La malaltia d’Alzheimer (EA) es caracteritza per la presència de dipòsits de proteïnes amiloide i de cabdells neurofibril·lars, a més de pèrdua de neurones i sinapsis, que afecta inicialment a l’hipocamp i una part del còrtex cerebral, per afectar posteriorment àrees associatives més extenses.
Segons la degeneració neurofibril·lar va progressant i els dipòsits d’amiloide augmenten, arriba un llindar en el qual apareixen els primers símptomes clínics. Quan el deteriorament cognitiu ha progressat prou com per interferir en els aspectes de relació social i acompliment ocupacional, s’arriba a la fase de demència.
Biomarcadors en LCR
Se sap que els canvis degeneratius en la MA s’inicien diversos anys abans de l’aparició dels primers símptomes. Aquestes modificacions inclouen alteracions en la quantitat anormalment baixes de proteïnes amiloides-β i tau, que són biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, a més de la presència d’estrès oxidatiu i inflamació i canvis del metabolisme lipídic a nivell cerebral.
Per diagnosticar els quadres de demència, el líquid cefaloraquidi (LCR) té un bon rendiment, ja que és un indicador de la composició de l’espai cerebral, però com limitant d’índole pràctica està el fet que no s’obté LCR de forma rutinària en la pràctica clínica a partir de pacients amb trastorns neurològics.
Existeixen certes limitacions perquè l’estudi de biomarcadors en LCR sigui aplicable, a part de la invasivitat de la punció lumbar en si, els valors de referència dels biomarcadors poden variar d’un laboratori a un altre; es poden veure afectats per factors relacionats amb la recol·lecció, maneig i / o emmagatzematge de la mostra, de manera que es fa necessari la implementació d’un procediment que compti amb una estricta estandardització de metodologia i anàlisi de la mostra, per poder interpretar el resultats de manera que resultin útils en el diagnòstic d’EA.
Tant el diagnòstic com l’inici precoç pel que fa al tractament per a la malaltia d’Alzheimer abans que comencin els símptomes són etapes clau per controlar la malaltia més efectivament, perquè els tractaments actuals tinguin algun efecte significatiu.
Alzheimer i proteïnes oculars
Per esmenar el gran problema de l’obtenció d’una mostra biològica que tingui validesa per a ser emprada en determinacions diagnòstiques d’EA, un grup d’investigadors van utilitzar mostres de líquid ocular pertanyents a 80 pacients, que prèviament havien estat programats per a cirurgia ocular, fet que no significar manipulació addicional dels pacients, ja que el líquid extret durant aquestes cirurgies és habitualment rebutjat.
Els investigadors, pertanyents al Boston Medical Center (BMC), van emprar el líquid ocular per determinar els nivells de les proteïnes amiloide-β i tau, i van buscar correlacionar aquests nivells amb els resultats d’una prova cognitiva estandarditzada que es va emprar com a referència.
D’acord amb aquests noves troballes, que van ser publicats al Journal of Alzheimer ‘s Disease, els nivells baixos de proteïnes amiloide-β i tau, utilitzats com a biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer (EA) en el líquid ocular van mostrar una associació estadísticament significativa amb els valors baixos de puntuacions cognitives.
Aquest estudi és el primer que associa l’obtenció de valors baixos de les concentracions de proteïnes biomarcadoras de l’EA conegudes, que són presents en el líquid ocular, amb puntuacions més baixes de l’estat cognitiu.
Aquests resultats mostren que les proteïnes oculars poden ser una font útil i fiable per realitzar prova de fàcil accés i econòmica per predir la malaltia d’Alzheimer en un futur proper.
Com indica Lauren Wright, primera autora de l’estudi i becària d’oftalmologia a BMC: “Aquestes troballes podrien ajudar-nos a construir una prova accessible i mínimament invasiva per determinar el risc de malaltia d’Alzheimer, especialment entre els pacients amb malaltia ocular”, “Notem que alguns dels participants que tenien nivells baixos de biomarcadors de proteïnes en el fluid ocular ja tenien signes de demència lleu a moderada, en funció de les seves puntuacions cognitives “.
Els resultats obtinguts vénen a reafirmar aportacions d’estudis previs, que suggereixen que els pacients amb malaltia ocular estan en risc de desenvolupar EA, de manera que una major investigació en pacients amb malaltia ocular pot conduir a la generació de resultats susceptibles de generalitzar-se a grups de poblacions més grans.
L’autor principal Manju Subramanian i oftalmòleg a BMC afegeix: “Aquest és un gran pas per descobrir el paper potencial de l’ull en el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer preclínica, i es necessiten estudis addicionals que comparin els biomarcadors de proteïnes presents a l’ull amb proves neurològiques més profundes “.
Paola Opazo Sáez
Fuente:nacionfarma.com
