Un tipus d’entrenament àmpliament conegut pot prevenir l’Alzheimer, o almenys retardar l’aparició dels símptomes; el que la converteix en una teràpia senzilla i assequible per als malalts d’Alzheimer.
Hi ha activitats que han demostrat ser especialment beneficioses per a la salut de les persones per diversos motius: milloren l’ equilibri i la flexibilitat, enforteixen els ossos, mantenen el pes sota control, protegeixen les articulacions, i fins i tot milloren el rendiment de la memòria.
Ara, un article publicat a ́Frontiers in Neuroscience ́ per investigadors brasilers afiliats a la Universitat Federal de San Paulo (UNIFESP) i a la Universitat de San Paulo (USP) suggereix que un tipus d’entrenament àmpliament conegut pot prevenir l’Alzheimer, o almenys retardar l’aparició dels símptomes; el que la converteix en una teràpia senzilla i assequible per als malalts d’Alzheimer.
Els investigadors han observat que incloure en la rutina esportiva exercicis de resistència ajuda a prevenir o, almenys, a retardar l’aparició de l’Alzheimer. Tot i que és poc probable que les persones grans i els pacients amb demència puguin fer llargues carreres diàries o realitzar altres exercicis aeròbics d’alta intensitat, aquesta activitat fa temps que és objectiu de la majoria dels estudis científics sobre l’Alzheimer.
Per observar els efectes neuroprotectors d’aquesta pràctica, investigadors dels Departaments de Fisiologia i Psicobiologia de la UNIFESP, i del Departament de Bioquímica de l’Institut de Química de la USP (IQ-USP), van realitzar experiments amb ratolins transgènics amb una mutació responsable de l’acumulació de plaques de beta-amiloide al cervell. Aquesta proteïna s’acumula en el sistema nerviós central, deteriora les connexions sinàptiques i danya les neurones, totes elles característiques de l’Alzheimer.
Durant l’estudi, finançat per la FAPESP, es va entrenar els ratolins per pujar una escala de 110 centímetres amb una inclinació de 80° i 2 cm entre esglaons. Se’ls van fixar càrregues a la cua corresponents al 75, 90 i 100 per cent del seu pes corporal. L’experiment imitava certs tipus d’entrenament de resistència realitzat per humans en gimnasos.
Al final d’un període de quatre setmanes d’entrenament, es van prendre mostres de sang per mesurar els nivells plasmàtics de corticosterona, l’hormona dels ratolins equivalent al cortisol en els humans; l’augment dels nivells en resposta a l’estrès augmenta el risc de desenvolupar Alzheimer.
Els nivells de l’hormona eren normals (iguals als trobats en el grup de control format per animals sense la mutació) en els ratolins entrenats amb exercici, i l’anàlisi del seu teixit cerebral va mostrar una disminució en la formació de plaques beta-amiloides.
“Això confirma que l’activitat física pot revertir les alteracions neuropatològiques que causen els símptomes clínics de la malaltia“, afirma el primer autor de l’article, Henrique Correia Campos.
“També observem el comportament dels animals per avaluar la seva ansietat en la prova de camp obert —que mesura l’evitació de la zona central d’una caixa, la que més estrès provoca— i descobrim que l’exercici de resistència reduïa la hiperlocalitat a nivells similars als controls entre els ratolins amb el fenotip associat a l’Alzheimer“, ha apuntat la co-primera autora de l’article i investigadora del Laboratori de Neurociències de l’IQ-USP, Deidiane Elisa Ribeiro. L’agitació, la inquietud i la deambulació són símptomes primerencs freqüents de l’Alzheimer i altres tipus de demència.
“L’exercici de resistència s’està revelant cada vegada més com una estratègia eficaç per evitar l’aparició dels símptomes de l’Alzheimer esporàdic, no causat directament per una única mutació genètica hereditària, que és multifactorial i pot estar associat a l’envelliment, o per retardar la seva aparició a l’Alzheimer familiar. La principal raó possible d’aquesta eficàcia és l’acció antiinflamatòria de l’exercici de resistència“, afirma per la seva banda l’última autora de l’article, Beatriz Monteiro Longo.
REVISIÓ DE LA LITERATURA
L’estudi del model animal es va basar en una revisió de la literatura publicada a ́Frontiers in Neuroscience ́, on el mateix grup de la UNIFESP va recopilar proves clíniques que els beneficis de l’exercici de resistència inclouen efectes positius sobre la disfunció cognitiva, el dèficit de memòria i els problemes de comportament en pacients amb Alzheimer, concloent que pot ser una alternativa assequible o una teràpia coadjuvant.
“L’Alzheimer no afecta només el pacient. Afecta tota la família, especialment a les llars de baixos ingressos“, afirma Caroline Vieira Azevedo, primera autora de l’article de revisió i estudiant de postgrau a la UNIFESP. Per això, insta a utilitzar ambdós articles per estimular la creació de polítiques públiques. “Imaginem l’estalvi de costos si s’ajorna deu anys l’aparició dels símptomes en els pacients grans“, ha finalitzat.
QUINS ESPORTS ENTREN DINS DE L’ENTRENAMENT DE RESISTÈNCIA?
Els exercicis de resistència són un dels quatre tipus d’ exercici, juntament amb els exercicis de força, equilibri i flexibilitat, que més estan indicats. En el cas dels de resistència, pot consistir a caminar amb rapidesa, córrer, ballar, muntar amb bicicleta o pujar escales a la feina o a casa.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’exercici de resistència com la millor opció per entrenar l’equilibri, millorar la postura i prevenir les caigudes. Al final es tracta d’un entrenament l’objectiu del qual és realitzar el major esforç durant el major temps possible. Es pot aconseguir una resistència aeròbica i anaeròbica.
L’ exercici de resistència implica la contracció de músculs específics contra una resistència externa i es considera una estratègia essencial per augmentar la massa muscular, la força i la densitat òssia, així com per millorar la composició corporal general, la capacitat funcional i l’ equilibri. També ajuda a prevenir o mitigar la sarcopenia (atròfia muscular), facilitant la realització de les tasques quotidianes.
Autor: Publimas Digital
Entrenamiento de resistencia contra el Alzheimer | IM Farmacias
