavorint la ràpida transmissió d’informació entre elles. Tot el que aprenem de manera conscient i inconscient s’ha d’emmagatzemar i per a això es creen noves connexions. En elles, la informació es transmet entre l’axó d’una neurona, que és la prolongació encarregada de conduir l’impuls nerviós, i la dendrita d’una altra, que és la part que rep l’impuls.
L’equip de la Universitat de Wisconsin va analitzar amb una tecnologia avançada que permet veure fins a 7.000 connexions sinàptiques en 3 dimensions el cervell de quatre ratolins que havien dormit i el d’altres quatre que havien romàs desperts tota la nit i van descobrir que els ratolins que havien dormit tenien un 18% menys de connexions sinàptiques que els altres.
Així van descobrir que per contrarestar l’esforç que realitza durant el dia mentre es creen tantes sinapsis, el cervell fa servir el moment en què dormim per eliminar la informació que no és rellevant alhora que guarda tota aquella que sí que ho és.
Un segon estudi, liderat per Graham Diering de la Universitat John Hopkins, va afegir que hi ha una proteïna molt important que pren partida en aquesta reducció de les connexions sinàptiques i de l’emmagatzematge de la informació, la Homer1A, una variant curta de la proteïna Homer.
Durant el dia, es creen tantes sinapsis que -expliquen els experts- “els circuits es fan molt sorollosos” i la seva funció principal és la de rebre altres proteïnes que s’utilitzen en les connexions sinàptiques i emmagatzema la informació sota de la membrana cel·lular. Durant la nit s’encarrega de reduir aquestes connexions i començar el procés de “purga” d’allò irrellevant.
Per demostrar la importància que té aquesta proteïna en l’aprenentatge, els experts van tornar a utilitzar ratolins dividits en dos grups. Uns produïen aquesta proteïna i altres les tenien bloquejada. Aquesta vegada els van deixar en un circuit en el qual van rebre descàrregues elèctriques en passar per zones localitzades. L’endemà, els van tornar a posar en el mateix circuit per veure com reaccionaven.
Els ratolins amb la proteïna bloquejada estaven més confosos, el que indicava que durant la nit no havien eliminat informació vella i emmagatzemat la nova. Mentre que l’altre grup de ratolins si va recordar que havia d’evitar els llocs en els que van rebre la descàrrega. Els científics van concloure que el treball de la proteïna Homer1A és fonamental per eliminar allò innecessari i contribueix a obtenir uns records més nítids.
Raquel García
Font: La Vanguardia.com
