L’exercici corporal com a eina per preservar una bona salut és una cosa que avui ningú discuteix. A això s’ha unit en els últims anys la importància d’exercitar també el cervell per expandir el seu potencial i conservar, en la mesura del possible, les facultats mentals davant el pas del temps. Sota aquesta segona premisa es presenta “Com invertir en el seu cervell”, el coautor és Álvaro Fernández Ibáñez (Bilbao , 1973), un consultor i emprenedor espanyol, expert a nivell internacional citat per mitjans com el New York Times o el Wall Street Journal, que porta 15 anys als Estats Units. Fa set va llançar juntament amb el científic Elkhonon Goldberg (l’altre autor del llibre ) l’empresa Sharpbrains amb la que fan seguiment de la ciència del cervell, les noves tendències i intenten veure com es pot aplicar en la millora de l’educació, la salut i la ment. El llibre, que es presenta en format guia i està disponible a Amazon, recopila diverses investigacions científiques i dóna consells de com treure el màxim potencial al nostre cervell.
– Per què invertir en el nostre cervell és un bon negoci ?
Perquè l’ ignorem fins que és massa tard, fins que un té Alzheimer o una depressió crònica. Però qualsevol persona pot millorar coses del seu cervell. I això té dos grans avantatges: millorar el nostre rendiment ens serveix per aprendre coses més ràpid o per manejar l’estrès per poder abordar temes més complicats, i també podrem intentar retardar problemes relacionats amb la memòria que la majoria tindrem.
– I Com exercitem el cervell ?
( Rialles ) Això és tot el llibre ! Hi ha tres aspectes per als quals hi ha ciència interessant i nova. Un: la importància de l’exercici cardiovascular, l’exercici físic que exigeix una mica d’esforç. No es tracta de caminar, és caminar ràpid, fer esport, córrer … almenys dues o tres vegades per setmana. Cada dia estem creant neurones, a qualsevol edat, però si fem exercici aeròbic en creem encara més. Els nens, en general, això ho fan bé però els adults no tant. Ens n’oblidem.
– ¿Què més aspectes destaca ?
L’exercici mental perquè és el que determina com es connecten aquestes noves neurones amb les que ja teníem. I com més fem servir aquestes neurones, més s’enforteixen. Així que com més exercitem el nostre cervell més s’enforteixen totes aquestes milers de milions de neurones. I no es tracta de fer mots encreuats o sudokus, els primers 100 o 200 estan bé perquè suposen un gran esforç, però una vegada que ja has fet un milió és absolutament inútil des d’un punt de vista d’exercici mental perquè és una rutina. I els ingredients bàsics de l’exercici mental han de ser novetat, varietat i desafiament. Una mica de dificultat. Si és una cosa molt fàcil és entreteniment, no és estimulació mental i no ens ajuda .
– I el tercer apartat ?
El maneig de l’estrès. És bo i ens fa estar alerta, però massa és contraproduent i pot fins i tot crear que morin neurones, redueix la seva creació, no ens deixa exercir la nostra feina bé … Aquests tres factors són complementaris i es tracta d’ implementar-los en la nostra vida .
– Fa un moment apuntava a la rutina i en el llibre també s’esmenta la ‘ tele ‘ … Són aquests dos elements contraproduents per al desenvolupament cerebral ?
Potser són els enemics. El que fa únic el cervell humà amb el de per exemple un simi, és que és molt més flexible. És adaptable, però això vol dir que també és vulnerable i si no ho exercitem i aprenem coses noves esdevé un cervell amb problemes seriosos. S’adapta a noves maneres d’aprendre i la rutina o veure la televisió no ho són. Per una mica de rutina o de tele no hi ha cap problema, però a Espanya la gent veu de mitjana quatre hores de televisió al dia i això sí que és un problema. Millor veure només tres hores i l’altra anar a un club de lectura.
– A l’altre extrem , assenyala l’educació musical , la bilingüe i la lectura com a grans aliats del desenvolupament cerebral .
Sí L’educació bilingüe és molt interessant perquè hi ha moltíssima investigació que demostra els beneficis. Beneficis a curt ia llarg termini. A curt termini, l’educació bilingüe afavoreix la flexibilitat mental i permet una presa de decisions molt més gran que en un cervell monolingüe. I a llarg termini, s’ha vist que les persones que segueixen practicant dos idiomes poden retardar l’aparició l’alzheimer fins a cinc anys. Això no és una fórmula matemàtica perquè encara no hi ha investigació suficient, però la que hi ha apunta que un retard d’uns cinc anys és una cosa possible i l’equació bilingüe és un dels modes d’arribar-hi. Ara mateix no hi ha una manera provat de prevenir l’alzheimer , però sí de retardar els símptomes .
– La guia es basa en el concepte de neuroplasticitat .
Tractem tres conceptes bàsics: un, la neurogènesi, perquè cada dia creem noves neurones. Fins fa pocs anys es pensava que a partir dels 18-20 anys ja no es podien crear noves neurones i avui sabem que no és cert . Segon: la neuroplasticitat: no són els gens els que diuen al 100% com es va a desenvolupar el cervell . La neuroplasticitat el que diu és que el cervell no està fix , no cal acceptar que empitjora amb l’edat i hi ha moltíssimes coses que podem fer igual que fem amb el cos. I el tercer concepte és la reserva cerebral o cognitiva. En estudis fets amb persones que han donat el seu cervell a la ciència , en fer-los l’autòpsia han detectat que tenien patologies com l’Alzheimer però que no havia manifestat cap símptoma . I era gent amb nivells d’educació alts, que havia tingut ocupacions estimulants intel · lectualment. I a través d’ aquesta educació van poder crear moltes més connexions entre les neurones, de manera que el cervell estava molt ben preparat per resistir l’alzheimer.
– Una entrevista a un neuròleg afirmava recentment que molt del nostre desenvolupament neurològic ve predeterminat des de l’úter . Això es contradiu una mica amb el que vostès defensen …
Sí i no. Els gens sí que marquen unes directrius generals que diuen com es va a desenvolupar el cervell. Però el que és nou és que això té molta menys importància de la que li solem donar . Al voltant d’un terç de les capacitats cerebrals que tenim són genètiques i els altres dos terços són educacionals. I potser això fa 200 anys era menys cert perquè ens moríem als 40 i igual els gens ens determinaven més, però ara vivim molts més anys i cada vegada la importància dels gens és menor i la importància de l’estil de vida, més gran.
– Fins quan és mal·leable el cervell ? Fins que morim?
Sí, però menys. Aprendre fins i tot un nom, qualsevol cosa, és un canvi petit en el cervell. Així que fins a l’últim dia podem canviar el cervell, però la taxa de neuroplasticitat és molt menor . El màxim de la taxa és cap als 25-30 i després gradualment comença a reduir-se. I tot el tema de fugida de cervells em sembla un mite .
– ?
L’important és que una persona pugui estimular amb novetat i amb desafiament. I no hi ha res pitjor que estar a l’atur un any. Així que si un pot trobar una feina interessant en un altre país, que vagi i ho intenti. És una inversió, no una fugida de cervells. És més fuga si et quedes aquí a l’atur. I estar a l’atur molt de temps és molt estressant i l’estrès és dolent per al cervell. I la jubilació en si mateixa, com a política general que diu que tothom ha de retirar-se a certa edat, és també un altre tipus de fuga de cervells perquè el deixem d’utilitzar. Hi ha un estudi a Europa que va veure que la gent que es retirava abans estava experimentant un declivi cognitiu i de la seva memòria molt més ràpid que el que seguia treballant uns anys més.
– Cada vegada hi ha més preocupació per la salut mental ?
Sens dubte. I aquesta preocupació a nivell cerebral és per l’envelliment de la població i també per aspectes laborals. Cada vegada els treballs són més complexos i més competitius. Som com atletes mentals: si un es queda una mica antiquat en el seu treball es queda encallat en la seva carrera .
– Quins aliments són més òptims per a la nostra salut cerebral ?
A nivell general la dieta mediterrània és la que més protegeix. Prendre moltes fruites i hortalisses, peix ric en Omega3, etc. La dieta importa . I cal evitar els aliments molt processats. Si poguéssim evitar la televisió , la rutina i els aliments processats aniríem pel bon camí. El que la gent ja sap que és bo menjar per al cos també ho és per al cervell. I un o dos gots al dia de vi o de cervesa poden protegir. En canvi prendre suplements i vitamines no funciona.
– Els videojocs i les xarxes socials són bons o contraproduents per al desenvolupament cerebral ?
Depèn … Tornem al tema de novetat-desafiament-varietat, si les xarxes socials i la tecnologia ens aporten això, és millor que l’alternativa: veure la televisió. Però, en general , ens alarmem massa . Es diu que les noves tecnologies ens estan fregint el cervell però això no passa . En els últims 150 anys , cada vegada que hi ha hagut tests d’intel · ligència a nivell mundial s’ha vist que la gent, a nivell mitjà, es torna més intel ligent. Si hagués grans problemes amb els videojocs o la tecnologia ja haguéssim detectat que ens estem tornant ximples. Però no és així. Del que es tracta és d’utilitzar aquestes eines perquè aportin aquesta novetat, varietat i desafiament sense estressar. Però és cert que el problema dels videojocs és una mica l’excés perquè si una persona li dedica 20-30 hores a la setmana … I en el tema de les xarxes socials no hem vist cap investigació seriosa que digui que crea problemes ni tampoc grans beneficis des del punt de vista cerebral .
– Per acabar. Doneu-nos algun consell per preservar la nostra salut cerebral de manera quotidiana .
Intenta anar a la feina d’una manera diferent cada dia . Això et forçarà a prestar atenció , a descobrir coses noves a la teva ciutat … Cada dia intenta anar i tornar d’una manera una mica diferent .
