A Weesp, al sud-d’Amsterdam, hi ha una comunitat tancada de 23 edificis decorats en quatre estils; té parcs, un teatre, un passeig comercial, un supermercat, un bar i un restaurant. En aquest lloc, una mena de petit suburbi anomenat Hogeweyk, viuen 152 persones la exclusivitat de les quals es deu a una cosa que comparteixen: tots tenen un grau avançat de demència senil, sigui per alzhèimer o per altres malalties associades.
Hogeweyk és un geriàtric, però res ho revela. Els implements mèdics estan al dipòsit del supermercat, per exemple, o en els rebostos dels apartaments. El bàrman que prepara els glops és un bàrman de veritat, només que, a més, té una especialitat secundària de tracte d’ancians malalts. Els professionals de la salut estan en cada racó de la institució, però cap porta bata.
Els pacients segueixen les seves vides tranquil·les, afables, entretingudes, sense la violència de l’entorn més freqüent en els hospicis, que els treu les seves rutines quotidianes.
Eloy van Hal -graduat en ciències del consum, que es dedica a productes i institucions de la salut des de 1997- va tenir una idea: deixar de confondre a la gent que ja està confosa. Això -esperava- milloraria el resultat dels seus tractaments.
I ho va fer. El 1993, quan Hogeweyk era encara un asil, el 50% dels pacients rebia medicació antipsicòtica; el 2015, només el 8%, segons ha informat The Economist. Els habitants de la nova vila, que es va posar en marxa el 2008 amb conceptes d’arquitectura i urbanisme que apuntaven a reproduir la vida de l’holandès mig, li van donar 9,1 punts sobre 10 en una enquesta del 2010, mentre la mitjana del país era de 7,5 punts.
Avui un de cada tres adults arriba al final de la seva vida amb alzhèimer o una altra forma de demència senil. Cada vegada més persones moren d’això: mentre des de 2000 les fatalitats per malaltia cardíaca es van reduir en un 14%, les degudes a aquests trastorns van augmentar en un 89 per cent.
I en el món, uns 50 milions de persones pateixen demència, la xifra que augmenta en prop de 10 milions cada any. En aquest context, el raonament original de l’administrador de Hogeweyk cobrarà més importància amb el pas del temps: “Tots aquests residents necessiten tractament mèdic, si. Tots prenen medicació. Tots tenen un grau avançat de demència. Però primer són persones”, va dir .” Aquí viuen persones amb demència, no dements “.
Val Hal va començar el projecte pensant quina mena d’institució voldria ell per als seus pares, i per a si mateix. El seu equip va arribar ràpidament a una conclusió: una que s’assemblés a la normalitat, tot el possible donades les circumstàncies. Per això l’eix havia de ser el benestar del pacient, no la comoditat de la feina de l’staff mèdic.
“Quan un camina per una ciutat no veu un metge al carrer, ni una infermera en plena atenció al client”, va dir a The Times. “Així que per què hauríem de veure’ls aquí? Els geriàtrics tradicionals causen por, estrès i nerviosisme. La gent està en un ambient que no reconeix, amb estímuls negatius i sense el context social que han tingut durant totes les seves vides”.
Un equip d’arquitectes va dissenyar el complex de 23 cases en quatre diferents “estils de vida”: cosmopolita, amant de la natura, de luxe i holandès tradicional. “La gent ha de triar”, va emfatitzar l’administrador a Business Insider. “Hogeweyk li dóna una enorme importància a l’elecció expressa”.
En cadascuna de les unitats viuen sis o set residents i una persona que en té cura, va amb ells a les activitats socials, els ajuda a fer les compres. El supermercat és un entreteniment per a molts. Queda en un passeig de compres en el qual els residents poden usar diners, si volen; en la pràctica només un grapat ho fa, els que conserven més lucidesa i no el senten com un problema extra. El que més solen comprar són dolços.
Poden beure cervesa o vi, i per això hi ha un bar, xecepte que demostrin problemes en el consum de l’alcohol. A aquestes alçades no els “farem canviar els seus mals hàbits”, va ironitzar Van Hal. També tenen perruqueria i festes.
Alguns estudis han suggerit que la solitud fa tant de mal a la salut com el tabaquisme, i el doble que l’obesitat. I com els adults ancians són actualment el grup que més tendeix a viure en soledat, Hogeweyk els brinda activitats, des de ciclisme a passeigs, obres de teatre i bingo, perquè surtin a l’aire lliure i interactuïn.
A alguns residents els agrada col·laborar en les tasques del manteniment de les seves cases, com ho feien abans: tenir cura dels jardins, o doblegar les tovalloles exactament amb el seu estil de plec … la teràpia de reminiscència -una de les bases de la institució, com la teràpia física i el tractament mèdic-pren moltes formes.
Aquest pont entre la vida normal d’una persona i els seus últims anys afectats per una malaltia neurològica com la demència és possible, per ara, només a Holanda, on l’estat fa una forta inversió en la salut dels seus ciutadans. Amb un cost de 6.000€ mensuals per pacient , dels quals només aquells amb recursos aporten el 40%, cal un pressupost nacional com l’holandès: 4,3% del PIB es dedica a l’atenció de les malalties cròniques .
No obstant això, en molts llocs del món hi ha iniciatives similars: a Dresden, el centre Alexa té decoració de les dècades de 1960 i 1970 per ajudar a que els pacients amb Alzheimer, que no tenen memòria propera però sí de llarg termini, reestructurin les seves vides en un espai que poden reconèixer, amb tot i pòster de l’exlíder alemany- oriental Erich Honecker.
Un altre, a Düsseldorf, té espais que estimulen la desaparició natural de l’ansietat que solen patir aquests malalts, com una senzilla parada d’autobús: si algú es desespera i vol, en la seva confusió, tornar a la casa on va viure tres dècades enrere, es pot quedar aquí i, després d’una estona, més tranquil, torna a l’asil amb un cuidador.
Potser per aquesta classe d’efecte-contagi, Hogeweyk va rebre uns 1.400 visitants internacionals durant 2017, professionals de la salut a la recerca de consell.
Font: www.infobae.com // TRaducció al català: X. R.
