La crisi del coronavirus té un impacte més important a les persones amb Alzheimer, ja que són més vulnerables per la seva avançada edat, no tenen memòria per retenir la necessitat del confinament i tenen un canvi de les rutines que els oferien estabilitat, com passejar o anar a centres de dia.
Problemes amb les rutines
Així ho explica, en declaracions a Efe, la neuropsicòloga Nina Gramunt, directora tècnica de l’Àrea Social de la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a les persones amb alzheimer.
Davant d’una pandèmia sense precedents que ha obligat a tancar centres de dia per a malalts d’alzheimer i a limitar les visites en residències geriàtriques, aquesta fundació ha elaborat una bateria de recomanacions per als familiars amb l’objectiu que puguin gestionar la situació.
El confinament és especialment sever per als malalts d’alzheimer, que de cop han perdut totes les rutines que els ajudaven a comportar la malaltia: ja no poden sortir a fer els seus passejos matinals ni anar als centres de dia on realitzen activitats d’estimulació cognitiva ni rebre visites de familiars.
“Totes les rutines se’n van a norris, així que el principal repte és reestructurar les rutines i crear-ne altres que siguin noves”, remarca Gramunt.
Segons la doctora, tenir un ordre del dia a dia i un cert manteniment d’horaris proveiran a la persona malalta d’un marc de referència i als cuidadors d’una guia per minimitzar el risc de veure’s desbordats.
Seguint la premissa de “mens sana in corpore sano”, les noves rutines haurien d’incloure tant activitats cognitives, com regar plantes, jocs de taula, escoltar música o observar per la finestra, com a físiques, bé sigui estirades, caminar pel passadís o les bicicletes estàtiques.
I tot a casa: la Fundació Pasqual Maragall destaca la importància que els malalts compleixin el confinament, per evitar l’exposició a un virus encara molt desconegut que pot ser més hostil amb els alzheimer.
Ja no només perquè habitualment són gent anciana -ja per si mateix població de risc-, sinó perquè la febre o una situació d’oxigenació artificial poden desestabilitzar-los.
“Aquestes situacions provoquen quadres confusionals que els poden impedir de tornar als nivells previs a la plantofada del coronavirus”, alerta Gramunt.
En una malaltia que es caracteritza per la dificultat d’aprendre coneixements nous, la comunicació de la situació de confinament també resulta complicada.
Els casos més greus ja no aconseguiran comprendre-ho i els lleus que sí que ho puguin arribar a entendre s’oblidaran al cap de poc temps, per la qual cosa Gramunt recepta “paciència, empatia i capacitat de comprensió.”
Sense alarmismes
La recomanació és explicar la situació les vegades que faci falta però sense “alarmismes”, ressalta la doctora, que veu important que els malalts no contreguin l'”angoixa” que puguin tenir els seus cuidadors.
Valgui la redundància, els cuidadors han de cuidar dels malalts però també a ells mateixos, ja que, segons l’experta, poden estar sotmesos a una pressió superior a l’habitual.
La directora tècnica de l’Àrea Social de la Fundació Pasqual Maragall recomana buscar moments per a un mateix i recórrer a estratègies per controlar l’ansietat, com per exemple tècniques de respiració relaxants. I a esperar.
Font: https://www.elnacional.cat/es/salud/coronavirus-enfermos-alzheimer_481779_102.html
