La desorientació, tant temporal i espacial en llocs poc coneguts és un símptoma psicològic-conductual que apareix des de la primera fase de la malaltia d’Alzheimer amb desorientació, tal com recorda la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA), des d’on s’apunta que els problemes de comunicació també comencen en les fases inicials.
La desorientació i la possibilitat de perdre’s poden ser un problema per al cuidador i per a la persona amb Alzheimer, ja que a mesura que la malaltia avança la desorientació temporal i espacial s’agreuja molt més i la persona es pot perdre en entorns més propers i coneguts, com el seu propi barri. En la fase més greu de la malaltia la desorientació espacial i temporal és total necessitant suport constant d’ altres persones.
També és convenient facilitar una fotografia recent, descripció detallada i totes les característiques físiques que li caracteritzin, la roba amb la qual estava vestit en el moment de la desaparició, el lloc i l’ hora en què es va produir la mateixa, els llocs habituals pels quals acostuma a caminar, informació rellevant sobre la persona quant al diagnòstic, grau d’ autonomia, medicació que estigui prenent i si portava targetes o mòbil.
D’altra banda, davant una persona desorientada amb demència, des d’aquesta entitat es recomana “a la persona que es mostra desorientada de manera tranquil·la i relaxada; pressent-te de forma educada i pregunteu-li si el pots ajudar. És possible que no recordi on viu ni sàpiga contactar amb la seva família. Mostra-li el teu suport i revisa si porta algun identificador o mòbil de contacte”.
En algunes ocasions, la pròpia desorientació i nerviosisme pot produir certa agressivitat, per això s’ha d’intentar mantenir la calma, hàblale de forma suau i tranquil·litzadora i deixa-li espai per desfer-se. Si veus que no et comprèn o que està nerviós, és millor trucar a la policia o al 112 perquè l’ajudi ja que és possible que la família ja hagi interposat una denúncia davant les Forces i Cossos de Seguretat”, apunten des de CEAFA…
Com comunicar-se amb una persona amb demència
Els problemes de comunicació en les persones amb Alzheimer també comencen en les primeres fases de la malaltia experimentant canvis en la seva forma d’ expressar-se i en la forma en què entenen els altres, la qual cosa dificulta el procés normal de la comunicació.
En fases inicials poden aparèixer problemes per trobar paraules, però conforme progressa la malaltia, serà més freqüent i per compensar-ho, utilitzaran rodeos per indicar una paraula, parafàsies, fins i tot paraules no existents. En la fase més avançada el llenguatge es veurà limitat a un nombre reduït de paraules arribant a ser nul. Aquesta progressiva incapacitat col·loca les persones del seu entorn en la necessitat d’aprendre noves formes, més apropiades, de comunicar-se amb la persona.
Algunes recomanacions per afrontar la comunicació són:
- evitar els sorolls i distraccions
- mantenir la calma i la paciència deixant temps per pensar i expressar-se
- situar-se davant de la persona mantenint el contacte visual
- canviar el tema de conversa quan les preguntes o les explicacions no tinguin sentit
A més, “demostra carinyo, d’aquesta manera la persona se sentirà segura i còmoda i evita transmetre preocupació, tristesa, enuig o inseguretat”, assenyala CEAFA, entitat des de la qual es recalca que “tots tenim la capacitat d’adaptar els nostres estils comunicatius als nostres interlocutors, a les circumstàncies o als diferents mitjans que utilitzem”.
Problemes de desorientació i comunicació a l’ inici de l’ Alzheimer (geriatricarea.com)
