La malaltia d’Alzheimer ha estat un trencaclosques sense resoldre per als científics des que es va trobar a el primer pacient fa més de 100 anys. Diferents teories com la hipòtesi colinèrgica, la hipòtesi de cascada amiloide i la hipòtesi de la proteïna tau han fet progressos en la investigació, però no han aconseguit portar noves teràpies als pacients. En els darrers anys els científics van començar a centrar-se en l’eix cervell-intestí, amb el seu avanç en els camps de la malaltia de Parkinson, depressió i autisme. Les dades que vinculen el microbioma amb la malaltia d’Alzheimer i el GV-971 dirigits a l’eix cervell-intestí llançat per Shanghai Green Valley Pharmaceuticals es van presentar a la 34 Alzheimer ‘s Association International Conference (AAIC).
La AAIC, la conferència internacional més gran i influent sobre la ciència de la demència, està organitzant un esdeveniment de cinc dies de ciència bàsica i patogènesi i altres desenvolupaments sobre la malaltia d’Alzheimer. El 27 de juliol, AAIC va obrir amb una sessió destacada sobre “Microbioma en la malaltia d’Alzheimer: Patogènesi i implicacions de l’tractament” que es va centrar en l’impacte de l’microbiota intestinal en la malaltia d’Alzheimer.
“Una nova investigació demostra que un microbioma anormal estimula l’alliberament de cèl·lules inflamatòries en la perifèria que entren al cervell i estimulen la neuro-inflamació”, va comentar Jeffrey Cummings, metge, vicepresident d’investigació i professor d’investigació de UNLV Department of Brain Health i professor i director de l’Center for Neurodegeneration and Translational Neuroscience, Cleveland Clinic, Lou Ruvo Center for Brain Health.
Michael Heneka, metge, professor de l’German Center for Neurodegenerative Disease i de l’Department of Neurodegenerative Disease and Geriatric Psychiatry, University of Bonn, ha assenyalat l’impacte de l’microbioma en el sistema immunitari activant micròglia que va interactuar amb astròglia i altres cèl·lules nervioses i va estimular la neuro- inflamació.
La investigació realitzada per Sangram Sisodia, professor de neurociència, University of Chicago, en ratolins amb alta dosi d’antibiòtics va demostrar la modulació de l’microbiota intestinal en la deposició de proteïna amiloide i neuro-inflamació. Va concloure: “Les alteracions de l’microbioma podrien tenir un efecte significatiu en les manifestacions conductuals i en part de la neuropatologia de la malaltia d’Alzheimer.”
Aquests resultats de la investigació mostren que l’enfocament d’investigació dels científics en les malalties de sistema nerviós central s’ha desplaçat gradualment per incloure la correlació entre el microbiota intestinal i els trastorns de el sistema nerviós central.
Per exemple, un estudi publicat al Journal of Physiology el 2 de juliol va mostrar que l’acumulació de proteïna mal plegada a l’intestí podria contribuir a el desenvolupament de símptomes similars a la malaltia d’Alzheimer en ratolins.
A l’agost de 2019, el professor Shengdi Chen, de la Xangai Jiaotong University School of Medicine, va mostrar l’evidència clínica de la correlació entre la flora intestinal i la malaltia d’Alzheimer.
El 27 de juliol a la sessió de AAIC, el professor Meiyu Geng, de la Chinese Academy of Sciences Xangai Institute of Matèria Medica, va pronunciar un discurs sobre la comunicació causal entre la disbiosi de la microbiota intestinal i la neuroinflamació en la malaltia d’Alzheimer i intervenció terapèutica per oligomannato, que va explicar el nou mecanisme de GV-971 dirigit a l’eix de cervell-intestí segons el revelat pel seu equip d’investigació i mostrant que la disbiosi reacondicionada de GV-971 de microbiota intestinal, va inhibir l’augment anormal dels metabòlits de la flora intestinal, la inflamació perifèrica i central modulada, va reduir la deposició de proteïna amiloide i va millorar la funció cognitiva.
GV – 971, el primer fàrmac nou dirigit a l’eix cervell-intestí per al tractament de la malaltia d’Alzheimer, va ser aprovat per NMPA al novembre de 2019, i va rebre l’aprovació de la FDA en la sol·licitud de nou fàrmac d’investigació per a un estudi clínic global multicentre de Fase III que s’espera que es completi en 2025.
Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut, hi ha al voltant de 50 milions de persones al món amb demència i entre el 60% i el 70% d’elles tenen la malaltia d’Alzheimer. Encara queda un llarg camí per recórrer abans de vèncer completament la malaltia intractable, però afortunadament la investigació, el descobriment i el tractament de l’ésser humà sobre la malaltia d’Alzheimer han progressat constantment.
https://www.eldiario.es/agencias/comunicado-eje-cerebro-intestino-nuevo-avance-en-la-enfermedad-de-alzheimer_1_6135661.html
