ca

«L’alzheimer és un problema d’Estat i cal abordar-lo com a tal»

 

Nascut a Villanueva de Cameros fa 52 anys, casat, pare de dos fills i funcionari a l’Ajuntament de Logronyo, Albert de Pablo va arribar a AFA-Rioja fa 16 anys quan la seva mare va ser diagnosticada d’Alzheimer. «Ens van obrir les portes, ens van fer veure una mica de llum i ens van ajudar psicològicament i ja llavors vaig decidir que havíem de tornar alguna cosa de tot el que ens havien donat», assenyala el nou president de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de la Rioja (AFA-Rioja), que demà, Dia Mundial de l’Alzheimer, sortirà al carrer amb les seves taules informatives i guardioles petitòries per donar visibilitat als malalts i famílies, a més de als seus 450 associats, 150 usuaris i 17 «excel·lents treballadors».

– Més d’un quart de segle ja de celebracions del Dia Mundial de l’Alzheimer. Fins quan caldrà?

– Bona pregunta, per desgràcia no podem saber-ho perquè les investigacions i els desenvolupaments farmacològics ara per ara no ens asseguren que es pugui eradicar la malaltia.

– En quins aspectes s’ha avançat més i quines són les grans assignatures pendents?

– Els grans avenços potser puguin ser en els diagnòstics precoços, els metges d’Atenció Primària deriven ja als especialistes a pacients de menys de 60 anys, cosa que fins fa poc era impensable. Això permet que mitjançant teràpies no farmacològiques com les que s’ofereixen en els nostres centres allargar la qualitat de vida dels afectats. El lema d’enguany del dia mundial és ‘Evolució’ perquè els canvis demogràfics i aquests diagnòstics precoços ens obliga a canviar la formació dels nostres treballadors per poder atendre aquest nou escenari.

– Vostè ha assegurat que aquesta malaltia és un problema d’Estat i que cal abordar-lo com a tal.

– Sí, és un problema d’Estat perquè els costos a les famílies socials, laborals i econòmics són grandíssims i per això és urgent desenvolupar més aviat possible el pla nacional de l’alzheimer.

– Quins serien al seu parer les decisions clau per part de les diferents administracions?

– Doncs la dotació de mitjans econòmics i de mitjans suficients per a l’atenció als pacients i, per descomptat, facilitats als cuidadors i les famílies. A més, és necessària molta formació als col·lectius afectats en teràpies no farmacològiques, recursos econòmics per a la investigació i la posada en marxa de programes d’envelliment actiu i que les persones soles puguin socialitzar perquè està demostrat que això és imprescindible per mantenir l’activitat cerebral i evitar que s’accelerin els símptomes de l’alzheimer. La soledat és un dels grans enemics d’aquesta malaltia.

– Es diu que, més encara amb l’envelliment de la població, l’alzheimer és l’epidèmia del segle XXI, una malaltia especialment cruel que es porta també per davant a moltíssims familiars.

– Salten molts conflictes en les famílies per culpa, entre cometes d’aquesta malaltia, perquè és molt difícil, primer assumir el diagnòstic i després les cures d’una malaltia que és molt llarga i molt cruel.

– ¿Caldria valorar d’una altra manera, em refereixo a l’àmbit de les administracions públiques, l’esforç que suposa per al cuidador o els cuidadors principals?

– Els cuidadors ara per ara no tenen res, quan en molts casos han de reduir o abandonar les seves obligacions laborals per atendre una malaltia que precisament els està exigint una despesa anual estimat de 31.000 euros per malalt dels quals gairebé el 85% l’han de assumir la família.

– Sembla difícil afrontar el problema quan ni tan sols se sap quants afectats hi ha a la Rioja oa Espanya.

– Nosaltres com associació no podem saber-ho perquè només una part dels diagnosticats acudeix a nosaltres. Cal que l’Administració creï un cens real i actualitzat. Ara hi ha només estimacions externes que parlen d’entre 5.000 i 8.000 malalts a La Rioja, no tots atesos encara que cada vegada més diagnosticats.

 

 

Fuente: https://www.larioja.com/la-rioja/alzheimer-problema-estado-20190919163427-nt.html