L’esperança de vida a la nostra societat augmenta any rere any. I si res no canvia, es preveu que, en 2052, el 37% de la nostra població sigui major de 64 anys i més de 6,2 milions de persones tinguin més de 80 anys. Una xifra que es triplica si la comparem a l’actual. La demència s’ha convertit en un dels principals problemes de salut pública en els països desenvolupats. La malaltia d’Alzheimer, ja coneguda com l’epidèmia de el segle XXI, representa entre el 60% i el 70% de l’total d’aquestes demències. Les estadístiques reflectides en l’últim Informe Mundial de l’Alzheimer (2015) xifraven que les previsions de persones amb demència a tot el món augmentaran fins als 131.500.000 casos diagnosticats en l’horitzó del 2050.
Davant d’aquesta perspectiva, és molt important un envelliment actiu gràcies a factors com una bona alimentació i la pràctica de l’exercici físic, entre d’altres. De fet, molts dels canvis vinculats a l’envelliment, estan més associats a l’estil de vida que segueix la persona que a l’edat. Podem trobar persones d’edat molt avançada que tenen una bona elasticitat, un bon manteniment de la massa muscular o capacitat d’esforç.
L’exercici o qualsevol activitat física ajuda a millorar l’autoestima, la seguretat en un mateix i als el mateix temps també aporta benestar psicològic. Diferents estudis han demostrat que la seva pràctica millora la sinapsis entre neurones, l’aprenentatge, la memòria, així com estats depressius i d’ansietat. A més, si aquest exercici és regular ens ajuda a mantenir capacitats cognitives com l’orientació, la memòria, l’atenció … Però també afavoreix la socialització que és molt important a l’hora d’afrontar un envelliment saludable i amb més autonomia funcional. I, en el cas de les persones que inicien un deteriorament cognitiu els ajuda a mantenir les seves capacitats durant més temps.
L’exercici físic i la demència
La Facultat de Psicologia i Ciències de l’exercici, de la Murdoch University d’Austràlia, va avaluar la relació entre els nivells d’exercici i la càrrega d’amiloide cerebral en portadors de mutacions genètiques que causen la malaltia d’Alzheimer d’inici precoç. Els investigadors van trobar que el grup que realitzava exercici físic moderat, el amiloide s’acumulava a un ritme més lent. Per tant, van demostrar que l’activitat física produeix millores en el nostre cervell.
A l’hora d’elaborar recomanacions en l’activitat física caldrà tenir en compte les especificitats individuals com: el nivell de deteriorament cognitiu i les seves condicions físiques, així com la «trajectòria» de l’exercici físic o el sedentarisme en la seva història de vida, són aspectes que no podrem oblidar.
Activitat i exercici físic és el mateix?
L’activitat física és un terme que engloba a més totes les pràctiques vinculades a el moviment, mentre que l’exercici físic se centra en l’activitat física organitzada i amb finalitats concretes com el manteniment o millorar la nostra salut.
Així, quan parlem d’activitat física podem establir unes pautes generals que són aplicables a la majoria de la gent gran. De fet, totes aquestes activitats es poden anar graduant de forma progressiva segons els hàbits de vida de la persona i la seva evolució.
La pràctica de l’exercici en les persones amb Alzheimer
Sempre hi ha algun tipus d’activitat que s’adapta a la trajectòria de vida i el nivell de salut de cada persona. I totes han de tenir en compte el nivell de la persona des de la inactivitat a una condició física òptima i saludable, l’edat, les condicions físiques i les mentals.
Hem de tenir en compte que un percentatge elevat de les persones diagnosticades amb demència viuen en residències, centres gerontològics o fan estades en centres sociosanitaris. Uns espais en què l’activitat física programada per a cada persona està inclosa en el programa d’atenció que s’ha dissenyat per a l’usuari.
De fet, si comparem les persones que viuen a casa amb les que assisteixen a un centre de dia o viuen en una residència, el segon grup té programades diferents activitats d’exercici físic com de manteniment de les AVD (Activitats de la vida diària) per professionals especialitzats, al seu programa d’atenció. A casa és més difícil ja que el familiar no és un professional i a el mateix temps la persona no vol fer-li cas quan aquest li programa activitats.
Les persones amb Alzheimer ingressades en centres tenen poques possibilitats de mobilitat i quan la tenen es concentra en les activitats dirigides. En canvi, la persona que viu en el seu domicili pot mantenir durant més temps activitats que li permetin moure. Per exemple, fent-se el llit o altres tasques de la llar, caminar, pujar i baixar escales o voreres quan surt a passejar o de compres. Si a causa de la seva afectació ja no pot fer totes aquestes activitats, podrem acompanyar-lo i així aconseguirem l’objectiu que faci activitat física, encara que sigui per mimetisme.
És indubtable que la funcionalitat personal és una característica absolutament vinculada amb l’envelliment saludable. Això reafirma la necessitat d’intervenir i potenciar actituds i estratègies que permetin, en l’edat avançada, mantenir l’autonomia. En les persones que pateixen Alzheimer, es tracta d’aconseguir, no només un bon estat biològic, sinó també exercitar la ment i aconseguir uns objectius cognitius com: esquema corporal, ritme, lateralitat, atenció, comunicació verbal i no verbal, concentració, orientació temporal i memòria. Ballar, per exemple, pot ser una bona activitat: movem cames i cos afavorint la circulació. Fent exercicis de cardio, reforcem musculatura, activem la bipedestació front el sedentarisme, ritme, memòria, concentració, orientació, records / reminiscència, contacte físic … I només amb una peça de música.
En alguns casos, a casa, pel costum de el sedentarisme o per por de caigudes, no es treballa la bipedestació generant un efecte contrari. També per una tendència protectora i moltes vegades paternalista, anul·lem la persona privant-la de tota possible activitat, afavorint així la pèrdua de mobilitat i de capacitat funcional per a les AVD.
Recomanacions per a l’execució de l’activitat física
Les persones amb algun tipus de deteriorament cognitiu es poden beneficiar de la pràctica d’alguna activitat física i esportiva. No obstant això, cal tenir en compte la realitat i les característiques de cada individu com:
- La capacitat de comprensió de la persona.
- Superar la dificultat que pugui tenir la persona per aprendre a fer noves activitats. Es poden emfatitzar exercicis estructurats que siguin familiars per a la persona o patrons passats d’exercici.
- Fer entendre els beneficis de l’activitat física per a la salut. No obstant això, caldrà saber si hi ha la presència de factors de risc cardiovascular.
- L’activitat física hauria d’incloure una combinació d’exercici aeròbic, de força, d’equilibri i de flexibilitat amb una freqüència de 2-3 sessions setmanals i d’una hora.
Si la pràctica d’activitat es fa en un centre residencial és necessari que la persona que lideri l’activitat sigui un professional format i preparat per treballar amb persones afectades de demència, que sàpiga respectar les possibilitats de la persona i la seva capacitat de fatiga, dolor …
En canvi, si la pràctica es realitza a casa, podem integrar els exercicis en la vida quotidiana. Així, donem per fet aquella activitat que potser la persona es negaria a fer normalment. Podem trobar diferents activitats de la llar que comporten un desgast energètic i que no les considerem com a exercici físic. No obstant això, les podríem utilitzar per motivar les persones que pateixen Alzheimer, o qualsevol tipus de demència, amb tendència a el sedentarisme, causa del seu deteriorament cognitiu, o animar-los a practicar-les perquè en alguns casos eren el seu dia a dia. Per exemple, trobem totes les activitats de la llar com: els moviments que es fan netejant un vidre o un mirall; escombrar o fregar el terra o netejar els plats. També podem fer exercicis de psicomotricitat a la cuina pelant patates o triant verdures. Fins i tot, si tenim plantes o un jardí també són activitats que poden ser molt beneficioses.
De fet, en els mesos de confinament per la pandèmia, les persones han adaptat la seva pràctica esportiva als elements que tenien a mà: pujar i baixar escales, fer un recorregut per casa o, fins i tot amb bastons de marxa nòrdica, passejaven per les terrasses i balcons …
Pensar en fer exercici no vol dir només anar a un gimnàs, córrer maratons o esports que poden no correspondre per la nostra condició física o cognitiva. És necessari, en el cas de les persones que pateixen Alzheimer, imaginació i adaptar totes les AVD a practicar qualsevol tipus d’exercici físic que implicarà alhora: estiraments, activació circulatòria i de respiració pel moviment, concentració, memòria, orientació temporal- espacial, psicomotricitat … afavorint els aspectes cognitius i retardant, si és possible, les pèrdues en la funcionalitat ocasionats per la malaltia.
Los beneficios del ejercicio físico en las personas con Alzheimer
