Succeeix periòdicament: després d’una etapa de calma, torna a publicar-se una nova investigació suggerint que microorganismes com els virus o els fongs poden estar relacionats amb la malaltia d’Alzheimer.
S’aixeca una gran polèmica, que es va diluint, i quan ja ningú recorda els virus i els fongs perquè li estan dient que el que causa alzhèimer és qualsevol altra cosa, es publica un nou estudi i tornem-hi.
Aquí estem una altra vegada per parlar de vells coneguts, els herpesvirus, que són protagonistes gràcies a una investigació recent publicada a la revista Neuron.
Segons van trobar els autors de la publicació, la presència d’espècies virals és comú en el cervell dels adults grans, incloent aquells que no tenen alzhèimer.
No obstant això, en les persones que van morir amb la malaltia neurodegenerativa hi ha un increment d’aquests virus, especialment dels tipus HHV-6 i HHV-7, als quals la majoria de la població es veu exposada des de la infància i que romanen ( generalment) de forma asimptomàtica per la resta de la vida.
Detectar la presència de virus en el cervell està lluny de provar que podrien estar relacionats amb l’Alzheimer, però és que la investigació va explorar més, molt més.
ELS VIRUS ESTAN (I UNA MICA SI QUE FAN)
Per realitzar aquesta investigació, els científics van examinar 622 cervells de persones mortes amb malaltia d’Alzheimer i de 322 adults sense la malaltia.
Curiosament, en un inici no estaven interessats en els virus, sinó que buscaven gens l’activitat dels quals canviés amb l’alzhèimer i es van veure sorpresos per la presència d’aquests en les mostres de teixit cerebral.
Després d’aquesta troballa, es van entregar a la tasca de buscar material genètic no humà en els cervells que estaven estudiant.
Fent ús de tècniques bioinformàtiques, els investigadors van analitzar un total de quatre bases de dades amb una amplíssima informació genètica derivada de l’anàlisi de mostres de teixit cerebral de pacients amb alzhèimer.
Què van trobar? Doncs essencialment que hi havia molts virus, més del que podem imaginar, però seguien prevalent, en els casos d’alzhèimer, els virus HHV-6 i HHV-7.
I potser el més rellevant: aquests virus tenien la capacitat d’influir en l’activitat de gens relacionats amb el risc d’alzhèimer i també d’influir, a través de diversos mecanismes, en la biologia de la malaltia.
Segons explica Joel Dudley, especialista en genòmica del Escola Icahn de Medicina del Mont Sinaí, a Nova York, EUA, autor principal de la publicació: “Els gens virals semblen estar activant proteïnes que al seu torn activen els gens de l’Alzheimer, potser actuant com un desencadenant ambiental d’alguns dels marcadors de risc genètics.”
A més, hi ha un altre detall intrigant:” Els virus estan sobrerepresentats en els pitjors casos d’alzhèimer i semblen seguir la gravetat de la malaltia.”
ELS VIRUS ESTAN, PODEN OCASIONAR CANVIS QUE INFLUEIXEN EN EL RISC I EVOLUCIÓ DE L’ALZHEIMER. JA ESTÀ? ELS HERPESVIRUS HUMANS CAUSEN ALZHÈIMER?
Doncs no, aquestes troballes no proven això, com bé s’avancen a aclarir els investigadors. Segons Dudley: “No crec que puguem respondre si els herpesvirus són una causa primària de la malaltia d’Alzheimer, però el que està clar és que estan pertorbant i participant en xarxes subjacents directament a la fisiopatologia de l’alzhèimer.
Arribats a aquest punt, les troballes que apunten a un possible agent infecciós influint d’alguna manera en l’alzhèimer són tants, que sempre sorgeix la mateixa pregunta, per què no portar a assaig clínic aquesta hipòtesi? Per què no avaluar l’efecte dels fàrmacs que ja hi ha al mercat contra infeccions virals i fúngiques?
Les raons inclouen elements tan poc científics com els prejudicis (es segueix veient com una idea marginal i poc ortodoxa), altres molt científics (realment no hi ha evidència concloent i no hi ha mecanismes moleculars específics identificats) i raons econòmiques.
Perquè, qui financiaria aquest assaig clínic? Quina farmacèutica estarà interessada a gastar milions en avaluar fàrmacs que porten dècades en el mercat a preus molt baixos?
Realment cap, segons pot deduir-se del panorama actual.
No obstant això, sempre hi ha excepcions i en aquest cas són investigadors suecs pertanyents a la Universitat d’Umeå, els qui en l’any 2016 van començar un assaig clínic per avaluar l’efecte del valacyclovir, un fàrmac antiviral, en 36 pacients amb malaltia d’Alzheimer.
Fins ara no es tenen novetats sobre aquesta investigació, que continua en marxa.
Dunia Chappotin
Font: ww.infottiti.com // Traducció al català: X. R:
