L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -constitueix al voltant del 60-70% de tots els casos de demència, per a un total de 30 milions d’afectats a tot el planeta- i que, encara a dia d’avui, no té cura. De fet, ni tan sols hi ha un tractament capaç de frenar la seva progressió. El resultat és que els pacients es veuen a abocats a una pèrdua progressiva de les seves funcions cognitives. I no només de la memòria. També de la seva capacitat per prestar atenció, solucionar problemes o prendre les decisions adequades. Una capacitat que resulta absolutament essencial per a la vida diària i la independència i el deteriorament no es pot revertir. Tampoc alentir. O així ha estat fins ara, atès que investigadors del Centre Mèdic Wexner de la Universitat Estatal d’Ohio a Columbus (EUA) podrien haver descobert, per fi, la forma de frenar aquest deteriorament. I per això, ‘tan sols’ caldria utilitzar un nou ‘marcapassos cerebral’.
Com explica Douglas Scharre, codirector d’aquesta recerca publicada a la revista «Journal of Alzheimer ‘s Disease», «avui dia comptem amb moltes eines i fàrmacs per ajudar a millorar la memòria dels pacients d’Alzheimer, però no tenim res per ajudar-los en els seus judicis, en la presa de bones decisions, o millorar la seva capacitat de centrar la seva atenció en la tasca que estan realitzant i evitar les distraccions. Aquestes capacitats són totalment necessàries per al desenvolupament de les activitats diàries, com seria fer-se el llit, triar què menjar o relacionar-se amb els seus amics i familiars ».
Demorar la dependència
L’estudi va tenir per objectiu avaluar si la implantació quirúrgica d’un ‘marcapassos cerebral’ -el dispositiu és similar als marcapassos que s’implanten al cor- per a l’estimulació cerebral profunda dels lòbuls frontals pot millorar les capacitats cognitives, comportamentals i funcionals de els pacients amb alzhèimer.
Però, per què en els lòbuls temporals i no en altres regions del cervell? Doncs perquè com indica Douglas Scharre, «els lòbuls frontals són responsables de la nostra capacitat de resoldre problemes, d’organitzar i planificar, i d’emprar el nostre judici adequadament».
Els resultats, tot i que assolits amb únicament tres participants, van mostrar que aquest marcapassos cerebral, els cables, molt però que molt prims, s’insereixen en els lòbuls frontals, alenteix el deteriorament de totes les capacitats cognitives i per al desenvolupament de la vida diària dels pacients amb alzhèimer en fase lleu o moderada, millorant així notablement la seva qualitat de vida.
Els autors destaquen el cas de LaVonne Moore, dona de 85 anys i diagnosticada d’Alzheimer que quan va ser inclosa en l’estudi en l’any 2013 es mostrava ‘reticent’ a preparar el menjar. No obstant això, i després de dos anys d’estimulació cerebral profunda amb el nou marcapassos, era totalment capaç per si mateixa de seleccionar els ingredients i de fer-se el menjar -si bé no massa complexa-. Però encara hi ha més. També era capaç de planificar les seves sortides del domicili, planificant sempre el transport i el seu destí, fixant-se en les condicions climàtiques i agafant els diners suficients. I a això s’uneix que també podia escollir i combinar la seva vestit.
Llavors, el marcapassos va revertir el deteriorament cognitiu de LaVonne? Doncs no. Però va frenar, i molt, la seva progressió. Com indica Tom Moore, marit de LaVonne, «la malaltia ha progressat, però d’una forma molt més lenta del que s’esperava. El resultat és que LaVonne és la pacient que ha tingut Alzheimer durant més temps que qualsevol altra persona que conegui. I encara que això soni negatiu, en realitat és positiu perquè demostra que estem fent alguna cosa bona. De fet, LaVonne mai va dubtar a presentar-se com a voluntària per a l’estudi, i em va dir que ‘faria qualsevol cosa per ajudar a que els altres no haguessin de passar pel mateix que ella’ ».
Millor sense passar pel quiròfan
En aquest context, cal tenir en compte que aquest marcapassos cerebral per a l’estimulació cerebral profunda, o si més no el seu ‘concepte’, potser no sigui tan nou. Sigui com sigui, l’important és que sembla que funciona.
Com refereix Ali Rezai, codirector de la investigació, «aquesta mateixa tecnologia ja ha estat utilitzada amb èxit per tractar a més de 135.000 persones amb Parkinson de tot el món. Els nostres resultats suggereixen que la modulació de la xarxa neuronal frontal per millorar els dèficits executius i del comportament hauria de seguir sent investigada en els pacients amb la malaltia d’Alzheimer ».
Llavors, quin serà el proper pas? Doncs realitzar un estudi amb un nombre major de pacients per veure si es confirmen els resultats. I així mateix, tractar de trobar altres mètodes que, igualment però sense haver de recórrer a la cirurgia, estimulin els lòbuls frontals, per així comptar amb altres opcions terapèutiques menys invasives capaces d’alentir els símptomes de l’alzhèimer. Els autors ja hi treballen.
R. I.
Fuente: abc.es // TRaducció al català: X. R.
