Els hàmsters sirians són rosegadors de cabell daurat que sovint es tenen com a mascotes domèstiques. En resposta a les baixes temperatures i la foscor constant, aquests animals poden entrar en estat d’hibernació, que consisteix en períodes de letargia intercalats amb curts períodes d’activitat.
Sorprenentment, els episodis d’hibernació d’aquestes adorables criatures peludes podrien proporcionar pistes sobre millors tractaments per a la malaltia d’Alzheimer (EA), segons un estudi publicat recentment al Journal of Proteome Research.
Durant la hibernació, els hàmsters sirians i altres petits mamífers experimenten en el seu cervell canvis tant estructurals com metabòlics per ajudar les neurones a sobreviure a les baixes temperatures. Un succés clau en aquest procés sembla ser la fosforilació d’una proteïna anomenada tau, la qual també s’ha descrit com una de les principals responsables de la mort de les neuronasen l’EA.
Mentre els animals hivernen, la proteïna tau en la seva forma fosforilada pot formar estructures anormals similars als filaments helicoïdals rodolins, elements integrants dels cabdells neurofibril·lars que, al seu torn, són un dels principals components neuropatològics de la MA. No obstant això, en el cas del hàmster, aquestes estructures desapareixen i la fosforilació de tau es reverteix ràpida i completament quan l’animal es desperta.
La directora del Centre d’Metabolòmica i Bioanàlisi de la Universitat CEU San Pablo, Coral Barbes, i les investigadores Antonia García i Carolina González-Riaño, es van preguntar si determinar el mecanisme mitjançant el qual el cervell del hàmster reverteix aquests agregats proteics durant la hibernació podria ajudar a suggerir noves teràpies per a la MA.
Així que els investigadors van emprar l’espectrometria de masses acoblada a diferents tècniques de separació per analitzar els canvis metabòlics en el cervell de hàmster sirià abans (control), durant i després de la hibernació. Els resultats de l’estudi van desvetllar canvis deguts al procés de la hibernació en un total de 337 compostos, inclosos diversos aminoàcids específics, endocannabinoides, i crioprotectors cerebrals. En particular, un grup de lípids anomenats ceramides de cadena llarga, les quals podrien ajudar a prevenir el dany oxidatiu en el cervell, es van trobar molt elevades en animals en hibernació en comparació amb els que s’havien despertat recentment.
El metabòlit que va presentar el canvi més destacat, aproximadament 5 vegades més elevat en animals en hibernació en comparació amb els animals de control, va ser l’àcid fosfatídic, descrit com a activador d’un enzim que fosforila la proteïna tau. Segons els investigadors, el hàmster sirià és un excel·lent model per estudiar substàncies que podrien ajudar a protegir les neurones.
Aquest treball ha estat fruit de l’estreta col·laboració entre el Centre d’Metabolòmica i Bioanálisis (CEMBIO) de la Universitat CEU San Pablo i el Centre de Tecnologia Biomèdica (CTB) de la Universitat Politècnica de Madrid. Els autors agraeixen el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya, el Centre de Xarxes per a la Investigació Biomèdica en Malalties Neurodegeneratives i la Fundació Universitària San Pablo CEU.
Fuente:larazon.es
