Amb una taxa d’èxit del 2% segons dades de la patronal americana Phrma, el desenvolupament de nous fàrmacs per a la malaltia d’Alzheimer es caracteritza per ser un procés car, llarg i complex per a les companyies farmacèutiques. “Es considera una malaltia d‟alt risc pel nombre de fracassos, però amb un mercat potencial enorme de guany econòmic per a les companyies. Anunciar que invertiràs a Alzheimer provoca una pujada a Borsa”, explica Raquel Sánchez-Valle, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La malaltia d’Alzheimer té una sèrie de peculiaritats que fan que la indústria farmacèutica no acabi de trobar la tecla per fer arribar al mercat un fàrmac que aconsegueixi aturar la malaltia. En primer lloc, la inversió que han realitzat les farmacèutiques en aquesta àrea terapèutica és molt menor a la realitzada en altres àmbits, com el de les malalties oncològiques o el del VIH (virus de la immunodeficiència humana).
Se sap ben bé que el temps mitjà per desenvolupar un fàrmac es caracteritza per ser un procés llarg, que pot arribar a prolongar-se fins a deu anys. Tot i això, el desenvolupament de fàrmacs per a les malalties neurodegeneratives, on s’inclou l’Alzheimer, pot arribar als 24 anys. “Ara s’està necessitant un mínim de 18 mesos per a fàrmacs que pretenen modificar la malaltia, ja que, com que és una malaltia lentament progressiva, es considera que en menys de 18 mesos no es pot veure un canvi en l’evolució de la malaltia”, afirma l?experta. Aquest llarg procés de desenvolupament fa que el cost del desenvolupament d’aquests fàrmacs sigui molt més gran en comparació amb altres àrees terapèutiques.
A més de les dificultats esmentades anteriorment, a nivell biològic també apareixen certes peculiaritats. En aquest ordre de coses, el primer problema que hi ha les companyies que decideixen apostar per aquest camp terapèutic és que les neurones no es regeneren. Aquesta situació condueix a la necessitat de comptar amb tractaments que siguin prou precoços per aturar el procés de la malaltia. Sense sortir d’aquesta línia, la membrana que protegeix el cervell també se suma a la llista. En aquest sentit, aquesta barrera fa que els fàrmacs penetrin pitjor i, per tant, en no arribar al cervell, molts no poden actuar. Segons Sánchez-Valle, “si no arriba la dosi adequada al cervell del pacient, el fàrmac no aconseguirà tenir cap efecte clínic”.
L’any 2020, segons dades difoses per l’informe Alzheimer’s Disease Drug Development Pipeline, hi havia 136 assaigs en marxa, corresponents a 121 medicaments. D’aquesta quantitat, la majoria es trobaven en fase intermèdia (65). Molts no aconsegueixen passar a fase final perquè a la fase II no es veuen indicis que les molècules puguin oferir efectes clínics. En els darrers anys, els medicaments que modifiquen el curs de la malaltia estan ocupant un 60% en el desenvolupament de nous assajos clínics. “Hi ha molt interès en la carrera de l’alzheimer, però per això s’aconsegueix un fàrmac eficaç queda molt. De fet, seguim amb els fàrmacs de fa 20/25 anys, que són els que s’anomenen millorants o milloradors de la simptomatologia cognitiva”, recalca David Pérez, cap del servei de Neurologia de l’Hospital Doce de octubre.
Mercat actual
Les úniques dianes terapèutiques aprovades van dirigides a tractar els símptomes de la malaltia. En aquest sentit, la primera que es va aprovar va ser la diana colinèrgica. Els pacients amb alzheimer presenten una disminució d’un neurotransmissor anomenat acetilcolina. A finals de la dècada de 1990, principis dels anys 2000, fàrmacs com el donepezil, la rivastigmina i la galantamina arribaven al mercat per augmentar els nivells d’aquest neurotransmissor. El segon tipus de fàrmacs és la memantina, que actua sobre un altre neurotransmissor, el glutamat, també implicat en algunes funcions cognitives.
A la malaltia d’Alzheimer hi ha dues proteïnes fonamentals: el betamiloide i la proteïna tau fosforilada. Segons la neuròloga, se sap que un excés de la proteïna amiloide és el que provoca l’aparició de la malaltia i que, després d’aquesta proteïna, apareixen alteracions a la tau. Amb aquests coneixements, les companyies van emprendre el camí cap al desenvolupament de la primera generació de fàrmacs antiamiloides, però es van trobar que les dosis que arribaven al cervell del pacient no eren suficients. Avui dia, les companyies continuen persistint en aquesta diana perquè volen que els seus desenvolupaments arribin al cervell. Aquesta situació ens porta fins a la segona generació d’antiamiloides, actualment en desenvolupament. En aquest camp, entren en joc l’aducanumab (Biogen), el lecanemab (Eisai i Biogen) i el gantenerumab (Roche).
Al camp dels fàrmacs anti tau, l’experta explica que “els estudis no han arribat a demostrar que modifiquin la tau del cervell”, però aquesta diana segueix activa amb nous fàrmacs que penetrin millor al Sistema Nerviós Central. Altres medicaments que s’estan testant actualment són els antiinflamatoris.
El 98% de los medicamentos para el Alzheimer no llegan al mercado (eleconomista.es)
