Prop del 80% de les persones que pateixen alzhèimer, pateixen alteració en el ritme circadiari de l’organisme, és a dir, del rellotge biològic intern que regula molts dels processos fisiològics, com dificultat per dormir i empitjorament de la funció cognitiva a la nit. No obstant això, no existeixen tractaments per a l’Alzheimer que se centrin en aquest aspecte de la malaltia.
Un nou estudi d’investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Diego (Estats Units), ha demostrat en ratolins que és possible corregir les alteracions circadianes que s’observen en la malaltia d’Alzheimer amb l’alimentació restringida en el temps, un tipus de dejuni intermitent centrat a limitar la finestra d’alimentació diària sense limitar la quantitat d’aliments consumits. En l’estudi publicat a la revista ‘Cell Metabolism’, els ratolins alimentats amb un horari restringit van mostrar millores en la memòria i una menor acumulació de proteïnes amiloides al cervell.
“Durant molts anys hem suposat que les alteracions circadianesobservades en les persones amb alzhèimer són conseqüència de la neurodegeneració, però ara sabem que pot ser al revés: l’alteració circadiana pot ser un dels principals factors de la patologia de l’alzhèimer”, afirma l’autora principal de l’estudi, la doctora Paula Desplats, professora del Departament de Neurociències de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Diego.
Les alteracions en els ritmes circadians que pateixen les persones amb aquesta malaltia neurodegenerativa, suposen canvis en el seu cicle de son/vigília, major deteriorament cognitiu, confusió a les nits, i dificultat per conciliar el son i romandre adormit.
“Les alteracions circadies a l’Alzheimer són la principal causa d’ingrés en residències de gent gran –afirma Desplats–. Qualsevol cosa que puguem fer per ajudar els pacients a restablir el seu ritme circadiari suposarà una gran diferència en la forma en què tractem l’alzhèimer a la clínica i en com els cuidadors ajuden els pacients a controlar la malaltia a casa. Això converteix les alteracions circadianes en un objectiu prometedor per a nous tractaments de l’alzhèimer, i les nostres troballes proporcionen la prova de concepte d’una forma fàcil i accessible de corregir aquestes alteracions”.
Per dur a terme la investigació, van alimentar un ratolí amb alzhèimer, amb un horari restringit en el qual només se’ls permetia menjar en un interval de sis hores al dia. En humans, això es traduiria en unes 14 hores de dejuni al dia. D’altra banda, tenien ratolins de control als quals es donava de menjar a totes hores. Els ratolins alimentats amb l’horari restringit van resultar tenir millor memòria, eren menys hiperactius a la nit, seguien un horari de son més regular i patien menys interrupcions durant el son.
Els investigadors també van detectar millores en els ratolins a nivell molecular. En els ratolins alimentats amb un horari restringit, els investigadors van descobrir que múltiples gens associats amb l’alzhèimer i la neuroinflamació s’expressaven de forma diferent. També van descobrir que l’horari d’alimentació ajudava a reduir la quantitat de proteïna amiloide que s’acumulava al cervell, una de les característiques més conegudes de la malaltia d’Alzhèimer.
“L’alimentació restringida en el temps és una estratègia que la gent pot integrar fàcilment i immediatament en la seua vida –assegura Desplats–. Si podem reproduir els nostres resultats en humans, aquest enfocament podria ser una forma senzilla de millorar dràsticament la vida de les persones que viuen amb alzhèimer i dels qui les tenen cura”.
