Medicare cobrirà gran part del cost per als pacients en les primeres fases de la malaltia, però aquesta medicina té alguns riscos i només alenteix modestament el deteriorament cognitiu.
L’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per la seva sigla en anglès) va donar la seva aprovació total al fàrmac Leqembi per utilitzar-lo en pacients que estan en les etapes inicials de la malaltia d’Alzheimer i Medicare va donar a conèixer que cobriria el 80 per cent del cost del medicament que té un preu de 26.500 dòlars anuals. Les decisions de les dues agències federals incrementaran molt l’accés a la medicina però també planteja un dilema per als pacients i els seus familiars.
Hi ha molts factors, tant financers com a metges, que sospesar. A continuació, respostes a algunes preguntes vitals.
Com de bé funciona el fàrmac?
Leqembi no és una cura per alzheimer i no millora la memòria dels pacients o les seves habilitats cognitives. Tampoc evita que el patiment empitjori. El que Leqembi pot fer és alentir, de manera modesta, el deteriorament cognitiu en pacients que estan a les etapes inicials de la malaltia. Les dades d’un assaig clínic de grans dimensions indiquen que el medicament podria alentir el deteriorament al voltant de cinc mesos durant un període de 18 mesos per a aquests pacients.
Els efectes del fàrmac a la vida quotidiana dels pacients podrien variar molt. A algunes persones, Leqembi els podria concedir diversos mesos addicionals si fos capaç de preparar una recepta, organitzar una xequera o aconseguir altres activitats sense ajuda. Per altres, l’impacte podria ser molt més subtil i amb prou feines perceptible.
Hi ha riscos per prendre’l?
Sí. El fàrmac pot tenir efectes secundaris com inflamació o sagnat al cervell que sovint són lleus o moderats i se solucionen per si mateixos, però pot ser greu i, en casos molt poc comuns, podria ser fatal. La FDA estava tan preocupada sobre aquests efectes que exigeix un “requadre negre d’advertència” (el nivell de més urgència) a l’etiqueta del medicament, en afirmar que el fàrmac pot causar “reaccions greus i potencialment mortals”.
Els pacients amb més risc inclouen aquells amb anticoagulants, els que han tingut més de quatre hemorràgies intracerebrals microscòpiques i persones amb una mutació genètica vinculada amb l’Alzheimer anomenada APOE4 (especialment, si tenen dues còpies de la mutació). Aquestes persones, en conjunt amb els metges, haurien de considerar si el risc addicional compensa el desig d’un medicament que podria, de manera modesta, alentir el deteriorament cognitiu.
Un extens assaig clínic del fàrmac va descobrir que gairebé el 13% dels pacients que van rebre Leqembi van experimentar inflamació del cervell, però la majoria d’aquests casos van ser lleus o moderats. Menys del 2% dels pacients que van obtenir el placebo van experimentar aquesta inflamació. La majoria d’aquestes inflamacions del cervell no van causar cap símptoma i, en general, es van resoldre alguns mesos.
Al voltant del 17 per cent dels pacients als quals se’ls va administrar Leqembi van experimentar hemorràgia intracerebral, en comparació del 9 per cent dels pacients a qui se’ls va donar el placebo. L’estudi va indicar que el símptoma més comú de les hemorràgies intracerebrals va ser el mareig.
Qui és apte per prendre Leqembi?
Leqembi (que s’administra mitjançant infusions intravenoses en un consultori mèdic o clínica cada dues setmanes) estarà disponible per a persones que tenen un diagnòstic d’etapes primerenques d’Alzheimer i per a aquelles amb un patiment prealzheimer anomenat deteriorament cognitiu lleu. Prop d’1,5 milions de persones als Estats Units encaixen en aquesta descripció. Cinc milions més que tenen Alzheimer no qualificaran per rebre Leqembi perquè la seva malaltia ja està molt avançada.
L’etiqueta requerida per la FDA al medicament instrueix els metges a no tractar pacients sense fer proves per confirmar que tenen una de les característiques de l’Alzheimer: una acumulació al cervell de la proteïna amiloide, la qual Leqembi ataca. Els nivells d’amiloide poden ser mesurats amb tomografies, puncions lumbars o anàlisis de sang disponibles amb prou feines de manera recent.
Quant hauran de pagar a USA els que el prenguin?
La majoria dels pacients tindran edat suficient per sol·licitar Medicare, que ha dit que pagarà el 80% dels 26.500 dòlars del cost anual de la droga. Els pacients haurien de fer-se càrrec dels 6600 restants de copagament, cosa que podria posar el fàrmac fora de l’abast financer de molts. Una part o la totalitat d’aquest copagament podria ser coberts per les pòlisses suplementàries d’assegurances privades que tenen molts pacients de Medicare.
No obstant això, de manera potencial, hi ha desenes de milers de dòlars en despeses addicionals (incloent-hi consultes mèdiques per a les infusions i tomografies de cervell regulars). Alguns experts en Alzheimer han calculat que el cost total de prendre Leqembi podria pujar a prop de 90.000 dòlars l’any. Amb el 80% de cobertura, és possible que el tractament podria deixar als pacients l’obligació de pagar 18.000 dòlars l’any de la butxaca.
Quins són els criteris que cal tenir en compte per decidir-ne el consum?
Parla amb el teu metge. Si el teu doctor no té gaire informació sobre els tractaments per a l’Alzheimer, considera visitar un especialista. El més important és discutir la decisió amb experts mèdics que us explicaran amb deteniment els riscos per a la vostra situació específica.
Per conèixer aquests riscos, sol·licita proves genètiques per tal de determinar si tens la mutació genètica APOE4. Les persones amb dues còpies d’aquesta mutació (al voltant del 15 per cent dels pacients amb Alzheimer) corren un risc alt d’inflamació i hemorràgia intracerebral.
També hi ha altres factors a considerar. Anar a una clínica cada dues setmanes per rebre una infusió representaria una càrrega?
A més, i això és important, com perceps la teva situació cognitiva actual, com afecta la teva vida i què pensen els teus familiars? Com que Leqembi va ser creat per a persones amb símptomes lleus, algunes podrien estar menys inclinades a prendre riscos, però altres podrien pensar que és molt important provar un fàrmac que podria mantenir-les durant més temps en aquesta etapa lleu.
Pam Belluck
Pam Belluck és una reportera especialitzada en salut i ciència que ha estat guardonada amb el Premi Pulitzer i el Premi Victor Cohn a l’Excel·lència a la Informació Mèdica Científica. És autora d’Island Practice, un llibre sobre un doctor peculiar.
