ca

El dèficit de neurones dopaminèrgiques permet detectar precoçment l’alzhèimer.

 

L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -suposa entre un 60% i 70% de tots els casos de demència, per a un total de 30 milions d’afectats a tot el planeta i més de 800.000 espanyols- i que, encara a dia d’avui, no té cura. De fet, ni tan sols hi ha un tractament capaç de frenar la seva progressió. D’aquí la importància, crucial, del diagnòstic precoç de l’alzhèimer, el que possibilitaria una millor atenció i tractament dels pacients ja des de les fases inicials de la patologia. I en aquest context, investigadors de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) semblen haver trobat una manera per a la detecció primerenca de la malaltia. Per a això, tan ‘sols’ caldria analitzar la quantitat de neurones dopaminèrgiques que conformen l’àrea tegmental ventral del cervell.

Com explica Annalena Venneri, directora d’aquesta investigació publicada a la revista «Journal of Alzheimer ‘s Disease», «el nostre treball suggereix que si les neurones de l’àrea tegmental ventral no produeixen una quantitat de dopamina suficient per l’hipocamp, aquesta regió del cervell localitzada al lòbul temporal no funcionarà de forma eficient. Així, i atès que l’hipocamp està implicat en la formació de nous records, els nostres troballes són crucials per a la detecció primerenca de l’alzhèimer ».

 

La mida importa

En l’estudi, els autors van analitzar mitjançant proves d’imatge per ressonància magnètica els cervells de 29 pacients diagnosticats d’alzhèimer, de 30 persones diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu, i de 51 voluntaris completament sans -el conegut ‘grup control’-. I per això van recórrer a un escàner de ressonància magnètica de tres tesles, les imatges tenen una qualitat com a mínim dues vegades superior a la dels escàners de ressonància magnètica ‘convencionals’.

Els resultats van mostrar una associació entre la mida i funció de l’àrea tegmental ventral, el volum de l’hipocamp i la capacitat de memorització. I és que com més petit era la quantitat de neurones dopaminèrgiques -o el que és el mateix, les neurones responsables de la producció de dopamina, neurotransmissor implicat en la regulació del moviment i de les respostes emocionals, entre moltes altres funcions-, menor era la alliberament de dopamina, menor era la mida de l’hipocamp, i menor era la capacitat de generar nous records.

L’estudi obre la porta a un nou mètode de cribratge de la població major per a la detecció dels signes inicials de l’alzhèimer.

Com indica Annalena Venneri, «la nostra feina, que mostra un canvi que es produeix de forma molt precoç i que pot desencadenar la malaltia d’alzhèimer, és el primer a demostrar aquesta associació en humans».

Per tant, i si bé com reconeix la directora de la investigació, «es requereixen més estudis, els nostres resultats podrien obrir la porta a un nou mètode de cribratge de la població major per a la detecció dels signes inicials de l’alzhèimer. Un mètode que canviaria la forma d’interpretar les proves d’imatge cerebrals i com es fan servir els diferents tests de memòria disponibles ».

 

Aplicacions terapèutiques

En definitiva, la constatació per proves d’imatge cerebrals d’un descens en la quantitat de neurones dopaminèrgiques podria resultar molt útil per a la detecció precoç de l’alzhèimer. Però sembla que els beneficis potencials d’aquest descobriment no acaben aquí. I és que a més d’aquest benefici diagnòstic, l’estudi també obre la porta al disseny de nous tractaments que, dirigits específicament sobre aquestes neurones dopaminèrgiques, puguin alentir o aturar la progressió de la malaltia.

Com conclou Annalena Venneri, «un altre possible benefici és que podria donar lloc a una opció terapèutica diferent amb el potencial de canviar o aturar el curs de l’alzhèimer ja en les seves primeres fases, molt abans que es manifestin els símptomes. Així, el proper pas serà establir com podem detectar les alteracions primerenques en l’àrea tegmental ventral i avaluar si aquestes alteracions poden ser contrarestades amb els tractaments actualment disponibles ».

 

 

A. Otero

Font: www.abc.es  // Traducció al català: X. R: