Una nova investigació de la Universitat de Washington a San Luis (Missouri, EUA) va concloure que el transtorn del son podria ajudar a la detecció primerenca de l’alzhèimer, segons un estudi publicat avui pel Journal of American Medical Association (JAMA).
“Vam descobrir que les persones amb malaltia d’Alzheimer preclínica tenien més fragmentació en els seus patrons d’activitat circadiana, amb més períodes d’inactivitat o son durant el dia i més períodes d’activitat a la nit”, va explicar l’autora principal d’aquesta investigació, Jo- El Ju.
Aquesta troballa és important perquè el mal d’Alzheimer pot arrelar en el cervell de 15 a 20 anys abans que apareguin els primers símptomes clínics.
Els investigadors van rastrejar els ritmes circadians en 189 adults cognitivament normals amb una edat mitjana de 66 anys.
Dels participants, 139 no tenien evidència de la proteïna amiloide, que significa el patiment de la malaltia d’Alzheimer de forma preclínica.
La majoria tenia cicles normals de son, tot i que molts tenien alteracions circadianes que estaven relacionades amb l’edat avançada, l’apnea del son o altres causes.
Però entre els altres 50 subjectes, que tenien exploracions cerebrals anormals o líquid cefaloraquidi anormal, tots van experimentar interrupcions significatives en els seus rellotges corporals interns, determinats per quant havien descansat durant la nit i el nivell d’activitat de dia.
Les interrupcions en el cicle de son van romandre fins i tot després que els investigadors van controlar estadísticament l’apnea del son, l’edat i altres factors.
“Aquestes interrupcions en els ritmes circadians poden servir com un biomarcador per l’Alzheimer preclínic”, ha apuntat Ju.
Aquesta troballa en persones reforça una investigació prèvia amb ratolins de laboratori duta a terme a la mateixa universitat, que va estudiar les alteracions del ritme circadià en ratolins amb Alzheimer.
“Durant dos mesos, els ratolins amb ritmes circadians alterats van desenvolupar considerablement més plaques d’amiloide que els ratolins amb ritmes normals”, va assenyalar Erik Musiek, autor principal d’aquell estudi.
“Són les primeres dades que demostren que l’alteració dels ritmes circadians podria accelerar el dipòsit de plaques” d’amiloide, ha afegit.
Tant Musiek com Ju, però, van dir que és “massa aviat” per determinar si els ritmes circadians interromputs tenen a veure amb el risc de patir alzhèimer o si els canvis relacionats amb aquest mal al cervell són els que interrompen els ritmes circadians.
font: eldiario.es // Traduccióa al català: X. R.
