Els videojocs han anat guanyat popularitat dins el món de l’entreteniment tant a nens com a adults. Actualment, l’Associació del Entreteniment Interactiu del Regne Unit (The Association for UK Interactive Entertainment o UKIE) ha estimat que hi ha entre uns 2,2 i 2,6 mil milions de persones al món jugant als videojocs.
Aquest èxit entre la població ha augmentat l’interès de l’estudi dels efectes positius i negatius en els jugadors o gamers. Dins d’aquest nou camp d’investigació molts dels primers treballs es van centrar en les conseqüències negatives dels videojocs violents en la conducta.
No obstant això, recentment, els investigadors han canviat el focus de les seves investigacions cap als possibles beneficis de l’ús dels videojocs. Les àrees en què es aquesta prestant una major atenció són la percepció, les habilitats neurocognitives i motores.
Els videojocs d’acció exposen als gamers a un alt rendiment d’algunes de les seves capacitats cognitives com la memòria de treball o la presa de decisions.
Els subgèneres més coneguts són els jocs de trets en primera persona (First Personal Shooter o FPS), com Half-Life 2, o els multijugadors en línia (Massive Online Battle Sorra o MOBA), com League of Legends.
Els científics han suggerit que els videojocs podrien utilitzar-se en l’entrenament de determinades habilitats cognitives com la coordinació visiomotora, la velocitat de processament, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, el control atencional i la inhibició cognitiva.
Tenen els gamers unes capacitats cognitives diferents de les persones que no juguen habitualment?
Un grup d’investigadors de la Universitat de Limerick va reclutar a 155 participants d’ambdós sexes entre els quals es trobaven tant jugadors habituals com a persones que no estaven acostumades als videojocs. Després, els participants en l’estudi van realitzar dues proves cognitives per avaluar les seves habilitats.
En una de les proves que mesura l’atenció selectiva, el test de Stroop, es va comprovar que els gamers presentaven menors temps de reacció. No obstant això, van presentar menor precisió que el grup de no jugadors. Quan es van analitzar les dades tenint en compte el sexe o el tipus de joc d’acció (FPS o MOBA) no es van trobar diferències.
L’altra prova, el test del traç, mesura la velocitat d’ubicació visual, la memòria de treball, l’atenció, la flexibilitat mental i la inhibició cognitiva. Els gamers la van realitzar en menor temps amb, a diferència de l’anterior, la mateixa quantitat d’errors que les persones que no estaven habituades a l’ús dels videojocs. Tampoc hi va haver diferències entre el sexe i el tipus de joc.
Els resultats d’aquest treball han confirmat que els gamers tenen una major flexibilitat cognitiva i velocitat de processament que les persones que no utilitzen videojocs. No obstant això, l’atenció selectiva podria no estar augmentada com suggereix el test de Stroop, on sembla que els gamers prioritzen la velocitat a la precisió.
Com en altres estudis, les persones que juguen a videojocs d’acció han demostrat tenir les seves habilitats cognitives augmentades. A més, les persones que més jugaven eren les que més es beneficiaven d’aquest efecte.
Més enllà de l’entreteniment …
L’estudi de l’efecte dels videojocs podria obrir les portes al desenvolupament de tecnologies de l’entreteniment amb aplicació mèdica. Per exemple, en el manteniment de les funcions cognitives en l’envelliment o la seva aplicació en diversos trastorns mentals.
Ángel García de Lucas
Font:www.infotiti.com
