El consum d’alcohol pot ser un factor de risc per la malaltia d’alzheimer.

Experts dels Estats Units van trobar que fins i tot la ingesta moderada de begudes altera el metabolisme d’una proteïna associada al trastorn neurodegeneratiu

És clar que la ingesta sostinguda d’alcohol té conseqüències per a l’organisme dels éssers humans. Any a any, la ciència avança en nous descobriments que posen en focus aquesta problemàtica que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “és un factor causal en més de 200 malalties i trastorns”.

En aquest marc, recentment, un estudi realitzat per experts de l’Escola Universitària de Medicina de Wake Forest, a Carolina del Nord, Estats Units, va trobar que l’ús nociu de begudes alcohòliques pot augmentar el risc de patir Alzheimer.

“L’exposició crònica a l’alcohol altera el metabolisme relacionat amb l’amiloide-β (una proteïna que sol acumular-se al cervell de les persones amb Alzheimer)”, van introduir a la investigació, que va ser publicada a la revista Neurobiology of Disease. Pels autors, el consum problemàtic “augmenta l’atròfia cerebral i el nombre de plaques amiloides i altera els comportaments relacionats amb l’ansietat i la demència”.

Shannon Macauley, una de les científiques a càrrec de la feina, va assenyalar: “Aquestes troballes suggereixen que l’alcohol pot accelerar una cascada de patologies de les primeres fases de l’Alzheimer”.

I, en aquest to, va advertir: “Fins i tot, el consum moderat d’alcohol pot tenir com a resultat una lesió cerebral i pot ser un factor de risc modificable de la malaltia d’Alzheimer i de la demència”.

Per arribar a aquestes conclusions, els científics van treballar amb 40 ratolins de laboratori per estudiar els efectes del consum dalcohol durant 10 setmanes. “Es van avaluar els canvis en l´ansietat i els comportaments relacionats amb l´Alzheimer durant un període d´abstinència de tres dies”, van descriure.

Després d’aquell procediment, els autors van postular: “L’alcohol pot influir en l’aparició de l’Alzheimer mitjançant canvis en l’activitat neuronal. En conjunt, aquest estudi proporciona evidència que l’etanol de les begudes alcohòliques augmenta la patologia amiloide a través d’alteracions en l’homeòstasi de la glucosa i l’excitabilitat cerebral. El consum crònic dalcohol, fins i tot en quantitats moderades, pot exacerbar el desenvolupament de patologies com lAlzheimer i dèficits conductuals associats”.

Per concloure, els investigadors van fer una crida a “identificar més factors de risc que acceleren l’aparició de la malaltia d’Alzheimer, ja que els estudis epidemiològics van identificar el trastorn per consum d’alcohol com un”.

 

Els efectes de l’alcohol al cervell

El 2022, una investigació realitzada a Alemanya va aportar dades per prestar més atenció als efectes del consum d’alcohol al cervell, i van trobar que només una dosi pot alterar aquest òrgan de manera permanent. L’estudi va anar a càrrec d’especialistes de la Universitat de Colònia i de les Universitats de Mannheim i Heidelberg. Segons van detallar, amb una sola administració d’alcohol es pot modificar la morfologia de les neurones, particularment l’estructura de les sinapsis i la dinàmica dels mitocondris, que subministren energia a les cèl·lules, especialment a les nervioses.

Els autors van fer una sèrie d’anàlisis en models de ratolí i en mosques de la fruita, i van trobar canvis induïts per l’etanol en dues àrees: l’equilibri entre les sinapsis de les neurones i la dinàmica mitocondrial.

“Abans de fer la feina, ens preguntàvem quins eren els canvis al cervell que acompanyaven la transició del consum esporàdic d’alcohol a l’abús crònic. La majoria de les investigacions científiques han examinat els efectes del consum crònic d’alcohol a l’hipocamp, el centre de control del cervell humà. Per això, se sabia poc sobre les interaccions neuronals agudes dels factors de risc crítics, com ara una primera intoxicació per alcohol a una edat primerenca”, va explicar Henrike Scholz, un dels científics que va liderar la feina.

En aquest sentit, dies enrere, el reconegut psiquiatre nord-americà Richard Friedman va explicar al Washington Post que la majoria de les persones “no aprecia que mentre les sensacions plaents de l’alcohol són gairebé instantànies, els efectes negatius s’endarrereixen, sovint per diverses hores o fins i tot dies. I aquest lapse de temps fa difícil veure la connexió entre l’alcohol i els seus efectes adversos”.