Segons una investigació de ‘Neurology’, el fetge gras, malaltia que pateix un de cada quatre espanyols, està relacionat amb la demència.
Per què es resisteix tant la cura de l’Alzheimer a la investigació científica? Aquesta és una pregunta que, recentment, abordava L’ESPANYOL preguntant als experts en la matèria. El portaveu de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Guillermo García Ribas, explicava que eren diverses les causes que responen a la qüestió, com ara la dificultat per veure el cervell o els temps que maneja la indústria farmacèutica. No obstant això, n’hi havia una que prevalia sobre totes elles: el desconeixement de l’origen de la malaltia.
Ara, un estudi publicat a Neurology, la revista mèdica de l’Acadèmia Americana de Neurologia, dóna una mica de llum sobre un factor de risc relacionat amb l’origen de la demència (L’Alzheimer és el tipus de demència més comú). I no, no és res que tingui a veure amb el cap. Pel que sembla, les persones amb fetge gras no alcohòlic tenen un 38% de probabilitats més de patir aquest problema.
La demència, per si mateixa, no és una malaltia específica. És un terme que s’empra per descriure una àmplia gamma de símptomes, com ara deteriorament de la memòria, canvis en les habilitats del pensament, pèrdua de capacitat de raonament, disminució de la concentració o canvis en el comportament.
Per exemple, la malaltia d’Alzheimer afecta primer la part del cervell relacionada amb l’aprenentatge, per la qual cosa els primers símptomes solen ser canvis a la memòria, el pensament i la capacitat de raonar. Com que és una malaltia que avança amb el pas del temps, van apareixent altres problemes, com la confusió i els canvis en el comportament.
El drama de l’Alzheimer és el gran nombre de persones que afecta. Les xifres a Espanya parlen entre 700.000 i 800.000 persones, segons el Cens de persones amb Alzheimer i altres demències, i s’estima que per a l’any 2050 el nombre de malalts s’haurà duplicat, i s’acostarà als dos milions de persones. Per això, la importància de troballes com la d’aquesta investigació.
Tractaments per al fetge
“El nostre estudi mostra que la malaltia del fetge gras no alcohòlic està associada amb el desenvolupament de demència, que pot ser impulsada, principalment, per dany vascular al cervell”, explica Ying Shang, epidemiòloga a l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia) i la investigadora principal de lestudi. “Aquests resultats ressalten la possibilitat que el tractament dirigit cap a la malaltia hepàtica pugui reduir el risc de patir demència”, sentencia.
Per arribar a aquesta conclusió, juntament amb el seu equip, va analitzar una mostra de 31.255 persones. Dentre elles, 2.898 havien estat diagnosticades amb la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Als cinc anys, d’aquests últims, 145 van desenvolupar demència, davant de les 1.291 persones que ho van fer a l’altre grup. En comparació, la incidència era més gran.
A més, el percentatge de probabilitats puja si la persona, a més del fetge gras, patia també una malaltia cardíaca. En aquest cas, hi ha un 50% més de risc.
Com assenyala Shang, una de les explicacions per a aquests resultats pot ser degut a un flux sanguini inadequat provocat per deficiències a les venes hepàtiques, la qual cosa estaria causada per la malaltia del fetge gras no alcohòlic.
Àcid omega-3
Altres estudis donen suport als resultats d’aquesta investigació, però troben explicacions diferents de l’aportada per l’epidemiòloga. És el cas d’un informe presentat el 2018 a la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer, la hipòtesi de la qual per a l’associació entre el fetge i la malaltia es deu als plasmalògens, una classe de lípids sintetitzats pel fetge i que contenen àcids grassos de cadena llarga, com l’àcid omega-3 docosahexaenoic (DHA), fonamental per al funcionament adequat del cervell.
Pel que sembla, aquells que presentaven menys nivells de plasmalògens eren més propensos a desenvolupar Alzheimer.
Igual passava amb els pacients examinats per un equip de la Universitat de Califòrnia i Kentucky. Els diagnosticats amb la malaltia d’Alzheimer no eren capaços de fer bé la síntesi de l’àcid omega-3 docosahexaenoic (DHA).
Malaltia en expansió
Sigui quina sigui la causa, de moment, amb l’aparició del fetge gras al tauler de joc, s’obre una altra via de recerca. El problema és que cal aconseguir aturar els temps en què es produeixen, ja que el temps planeja en contra. Segons la Fundació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, aquesta malaltia té cada cop més incidència a la població. Actualment, un de cada quatre espanyols la pateix.
La diabetis tipus 2 i l’obesitat són dos dels factors de risc que contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia hepàtica. De fet, s’estima que vuit de cada deu adolescents amb obesitat en tenen.
L’exercici es presenta així com un gran aliat per a la prevenció. A més, com diria el refrany, s’estaria ‘matant dos ocells d’un tir’, ja que, com confessava el portaveu de la Societat Espanyola de Neurologia, “l’activitat mental és important per tenir cura del cervell, però s’està observant que l’activitat física regular ho és més”.
María P. Bonmatí
El nuevo y preocupante signo que se vincula con la enfermedad de Alzheimer (elespanol.com)
