La donació d’òrgans no només pot salvar vides, també és clau per ajudar a la ciència. Principalment si el que es dóna és el cervell. Malalties com Parkinson, Huntington, epilèpsia i Alzheimer encara no estan prou estudiades perquè és difícil trobar donadors de cervells per a la seva anàlisi. Això també retarda la creació de medicaments per tractar-les.
José Luna Muñoz ha dedicat 35 anys de la seva vida a la tasca d’aconseguir cervells i analitzar-los. Tot i que és una missió costa amunt, ja ha donat els seus primers fruits. “La donació per part de pacients sí que és una mica lenta, però la gent està responent molt bé”, diu el neurocientífic, excoordinador de l’banc de cervells en el Centre d’Investigació i d’Estudis Avançats de l’IPN, director i fundador de l’Biobanc Nacional de Demències (BND).
Per convèncer els pacients amb malalties mentals ia les seves famílies que donin els cervells després de la defunció, el BND va crear un protocol especial: el pacient omple una sèrie de formats per manifestar el consentiment exprés de la donació i després el personal li explica que el procediment consisteix en una cirurgia d’hora i mitja, es conserva el cos i, posteriorment, personal d’el biobanc el transporta per als serveis funeraris.
A més, Luna ha teixit una àmplia xarxa per aconseguir donacions d’encèfals i realitzar investigacions més profundes sobre Parkinson, Huntington, epilèpsia i Alzheimer. “L’Institut Nacional de Neurologia i altres institucions ens han donat suport, en ocasions ens arriben a donar per mes 56 cervells per mes”, explica Lluna. “Els trasllats dels fem gairebé cada tres mesos i en ocasions ens manaven 26 cervells”.
Des de la seva trinxera, Luna també treballa en enderrocar la idea que les malalties mentals són part de l’procés d’envelliment, ja que representa una trava per a l’estudi dels cervells. “Normalment quan morien les persones amb demència, es deia que va tenir demència senil, assenyalat com un procés normal de pèrdua de memòria. L’Associació Internacional d’Alzheimer ha fet una campanya per poder eliminar aquest concepte de el vocabulari clínic, perquè dóna pauta a creure que l’Alzheimer és un procés normal d’envelliment i això no és cert “, destaca Lluna.
L’investigador ha aconseguit que el BND sigui part de la Xarxa Llatinoamericana de Bancs de Cervells i amb el seu treball s’inspira la recerca en altres països per aconseguir que aquestes malalties siguin tractades adequadament. “S’està evitant dir ‘demència senil’, el que es diu ara és cadascuna de les malalties neurodegeneratives i característiques de la seva clínica. Això ha ajudat a que els familiars no només ho donin per a la investigació sinó perquè li donin resposta de què és el que realment va presentar el seu familiar “, explica.
En aquesta lluita contra el temps, Luna ha rebut suport de la Federació Mexicana d’Alzheimer, que al juliol de l’any passat van organitzar marxes de sensibilització per la donació de cervells a Sonora. El contacte de l’BND ja s’estén per 20 estats de país i encara que la pandèmia pel nou coronavirus retarda les reunions, el treball al laboratori ia webinars sobre la cultura de la donació de cervells no s’aturen.
No obstant això, l’estudi dels encèfals no n’hi ha prou. L’equip de l’BND rep sang, saliva, líquid encèfal raquidi i altres òrgans com fetge i pàncrees per fer anàlisis més detallades que donin pistes sobre l’origen de les malalties i aconseguir diagnòstics més primerencs. “La hipòtesi que estic fent servir en aquest moment és que possiblement a l’intestí hi ha alguns canvis previs a les alteracions que poden estar en el cervell, possiblement ocorren per alguna modificació en la flora intestinal”, avança Lluna.
Realitzar estudis a òrgans de persones que en vida van patir certes malalties és crucial per enfrontar una crisi que amenaça la humanitat: el ràpid envelliment de la població mundial. Segons xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cap a l’any 2050 el 22% de la població tindrà més de 60 anys. “A edat avançada apareixen malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Parkinson, Huntinton i altres que són la primera causa de discapacitat i dependència”, explica Daisy Acosta, fundadora de el Banc Nacional de Cervells a República Dominicana.
Les propostes de les farmacèutiques per atendre les malalties mentals dels propers anys són inversions multimilionàries que en molts casos no aconsegueixen aprovació. “Des de 2003 que va sortir la memantina no ha sortit una altra droga a el mercat i no és falta d’interès, Lilly ha invertit milers de milions de dòlars en tractaments per Alzheimer però no té una sola droga reeixida de mostrar”, assegura Acosta.
