La revista científica New Biology of Aging ha publicat la investigació de la neurosicóloga de Cita Alzheimer de Guipúscoa, Ainara Estanga, sobre la relació entre el bilingüisme i les demències relacionades amb la vellesa, de com la utilització habitual de dues llengües, sobretot des de la infància, pot ser un factor protector de les reserves cognitives. A la pràctica, una barrera contra aquestes malalties.
L’estudi no ha conclòs, per començar, perquè experts internacionals que han conegut la feina de Estanga, aconsellen que se segueixi investigant amb noves variables, però de moment ja s’han confirmat diferents extrems que avalen que el domini i ús habitual de dues llengües millora les anomenades funcions executives i videoespacials.
Les primeres són les que planifiquen totes les altres accions cerebrals, el que resulta útil no només com a possible reserva contra l’alzheimer sinó també per afrontar millor qualsevol patologia cerebral que pugui experimentar una persona.
Més enllà del treball realitzat amb els 500 voluntaris de Projecte Alzheimer, Ainara Estanga vol deixar clara la premissa que aquestes demències no tenen cap tractament més enllà d’alguns fàrmacs que poden estabilitzar els símptomes i també que el seu objectiu no ha estat el analitzar els possibles beneficis del bilingüisme, sinó la influència que pot tenir en les malalties neurodegeneratives.
«La manca de tractament fa que busquem factors protectors de les reserves de coneixement que tenim les persones. Vam veure que hi havia estudis en què es deia que la malaltia en les persones bilingües podia retardar fins a cinc anys els estadis més greus de la malaltia i per tant l’ingrés en residències, però els mecanismes que justifiquen aquesta relació no estaven ben explicats i ens interessava analitzar-los. Li vaig proposar la idea a Pablo Martínez Lage, director de Projecte Alzheimer i va recolzar la idea ».
La manca de tractament de la malaltia obliga els investigadors a seguir qualsevol línia que permeti arribar a estratègies per retardar el més dur d’aquestes malalties associades amb l’envelliment.
Els voluntaris
Els cinc-cents voluntaris de Cita Alzheimer, tots ells persones sanes d’entre 40 i 80 anys, han servit un cop més per l’anàlisi científica, aquesta vegada sobre bilingüisme. I l’estudi ha demostrat que els qui són capaços de comunicar-se o parlar en dues o més llengües i ho fan amb freqüència tenen un nivell de competència més gran que els monolingües.
Però és que, a més, aquells que aprenen dues llengües abans dels sis anys, els que s’anomenen bilingües primerencs, tenen uns biomarcadors més favorables, perquè un d’ells, la proteïna tau, el que marca la neurodegeneració, té una presència molt menor . L’altre biomarcador fonamental, el amiloide, apareix en tots els casos, «però aquesta falta de tau fa que el bilingüe d’hora tingui un cervell més resistent».
A més, en els primerencs s’atenua la relació entre l’edat i la presència del tau, el que redueix la relació entre envelliment i Alzheimer.
No només per Alzheimer
Els fruits d’aquest estudi no només són vàlids per a tenir noves dades sobre les demències i el bilingüisme: dividir els voluntaris en tres grups permet comprovar, per exemple, que pel que fa a la capacitat de memòria no hi ha diferències en raó de quants idiomes es utilitzin en la vida quotidiana o que els monolingües tenen major riquesa de vocabulari.
Els cinc-cents voluntaris de Cita Alzheimer són persones sanes, malgrat que alguns puguin situar-se en el que s’anomena estadi preclínic, encara que sense símptomes i en plena normalitat. Durant l’any llarg que ha durat la investigació, es van sotmetre a un qüestionari «bastant exhaustiu» vinculat a la seva relació amb les llengües i els idiomes, si utilitzava els dos que coneixia i amb quina freqüència, perquè l’important no eren els coneixements teòrics o els títols sinó l’ús real.
«És que és l’ús més o menys quotidià de dues llengües el que té una correlació amb el funcionament de la ment i de les estructures cerebrals».
Van quedar fora de l’estudi aquells que podien conèixer les dues llengües, però no arribaven a ser bilingües i aquests es van dividir en primerencs i tardans, els primers, aquells que abans dels sis anys són capaços de parlar dos idiomes. I en una població que hauria de ser bilingüe com la basca, es va poder comprovar que si bé i tal com figurava en altres estudis, els qui s’expressen en dues llengües tenien un millor rendiment en les funcions executives, els tardans tenen una major facilitat per canviar el focus d’atenció i els primerencs major habilitat per retenir informació.
En queda una tasca important per fer per seguir avançant, una cosa tan complicat com «l’anàlisi de les neuroimatges obtingudes i l’estudi de les dades des d’un punt de vista longitudinal». Perquè Cita no pot parar ara, sobretot tenint en compte que els revisors de l’article en Newbiology o Agins creuen que estan davant un avanç important. «Consideren que si cal estudiar factors que poden protegir i controlar el risc de patir aquestes malalties i el bilingüisme és un d’ells, cal aprofundir més i conèixer bé tots els mecanismes ».
Font: El Diario Vasco, traducció al català: AFA Baix Llobregat.
