Els científics les han batejat com gavarreres (en anglès rosehip) per la seva similitud amb el fruit de l’roser. És un nou tipus de cèl·lula cerebral exclusivament humana; no s’ha observat ni en ratolins ni en cap altre animal el cervell hagi estat estudiat en un laboratori. Aquest nou tipus pertany a una classe de neurones conegudes com inhibidores, que frenen l’activitat d’altres cèl·lules nervioses i que juguen un paper fonamental en l’equilibri d’aquest òrgan. D’acord amb els seus descobridors, els seus primes prolongacions (o axons) formen al voltant del seu centre densos fas que, vistos a l’microscopi, s’assemblen als d’una rosa després que s’hagin desprès els pètals.
“Encara no entenem què és el que fa que el cervell humà sigui tan diferent”, assenyala Ed Lein, investigador de l’Institut Allen de Neurociència a Seattle i responsable de la investigació, “però estudiar les diferències cel·lulars és un bon punt de partida i ara tenim noves eines per fer-ho “, afegeix. Aquest dilluns Lein i els seus col·legues publiquen la seva troballa en un article de la revista Nature Neuroscience en què revelen els detalls d’aquesta nova peça que ens ha d’ajudar a comprendre millor el funcionament de la ment.
“El que sembla una característica única d’aquestes neurones és que només s’uneixen a una part molt específica de la seva parella cel·lular, la qual cosa indica que estan controlant el flux d’informació de forma molt especialitzada”, explica Gábor Tamás, neuròleg de la Universitat de Szeged a Hongria i coautor de la feina. “Si comparem les neurones inhibidores amb els frens d’un cotxe, aquest nou tipus faria que aquest s’aturi en punts molt determinats de el camí”.
Si es confirma el fet que aquestes cèl·lules són una característica únicament humana, tindria una gran rellevància per a la investigació ja que permetria vèncer les limitacions inherents a haver de treballar amb cervells de petits animals. “Molts dels nostres òrgans poden ser analitzats a través d’un model animal”, expliquen Tamás, “però el que ens diferencia de la resta d’espècies és la capacitat i el rendiment del nostre cervell: això és el que ens fa humans”. Ara un dels propers passos de l’equip serà buscar aquest tipus de neurones en persones amb trastorns neuropsiquiàtrics, per comprovar si presenten alteracions.
Atles cerebral
En l’actualitat els investigadors de l’Institut Allen, creat pel cofundador de Microsoft Paul Allen, estan desenvolupant un atles sobre els processos de maquinària molecular de el cervell. Utilitzant òrgans de persones recentment mortes, donats per les seves famílies, analitzen el cervell a través de ressonàncies magnètiques (RM) d’alta resolució, generant un mapa tridimensional. Després les mostres físiques es divideixen en seccions microscòpiques que s’analitzen a l’microscopi en planxes de vidrio.En aquest estudi els investigadors han utilitzat mostres de teixit cerebral de dos homes de 50 anys. Concretament van analitzar seccions de la capa superior de l’còrtex, la regió més externa, a la qual s’atribueixen funcions clau, com la consciència, i que en l’ésser humà és una regió molt més gran que a la resta d’animals. “El còrtex és la part més complexa de el cervell i, generalment, s’accepta que és l’estructura més complexa de la naturalesa”, afirma Lein, el laboratori es centra en l’estudi del conjunt de gens que fan que les neurones humanes siguin tan diferents a les d’altres espècies.
D’altra banda, a Hongria els investigadors de la Universitat de Szeged van descobrir que aquest nou tipus de neurones formen sinapsis -connexions encarregades de transmetre missatges- en col·laboració amb una altra varietat de cèl·lules cerebrals, les piramidals, i que tot el procés es desenvolupa en una altra regió de l’còrtex. Els autors subratllen que aquest ha estat un dels primers estudis en neurociència en què s’han combinat diferents enfocaments per estudiar els tipus de cèl·lules: en concret l’anàlisi genètica de la institució americana i l’estudi de formes i impulsos elèctrics de centre europeu.
AMADO HERRERO
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2018/08/27/5b842a1b46163fb0138b4599.html
