ca

Els investigadors avancen en la comprensió d’un possible tractament de l’Alzheimer basat en la neuroinflamació.

 

Els investigadors de l’St. Jude Children ‘s Research Hospital, als Estats Units, estan avançant en la comprensió d’un possible tractament per a la malaltia d’Alzheimer. El treball es centra en l’endocitosi associada a LC3 (LANDO) i el seu paper en la neuroinflamació, segons publiquen a la revista ‘Science Advances’.

Segons assenyalen, la reducció de la neuroinflamació mitjançant l’alteració d’una proteïna involucrada en el reciclatge de components cel·lulars pot proporcionar un enfocament terapèutic potencial per tractar la neurodegeneració i la pèrdua de memòria.

Els investigadors van descobrir prèviament la via LANDO en les cèl·lules microglials, les cèl·lules immunitàries primàries de el cervell i el sistema nerviós central. Van descobrir que quan s’eliminen els gens necessaris per a aquesta via, la progressió de la malaltia d’Alzheimer s’accelera en un model de ratolí. També van demostrar que la LANDO protegeix contra la neuroinflamació, una de les característiques distintives de la malaltia d’Alzheimer.

Mentre continuaven investigant LANDO, els investigadors van identificar una funció nova de la proteïna ATG16L. Aquesta proteïna és fonamental per a l’autofàgia, el procés normal mitjançant el qual una cèl·lula recicla els seus components durant períodes d’estrès o privació d’energia.

Si bé ATG16L és important per a l’autofàgia, també pot tenir un paper en LANDO. Els investigadors van trobar que si s’elimina una regió de ATG16L anomenada domini WD, LANDO s’inhibeix mentre continua l’autofàgia.

“Vam aprendre sobre aquesta via en el context de la investigació de tumors cerebrals, però té implicacions importants per a les malalties neuroinflamatorias i neurodegeneratives”, assenyala l’autor principal Douglas Green, president de el Departament d’Immunologia de l’St. Jude.

“Hem demostrat que la deficiència en LANDO, combinada amb l’envelliment, pot conduir a la malaltia d’Alzheimer en un model de ratolí únic, i hi ha evidència que suggereix que aquest també podria ser el cas en humans”, ha afegit.

La majoria dels models de ratolí utilitzats en la investigació de la malaltia d’Alzheimer es basen en la realització de canvis genètics per recrear la malaltia. Per a aquest treball, els investigadors van utilitzar un nou model amb una deficiència específica d’solament el domini WD de ATG16L.

Això vol dir que el model realitza l’autofàgia amb normalitat però no té la via LANDO. Per quan els ratolins tenen 2 anys, presenten símptomes i patologia que imiten la malaltia d’Alzheimer humana. Aquest model espontani de la malaltia d’Alzheimer associat a l’edat és el primer que es crea mitjançant l’eliminació d’un sol domini de proteïna (WD en ATG16L), no associat prèviament amb la malaltia d’Alzheimer.

Els investigadors també van analitzar mostres de teixit humà de la malaltia d’Alzheimer, observant l’expressió de proteïnes que regulen LANDO, inclosa ATG16L. L’expressió d’aquestes proteïnes es redueix en més de l’50% en persones amb malaltia d’Alzheimer. Aquesta troballa mostra una correlació entre com la deficiència en LANDO combinada amb l’envelliment pot conduir a la malaltia d’Alzheimer en el model de ratolí i en humans.

S’ha proposat reduir la neuroinflamació com una forma potencial de tractar la malaltia d’Alzheimer. Per tractar el seu nou model de ratolí, els investigadors van utilitzar un compost que inhibeix el inflamasoma, un complex de proteïnes que activa reaccions immunes proinflamatòries.

Els científics es van centrar en el inflamasoma responsable de la neuroinflamació en persones amb malaltia d’Alzheimer. Els investigadors van perfilar el comportament de el model i van trobar evidència d’una millor cognició i memòria, a més d’una disminució de la neuroinflamació.

“Aquest treball solidifica l’endocitosi associada a LC3 com una via que prevé la inflamació i la producció de citocines inflamatòries en el sistema nerviós central -apunta el primer autor Bradlee Heckmann, de l’St. Jude Immunology–. Si bé moltes de les dades sobre LANDO suggereixen un paper significatiu en les malalties neuroinflamatorias i neurodegeneratives, també hi ha una gran possibilitat que pugui ser dirigit com a teràpia contra el càncer o fins i tot malalties infeccioses que depenen de processos similars per sobreviure “.

 

(EUROPA PRESS)

https://www.infobae.com/america/agencias/2020/08/18/salud-los-investigadores-avanzan-en-la-comprension-de-un-posible-tratamiento-del-alzheimer-basado-en-la-neuroinflamacion/