Un nou medicament, una anàlisi de sang i una vila especialitzada són algunes de les coses que han donat esperança a les persones que viuen amb la malaltia d’Alzheimer en els darrers quatre anys.
I podrien haver-hi més pel camí.
Per comprendre més a fons aquesta malaltia, es van enumerar els quatre avenços significatius que es van produir en els darrers anys.
Què és la malaltia dAlzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és la causa més comuna de demència en adults grans i afecta més de 55 milions de persones, segons l’organització Alzheimer’s Disease International (ADI).
Porta el nom del doctor Alois Alzheimer, que el 1906 va notar canvis en el teixit cerebral d’una dona que havia mort amb símptomes que incloïen pèrdua de memòria i problemes de llenguatge.
“La investigació està millorant la manera com diagnostiquem, prevenim i tractem la malaltia d’Alzheimer”, diu a la BBC, Sara Imarisio, cap de recerca d’Alzheimer’s Research del Regne Unit.
“Molts anys de finançar investigacions pioneres i donar suport a persones brillants amb idees audaços ens va portar fins a aquest punt, amb diversos tractaments potencials per a l’Alzheimer a l’horitzó”, detalla.
1. Investigació “històrica” sobre la influència genètica (2022)
Un estudi “històric” d’aquest any va associar 42 gens addicionals amb la malaltia d’Alzheimer per primer cop.
Científics de vuit països, inclosos França, Estats Units, Regne Unit i Austràlia, van observar el material genètic de 111.000 persones amb Alzheimer.
Ells van identificar 75 gens relacionats amb un risc més gran de desenvolupar la malaltia, inclosos 42 que no havien estat associats prèviament.
Aquestes troballes, publicades a la revista Nature Genetics, suggereixen que l’Alzheimer és causat per molts factors, amb evidència que hi ha una proteïna específica involucrada.
La coautora de l’estudi, la professora Julie Williams, va descriure el treball com “un gran pas endavant a la nostra missió per entendre l’Alzheimer que pot produir diversos tractaments necessaris per endarrerir o prevenir la malaltia”.
“Els resultats donen suport al nostre creixent coneixement que la malaltia d’Alzheimer és una condició extremadament complexa, amb múltiples desencadenants, camins biològics i tipus de cèl·lules involucrades en el seu desenvolupament”, ha sostingut.
Una altra investigació va demostrar que els factors de l’estil de vida, com ara fumar i certes dietes, influeixen en qui podria desenvolupar Alzheimer. Però els especialistes creuen que la genètica té el risc més gran.
2. La vila per a l’Alzheimer (2020)
Un nou enfocament per cuidar i tractar l’alzheimer és construir viles especialment dissenyades perquè els pacients visquin una vida aparentment normal, però sempre sota la vigilància dels cuidadors.
França va crear un llogaret dedicat a la malaltia d’Alzheimer el 2020, basada en una vila per a la “demència” als Països Baixos.
“Landais Alzheimer” està ubicada a Dax, al sud-oest de França, i té una botiga de queviures, perruqueria i fins i tot ofereix recitals de música.
Va ser dissenyada per assemblar-se a un tradicional llogaret medieval, com si fos una ciutat fortificada.
El seu arquitecte li va dir al diari Le Monde que el llogaret no tenia tanques visibles, però sí molts camins segurs ben integrats a la vida social i cultural de la ciutat.
Madeleine Elissalde, de 82 anys, va ser una de les primeres a mudar-s’hi.
“És com ser a casa”, va dir Elissalde. “Estem ben atesos”.
“La seva pèrdua de memòria és menys severa”, assegura la néta Aurore. “Ella és feliç, ha redescobert com gaudir de la vida”.
Una de les conseqüències de la instal·lació d?aquesta vila d?alzheimer és que la gent que viu a prop sembla estar canviant el seu punt de vista sobre les persones que viuen amb la malaltia d?Alzheimer.
Una enquesta de l’Alzheimer’s Association d’agost de 2022 sobre els residents a la ciutat amfitriona de la vila va mostrar una caiguda en el sentiment de rebuig per les persones amb alzheimer després que el llogaret s’obrís al públic, en comparació amb una altra ciutat sense un poble amb aquestes característiques.
3. Primer medicament nou contra l’Alzheimer en 20 anys (2021)
El primer medicament nou contra la malaltia d’Alzheimer en gairebé 20 anys va ser aprovat pels reguladors als Estats Units el juny del 2021.
Aducanumab ataca la causa subjacent de la malaltia d’Alzheimer, la forma més comuna de demència, en lloc dels símptomes.
El març del 2019, la fase final dels assajos clínics internacionals d’Aducanumab, en què van participar uns 3.000 pacients, va ser detinguda.
Això va passar perquè una anàlisi va mostrar que el fàrmac, administrat com una infusió mensual, no millorava l’alentiment del deteriorament de la memòria i els problemes de pensament.
Però més tard aquell mateix any, el fabricant nord-americà Biogen va analitzar més dades i va concloure que el medicament si funciona, sempre que s’administri en dosis més altes.
La companyia també va dir que va reduir significativament el deteriorament cognitiu.
Tot i això, el desembre de 2021 l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va rebutjar la seva aprovació.
L’EMA va dir que Aducanumab no sembla ser efectiu en el tractament d’adults amb símptomes de l’Alzheimer a les primeres fases.
Al moment de la seva aprovació als EUA, diversos científics van dir que hi havia poca evidència en els assajos dels beneficis, a més d’apuntar a l’amiloide, una proteïna que forma grumolls anormals al cervell de les persones amb Alzheimer.
La conclusió és que mentre el nou medicament és al mercat als EUA, hi ha dubtes sobre la seva efectivitat en altres llocs.
4. Anàlisi de sang abans que apareixen els símptomes d’Alzheimer (2019)
Els científics van dir el 2019 que podien identificar amb precisió les persones en vies de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer abans que apareguin els símptomes.
Ells van apostar que això podria ajudar al progrés dels assaigs de medicaments. Científics nord-americans van poder utilitzar nivells d’amiloide a la sang per ajudar a predir la seva acumulació al cervell.
Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, a Missouri -l’estudi del qual va ser publicat a la revista Neurology- van mesurar els nivells de la proteïna beta amiloide a la sang de 158 adults majors de 50 anys. Volien veure si els escanejats cerebrals mostraven nivells similars.
Els escaneigs van mostrar nivells similars, però només el 88% del temps, que no és prou precís per a una prova de diagnòstic.
Quan els investigadors van combinar aquesta informació amb dos factors de risc més per a la malaltia -ser major de 65 anys i persones amb una variant genètica denominada APOE4- l’exactitud de l’anàlisi de sang va millorar al 94%.
La BBC va citar experts del Regne Unit el 2019 dient que els resultats eren prometedors i un pas cap a anàlisi de sang fiable per a la malaltia d’Alzheimer i accelerar la investigació de la demència.
Tot i això, els experts també adverteixen contra la dependència de les anàlisis de sang.
«S’han comercialitzat diverses proves de detecció de demència directament als consumidors. No s’ha demostrat científicament que cap d’aquestes proves sigui necessària», diu l’Alzheimer’s Association als Estats Units.
L’organització recomana el diagnòstic d’un metge que avaluï una sèrie de factors.
«Per aquesta i altres raons, l’Alzheimer’s Association creu que les proves de detecció a la llar no es poden ni s’han d’utilitzar com a substitut d’un examen complet realitzat per un metge qualificat».
En resum, hi ha la possibilitat d’anàlisi de sang per detectar la malaltia d’Alzheimer, però el diagnòstic d’un metge sobre el comportament és una meta crucial per determinar si hi ha símptomes.
El futur del tractament de l’Alzheimer i la demència
Hi ha més de 150 fàrmacs en assaigs clínics per a la malaltia d’Alzheimer, segons detalla Sara Imarisio.
Però adverteix que pren temps que siguin aprovats i llestos perquè un pacient els faci servir.
«En el futur, la prevenció i la combinació de tractaments farmacològics i canvis a l’estil de vida poden ser l’estratègia més efectiva per limitar l’impacte de la demència. Mentre que les noves drogues prenen molts anys per desenvolupar-se, els canvis a l’estil de vida estan disponibles per a tothom», assegura.
En conclusió, reduir el risc mitjançant l’adopció de diverses mesures d’estil de vida saludable ajudarà a disminuir la probabilitat de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
No obstant això, a mesura que la ciència mèdica avança, també hauria de tenir un paper cada vegada més gran per ajudar a combatre aquesta important causa de demència.
BBC NEWS CANAL
Lo que se ha aprendido sobre la enfermedad del Alzheimer en los últimos cuatro años (eltiempo.com)
